L’Ajuntament de Caldes de Montbui presentarà una demanda de rescabalament contra l’Estat espanyol per l’espoli franquista que va patir el municipi. En concret, es reclamarà el retorn de 70.000 pessetes republicanes, comissades dels comptes bancaris del consistori pel bàndol sollevat el 1939, i que ara s'ha descobert on són. És una iniciativa pionera i tot un repte perquè la legislació espanyola no ho permet de forma directa. Tampoc és clarificadora la darrera llei espanyola de Memòria Democràtica de 2022, que declara nul·les les confiscacions fetes durant la Guerra Civil i la dictadura, però que exculpa l’Estat de tota responsabilitat. “Ho tenim clar: són diners dels calderins i calderines, i els reclamen per justícia històrica”, afirma l’alcalde de Caldes de Montbui, Isidre Pineda (ERC), a ElNacional.cat. Hi afegeix que esperen poder presentar la demanda aquest estiu, quan tinguin el resultat d'un estudi econòmic sobre el valor actual d’aquestes pessetes, que van ser devaluades, després de la guerra. L’advocat i professor de Dret de la UAB, Daniel Vallès, és qui prepara aquesta demanda inèdita, aprofitant una escletxa de la nova norma de memòria combinada amb l'acció de restitució, que recull el Codi Civil.
Aquesta iniciativa sorgeix d'un acord del ple municipal -a petició del Centre, Ateneu Democràtic i Progressista, aprovat el maig de 2021 amb els vots a favor d’ERC, la CUP, el PSC i Junts- d’encarregar una recerca, estudi i avaluació dels casos de persecució i violència franquista articulada a través d’un sistema d’espoli, de requisa de béns mobles i immobles, contra entitats i indústries i contra les persones físiques. El resultat és l’estudi Les víctimes de l’espoli franquista a Caldes de Montbui, 1939-2023, de la doctora en Història Neus Moran Gimeno, autora del nou llibre L’Espoli General, i que es va presentar públicament el juny passat, i on s’inclouen entitats afectades, com el mateix Centre Democràtic i Progressista.
Uns 55 represaliats a Caldes
En l'exhaustiva recerca, la investigadora Neus Moran ha localitzat més de 180 procediments judicials militars i 28 expedients de responsabilitats polítiques incoats contra 55 veïns (45 homes i 10 dones), dels quals 22 homes van ser afusellats. Per sorpresa, en els documents hi apareix el besavi de l’alcalde (empresonat durant un any), del qual admet que, com a la majoria de famílies, a casa no se’n parlava. “L’objectiu era treure un tema invisibilitzat, conscients que és un tema que fa mal. Però calia treure a la llum la repressió a l’Ajuntament republicà, entitats i famílies. Les considerem víctimes i estem al seu costat”, declara el batlle republicà, que hi admet: “La informació s’ha encaixat bé, amb un punt de tristesa i neguit.”
Pineda exposa que el relleu generacional ajuda a complir aquest principi de justícia i reparació en el municipi, que fa més de 80 anys eren quasi 5.000 habitants i ara ha crescut fins als 18.000 veïns. I és que en la investigació s'escriuen noms de represaliats, però també de repressors franquistes, com l’alcalde Isidre Anglí Palaudarias, veterà dirigent de la Lliga.
A més, Moran hi documenta els comptes bancaris d’institucions i particulars que van ser bloquejats, els anomenats improtegibles. Un dels tresors de la recerca és que Moran va trobar els comptes municipals amb els diners robats als arxius del Ministeri d’Hisenda i del Banc d’Espanya, que és una prova clau per poder fer la seva reclamació. Són els comptes del Menjador Popular, l’administració de la Propietat Urbana, i del Sindicat Agrícola.
En la documentació trobada als diferents arxius, s’han recollit llistes de tot el que van requisar a les famílies -des de mobles a joguines i estovalles- i expedients judicials. Per això, des de l’Ajuntament es va decidir obrir una Oficina de Memòria Democràtica, al Museu Thermalia, que continua activa, perquè tothom que hi estigui interessat pugui consultar la documentació, per exercir reclamacions individuals o simplement per confirmar o saber què va passar amb els seus familiars.
