L'ajuntament d'Elna es rebel·la contra la justícia francesa i continua parlant en català en el seu ple municipal, tot i la sentència desfavorable dels tribunals francesos sobre l'ús del català en aquest context. L'alcalde d'Elna, Nicolàs Garcia, ha estat qui ha confirmat que se segueix utilitzant la llengua catalana en els plens. A través d'un vídeo en el seu perfil de Twitter, Garcia ha reivindicat que al ple d'Elna "encara es parla català!".
El català, prohibit als plens a la Catalunya Nord
El Tribunal Administratiu de Montpeller va prohibir el passat mes de maig parlar català als plens dels municipis de la Catalunya Nord. Elna, Els Banys, Tarerac, Portvendres i Sant Andreu de Sureda permetien parlar català als plens a condició de traduir les intervencions al francès. El tribunal argumenta que la llengua francesa és la llengua de l'estat, tal com estableix la Constitució francesa, i que no pot ser relegada a llengua de traducció. Els ajuntaments afectats van criticar la mesura en considerar que es tracta d'una "bufetada" a la llengua. Als ajuntaments afectats els hi queden 2 mesos per canviar el seu reglament.
"La primacia de la llengua francesa és posada en qüestió pel reglament intern quan preveu que l'expressió dels consellers municipals té lloc primer en català amb una traducció posterior al francès", va justificar el tribunal francès per prohibir el català en aquests espais. Així doncs, es titllen d'inconstitucionals els reglaments que ho permeten.
El català al ple d'Elna
Elna va ser el primer municipi que va modificar el reglament per parlar en català als plens i traduir-ho després al francès. L'Ajuntament va aprovar —amb el vot en contra dels cinc regidors de dretes de l'oposició— canviar el punt 19 del reglament intern del consistori per permetre intervenir a les sessions en català. La mesura, avalada per una jurista, havia de permetre que els regidors que es vulguin expressar en aquesta llengua ho puguin fer sempre que després es tradueixi al francès per facilitar la comprensió de tothom i que, en el cas que es facin actes escrites en català, la traducció al francès "destaqués" per damunt del català.
La decisió es va prendre arran d'un episodi al ple en què dos regidors van abandonar la sessió quan el tinent d'alcalde, Pere Manzanares, va intervenir en català. Després d'Elna, diversos municipis com Els Banys, Portvendres i Tarerac van fer canvis normatius similars. Poc després d'aprovar el canvi, el prefecte dels Pirineus Orientals es va adreçar per carta a l'alcalde d'Elna i també als altres consistoris demanant-los que fessin marxa enrere i retiressin la modificació. Els ajuntaments, però, es van mantenir ferms i el prefecte va dur el cas davant del Tribunal Administratiu de Montpeller. A l'escrit que va fer arribar al Tribunal Administratiu, el prefecte demanava que s'anul·lés la modificació del reglament perquè considera que el consistori d'Elna es va excedir en les seves funcions i que era "il·legal". A més, citava els dos primers articles de la constitució on es diu que "França és una República indivisible" i que "la llengua de la República és el francès".