Que la bandera d'Espanya estigui a tots els ajuntaments catalans és una batalla que l'unionisme fa temps que ha perdut. I és que malgrat les amenaces judicials, la majoria de consistoris -amb governs independentistes- segueixen sense posar-la. Impulso Ciudadano, l'entitat que es va querellar contra el president Torra per la pancarta dels presos polítics, ho va voler constatar fa uns dies amb la publicació d'un informe que ha demostrat com d'arrelat està l'independentisme a tot el país ja que només 149 ajuntaments dels 947 llueixen la rojigualda. Però el més curiós de tot plegat és que entre aquests ajuntaments hi ha fins a 33 que són del PSC, dels 64 que tenen en total.
Si entrem al detall de l'informe, l'entitat espanyolista especifica si els ajuntaments tenen la senyera, la bandera espanyola, una estelada i si hi ha "propaganda", que són pancartes a favor dels presos, llaços grocs i alguna bandera "antifa" com la que hi ha a l'ajuntament de Vallbona d'Anoia (Anoia) governat per la CUP.
Així doncs, dels 33 ajuntaments socialistes i governats per candidatures que han rebut el suport del PSC n'hi ha que només tenen la bandera catalana o que no tenen cap de les dues, deixant només la del municipi.
Els ajuntaments 'rebels' del PSC
Un bon exemple és el de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp), que té la senyera però no l'espanyola. "Així ha estat sempre, independentment del color polític de l'ajuntament", indiquen des del consistori a ElNacional.cat. Sobre si els arriba el requeriment per part de la justícia, que Vox ja ha anunciat que farà, asseguren que "es mirarà de posar".
Un cas similar és del municipi de Sant Miquel de Fluvià (Alt Empordà), que tampoc té la rojigualda posada tot i que la senyera sí. En declaracions a aquest diari, l'alcalde, Àngel Posas, explica que la senyera està a "l’edifici de l’abadia on hi ha l’Ajuntament" però matisa que ja hi era "abans del procés". Sobre el requeriment, Posas comenta que no creu que la posi "perquè així no tindrem cap problema amb qui vulgui buscar-los".
A municipis com Montgat (Maresme) no hi ha cap de bandera. Des del govern socialista aclareixen a aquest diari que "simplement és una qüestió de tramitació". Segons expliquen, abans les banderes estaven al balcó i es trencaven i queien pel vent. La solució que han triat ha sigut posar-les en un pal al terra. Sobre per què encara no hi són, comenten que s'estan esperant que s'acabi la nova urbanització de la placeta que hi ha a la porta de l'Ajuntament per col·locar-les però que ja està tramitat el pressupost.
La mateixa situació hi ha al municipi de l'Arboç (Baix Penedès), que només té la bandera del municipi mentre la resta estan a l'interior. Preguntats pel criteri, des del consistori aclareixen que s'ha fet "per evitar conflictes entre la ciutadania". Sobre el requeriment indiquen que l'estudiaran, sense voler avançar res més.
L'últim ajuntament consultat per aquest diari ha estat el de Camprodon (Ripollès), que segons l'informe té la senyera però no la bandera espanyola. Tot i la insistència d'aquest diari per parlar amb l'ajuntament, aquest s'ha excusat durant més d'una setmana. En qualsevol cas cal tenir en compte que el PSC governa el municipi a través d'una marca blanca, de nom Tots per Camprodon-CP, i que només ho fa des de les darreres eleccions del 2019, després de quatre anys d'alcaldia del sobiranista Xavier Sala, que va col·locar la pancarta a favor dels presos a la façana de l'ajuntament.
L'esclat de l'unionisme
Aquest poc fanatisme que des dels municipis socialistes es mostra per la bandera espanyola ha posat dels nervis l'unionisme. El mateix president d'Impulso Ciudadano, José Domingo, va valorar que a Catalunya hi ha "una gran majoria d'ajuntaments insubmisos", i va apuntar que el compliment de la normativa en matèria de símbols no pot deixar-se en mans "dels equips de govern".
És per això que l'entitat va proposar que els ajuntaments que no compleixin amb la normativa en matèria de símbols no tinguin accés als fons públics -ni de la Generalitat, ni de l'Estat, ni europeus- i així establir una "mesura dissuasòria" per evitar el que consideren que és un grau de conflictivitat.
No és d'estranyar, doncs, que la majoria de mitjans espanyolistes es fessin ressò de l'informe i alguns d'ells apuntessin contra el PSC. De fet, el mateix Domingo va denunciar que des del 2011 només s'han complert 62 dels 159 requeriments duts a terme i que des de l'arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa -i de Teresa Cunillera a la delegació del govern espanyol- no se n'ha dut a terme cap.