Fre a l’ocupació il·legal de caràcter delinqüencial. El Govern ha anunciat un paquet de canvis legislatius per combatre les ocupacions d’immobles en què es registren casos d’alteració de la convivència o la pràctica d’activitats il·lícites que comporten una utilització anòmala de l’habitatge. La reforma que impulsen els Departaments de Justícia i de Drets Socials, segons han explicat les seves conselleres aquest dimecres, té com a objectiu proporcionar als ajuntaments i les comunitats de propietaris els instruments legals que els permetin instar judicialment el desallotjament d’un immoble ocupat il·legalment quan el propietari no ho faci i es detecti que una finca genera problemes de convivència.

Per facultar les administracions locals i les comunitats de propietaris a procedir judicialment contra una ocupació il·legal de caràcter delinqüencial, el Departament de Justícia modificarà el llibre V del Codi Civil català, referent als Drets Reals en l’apartat de propietat horitzontal, per tal que aquestes dues parts afectades puguin demanar el desallotjament quan el propietari de l’immoble no ho hagi fet. Els passos a seguir seran aquests: quan un consistori tingui constància que hi ha un habitatge, ocupat il·legalment, que genera problemes de convivència, sol·licitarà al propietari que cursi les accions legals corresponents per desocupar la finca. Si en un termini d’un mes el titular de l’habitatge (un gran tenidor, com ara bancs, la SAREB o fons d’inversió) no ha realitzat aquests tràmits, l’Ajuntament tindrà la potestat per ser qui efectua les accions corresponents en el procediment de desocupació.

Perquè els ajuntaments no siguin els únics que disposin d’aquestes eines, sinó que també ho puguin fer les comunitats de veïns, Justícia reformarà l’article 553-40 del Codi Civil de Catalunya per autoritzar-les a actuar seguint el mateix procediment. La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha explicat que, amb aquest canvi normatiu (que primer haurà de passar pel Consell Executiu i, després, pel Parlament), volen “donar resposta a un greu problema de convivència” i dotar d’una “pauta legal a ajuntaments i comunitats” en els supòsits en què els grans tenidors no denunciïn els fets en el termini d’un mes des que se’ls notifica d’aquests. Des de Justícia, calculen que tindran preparades les modificacions la primera setmana d’octubre.

7.345 denúncies per ocupacions

Ciuró ha detallat que Catalunya registra el 45% de les ocupacions de l’Estat i que tres de cada quatre es registren a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Per a més inri, ara com ara hi ha 7.345 denúncies per ocupacions, una xifra que, a parer de la consellera, evidencia que “és un problema al qual cal donar resposta i garantir la seguretat dels nostres municipis”.

Al seu torn, en aquest nou desplegament normatiu, el Departament de Drets Socials introduirà modificacions a la Llei d’Habitatge: una “nova utilització anòmala” de l’immoble, que en aquest cas és, precisament, “incloure l’ocupació il·legal que genera alteració de la convivència, alarma social o on s’hi practiquen activitats il·lícites”. En aquest sentit, s’aplicaran “multes i sancions coercitives” als propietaris que no facin res davant d'aquestes situacions. La consellera de Drets Socials, Violant Cervera, ha detallat que s’iniciarà “un procediment sancionador per la inactivitat dels propietaris” que no actuïn davant l’ocupació d’immobles de la seva propietat en què es registren alteracions de la convivència. Aquestes infraccions seran considerades greus i aniran dels 9.000 euros fins als 90.000.

Paral·lelament, la modificació normativa inclourà que, si l’incompliment dels propietaris persisteix, es pugui obligar aquests a cedir l’ús de l’habitatge a l’administració per tal que aquesta el pugui destinar a ús social. Cervera ha explicat que, dels 21.700 habitatges de parc públic que té Catalunya, hi ha 953 ocupats i, d’aquests, estimen que en un de cada quatre s’hi fan activitats il·lícites.

En síntesi, els canvis normatius permetran actuar davant els tribunals als consistoris i comunitats en casos d'ocupacions il·legals delinqüencials. Aquests actors hauran de documentar i acreditar els motius de l'erosió de la convivència. El tràmit a la justícia pot ser lent, de manera que la titular de la branca, Lourdes Ciuró, ha fet una crida als tribunals i la fiscalia a “implementar protocols judicials d’actuació que permetin escurçar, al màxim, els tràmits, per a l’obtenció del ràpid desallotjament”.