La justícia argentina ha acusat formalment quatre sacerdots que van ocupar la cúpula de l'Opus Dei entre 1991 i 2022 dels delictes de tràfic de persones i explotació laboral. En concret, la justícia federal argentina fa referència a una estructura que va reclutar almenys 44 dones pobres, la majoria d'elles quan eren nenes i adolescents, i les va sotmetre a "condicions de vida equiparables a la servitud" durant quatre dècades, entre 1972 i 2015. El 2021, 43 dones d'entre 40 i 50 anys van denunciar que la congregació religiosa les va captar i les va fer treballar gratis com a treballadores domèstiques. Totes van declarar que van ser enganyades amb promeses que tindrien una llar i podrien anar a l'escola. La realitat era una altra, i es van dedicar a planxar, cuinar i netejar per satisfer, "sense rebre un salari", les peticions dels membres de l'Opus Dei a l'Argentina i a la resta del món. Els acusats van ocupar la rectoria general de la congregació: Carlos Nannei (1991-2000), Patricio Olmos (2000-2010), Víctor Urrestarazu (2014-2022), i el sacerdot numerari que va dirigir la branca femenina de l'organització, Gabriel Dondo. Existeix un cinquè exvicari regional, Mariano Fazio, però que no apareix a l'acusació, però també es va sol·licitar que estigui inclòs, ja que era la màxima autoritat de la institució entre 2010 i 2014. Actualment, aquest sacerdot forma part del govern municipal de l'Opus Dei i viu a Roma.
L'acusació judicial
El text de la Fiscalia argentina indica que l'Opus Dei va captar les denunciants quan tenien entre 12 i 16 anys fent servir un pla que "consistia a presentar una proposta falsa relacionada amb la possibilitat de continuar i completar els seus estudis primaris i secundaris, així com rebre formació professional per obtenir oportunitats laborals, tot això en un context d'ensenyament religiós". En canvi, les víctimes denuncien que gran part de les seves vides la van destinar al servei domèstic "enfrontant jornades laborals esgotadores sense rebre salari". A més, van afegir que en alguns casos "fins i tot rebien una remuneració que havien de retornar a aquells a càrrec dels llocs on residien. No teníem més que la possibilitat d'un descans efectiu ni del respecte a qualsevol altre dret laboral, quedant atrapades en una superestructura desproveïda de drets, sense control ni cap supervisió, que va perdurar durant anys". Tanmateix, la investigació liderada pel jutge Daniel Rafecas, parla de 44 casos d'explotació, però n'analitza només 4 que es podrien emmarcar sota la llei de tràfic, ja que la norma va entrar en vigor el 2008 i la majoria d'elles ja estava fora de la institució.
La denúncia també inclou els mètodes d'adoctrinament als quals van ser sotmeses les dones que estaven als centres de l'Opus Dei, que es fonamentaven en la manipulació psicològica, un rígid sistema de creences i un "disciplinari mitjançant elements de càstig". Entre les "normes de vida" que havien de seguir aquestes dones, s'incloïa l'obligació de castedat, la ruptura de tots els llaços familiars i amb l'exterior, les revisions de salut, que incloïen el subministrament de medicació psiquiàtrica, un sistema de xerrades, confessions i oracions.
L'Opus Dei nega les acusacions
Davant de la situació generada per la denúncia a l'Argentina, l'Opus Dei ha sortit al pas i ha negat “categòricament” les acusacions. A través d'un comunicat, la institució ha indicat "en relació amb l'acusació coneguda en els mitjans de comunicació en les últimes hores, referida a la situació personal d'un grup de dones mentre van ser part de la institució, neguem categòricament les acusacions de tràfic de persones i explotació laboral". El text continua afirmant que "veiem amb pena i sorpresa que, havent iniciat la reclamació per inconsistències en aportacions provisionals i laborals mentre van ser part de l'Opus Dei, l'acusació —segons el reportat pels mitjans— es refereix ara a una persona que afirma ser víctima de tràfic de persona i d'explotació laboral. La impressió és que per construir aquesta denúncia es realitza una descontextualització completa de la formació que van rebre algunes de les dones del grup i la vocació que trien lliurement les numeràries auxiliars de l'Opus Dei".
“L'Opus Dei ha respectat sempre la veu de les dones, i mostra d'això és la creació de múltiples canals i eines per a l'escolta, el diàleg i la sanació, als quals algunes de les dones del grup s'han acostat i han manifestat que no compartien les acusacions greus que s'han formulat”, afegeix el comunicat de l'Opus publicat al seu portal web.