Els organitzadors de la Diada a la Catalunya Nord denuncien "censura política i traves administratives" per part de l'Ajuntament que lidera l'ultradretà Louis Aliot. El col·lectiu 7 de novembre assegura que el consistori es nega a que es desplegui una estelada al Castellet, un fet que no es produeix des del 2004.

A més, els organitzadors també carreguen contra l'Ajuntament perquè els ha negat per primera vegada ocupar les places Verdun i Victoria que es troben al voltant del Castellet, així com poder instal·lar una tarima i un punt de llum i sonorització per l'acte final de la manifestació i "habilitar un espai per a l’aparcament d’autobusos vinguts des de Catalunya Sud expressament per als actes reivindicatius d’aquest dissabte 6 de novembre". També els recorda que el passat 12 d'octubre sí que es van exhibir banderes espanyoles a la ciutat en motiu de la festa del Pilar, "tot commemorant una colonització i un genocidi humà i cultural dels pobles indígenes d’Amèrica".

Finalment, el Col·lectiu 7 de novembre convida totes les entitats i veïns de la ciutat "a no tenir por al feixisme institucionalitzat". També demana "desobeir pacíficament i, més que mai, cercar la unitat contra l'extrema dreta" i sortir al carrer per "reivindicar i lluitar pels drets més bàsics com són la llibertat d'expressió, de reunió i de manifestació".

La Diada de la Catalunya Nord començarà amb una manifestació a la plaça Catalunya de Perpinyà a les 16h sota el lema 'Obrim fronteres, esborrem el Tractat dels Pirineus'. A les 19h, hi haurà una marxa de torxes fins a la Casa Musical. Una hora i mitja després, començarà allà mateix un concert reivindicatiu amb actuacions de Tata, Trau i El Belda i el conjunt Badabadoc.

La lluita per la immersió

Les darreres manifestacions que s'han produït a Perpinyà han sigut a favor de la immersió lingüística. El passat mes de maig, centenars de persones van protestar contra la decisió del Tribunal Constitucional  francès de tombar dos articles nuclears de la llei que protegeix i promou les llengües regionals minoritàries del país, com ara el català, el basc, l'occità o el bretó. Ara fa unes setmanes, es va produir una altra concentració per demanar l'obertura del primer col·legi-liceu en català.

De fet, això últim ve d'una altra acció del govern municipal d'Aliot, que va fer ús del dret de tanteig i retracte per impedir que la Bresola comprés monestir de Santa Clara per fer-hi un col·legi-liceu. Una altra acció de l'alcalde que ha irat el catalanisme ha sigut la desaparició de cartells de Perpinyà en català de les entrades de la ciutat, que va ser denunciada per Oui au Pays Catalan i Unitat Catalana.