Anna Monleón, directora del museu Thermalia, explica que fins ara han atès una quinzena de persones. “A Caldes, encara ara costa que se’n parli, i algunes persones desconeixien realment què va passar amb els seus familiars. La majoria són nets, besnets i nebots”, afirma Monleón. Amb l’estudi, els veïns poden saber en quin arxiu està l’expedient militar o judicial del seu familiar, per si en volen demanar una còpia compulsada, necessària si es vol exercir una acció judicial. En el museu s’ha acordat de donar-los transcripció dels documents trobats, si el que es vol és tenir una informació de què va passar. Els expedients traspuen una persecució indigna, i fins i tot surten els noms dels seus delators o els que es queden els seus negocis.
Així, es tanca una ferida? “És difícil afirmar que es tanca una ferida. Fins ara s’ha tirat terra a sobre. No ho hem sabut fer bé. No es va fer una bona Transició, no se’n va parlar, ni se’n parla. S’ha amagat”, conclou Anna Monleón.
Una filla de 99 anys, al programa ADN
Un cas excepcional és la Margalida Pobla Sans, que tenia 13 anys quan van detenir el seu pare Joan B. Pobla Aguilera, regidor del PSUC i que tenia una impremta, que va ser requisada com els seus béns. Fou condemnat a mort i afusellat el 2 de juliol de 1940, al Camp de la Bota. El testimoni de la filla ha enriquit l’estudi científic de l’espoli franquista, i ara Margalida, de 99 anys, després de consultar la documentació de la seva família a l'oficina municipal, ha decidit donar mostres d’ADN perquè s’inclogui en el Programa d’identificació genètica, coordinat pel Departament de Justícia, per si un dia es trobés el cos del seu pare, en la cerca de desapareguts en les fosses comunes de la Guerra Civil i la dictadura franquista.
Margarida, i les seves germanes, Núria i Roser, de 10 i 6 anys, van ser testimonis de les requises a les estances de casa seva, fins i tot es van endur llençols. La seva mare, Mercè Sans, va intentar recuperar el patrimoni i la impremta mai tornats. L’alcalde Anglí els passava comptes. Sans va ser enviada a la presó i el 1941 va ser desterrada, i va escollir València. A l’estudi, es recull que Margarida recorda que, després de presenciar la detenció de sa mare, les tres germanes foren enviades a un internat. L’àvia materna, Margarita Mercé Prats, hagué d’encarar un procés judicial per aconseguir la custòdia i tutela de les menors mentre la seva mare era a la presó.
A la recerca, Moran també exposa que s’incoaren requises a titulars d’altres negocis, com ara Josep Fontcuberta, que el 1934 va ser alcalde d’Acció Catalana Republicana i propietari de la licorera La Vallesana, tancada i requisada. Del seu cas, Moran afirma que “com a la resta, la requisa es gestà amb l’entrada de les tropes franquistes a Caldes el 29 de gener de 1939”. És a dir, dos dies abans que l’autoritat militar constituís la Comissió Gestora Municipal —el primer Ajuntament franquista—, accediren, precintaren i es quedaren amb les claus dels dos immobles de Josep Fontcuberta i Teresa Ambrós: tres propietats registrals diferenciades. Paral·lelament, el consell de guerra de Fontcuberta s’inicià el 28 de febrer de 1947, quan tornà de l’exili, i dos anys més tard arribava la sentència de la seva llibertat provisional.
L’alcalde Anglí també els perseguia i els definia com “una familia manifiestamente hostil al Movimiento Salvador” per evitar que Teresa Ambrós i Conxita i Maria Fontcuberta Ambrós i la seva família recuperessin la licorera. Per això, la investigadora conclou que “tot aquest reguitzell d’entrebancs explicaria per què la família i els treballadors de La Vallesana decidiren sol·licitar al Tribunal Regional de Responsabilitats l’assignació d’un administrador judicial per poder reobrir la indústria”. A banda dels negocis, l’estudi també inclou els casos d'una desena persones físiques castigades, com ara Eduard Ragasol Sarrà, Jaume Fíguls Carreté i Sebastià Llopis Folch i Maria Lloreda Torras, entre d’altres.
Un estudi i una iniciativa municipal pioners a Catalunya, que l’alcalde de Caldes de Montbui situa en la tradició municipal de fer recerca dels darrers anys. “Vam fer una recerca sobre els calderins als camps de concentració nazi; dels 80 anys de la Guerra Civil i ara calia documentar què va passar”, conclou Isidre Pineda, que llueix que són dels pocs consistoris que té una regidoria de Memòria Local.