Sense embuts. La defensa de Josep Lluís Alay, que dirigeix l'advocat Gonzalo Boye, atribueix a una intencionalitat clarament política en plena negociació de l'amnistia el fet que el jutge de l'Audiència Nacional Manuel-García Castellón assenyali el delicte de terrorisme al cas Tsunami. En un escrit que avui ha presentat a l'Audiència, la defensa d'Alay, que figura entre els dotze investigats per aquest cas, s'ha adherit al recurs d'apel·lació que va presentar la Fiscalia contra la interlocutòria de García-Castellón en què es rebutgen que hi hagi cap element que permeti sustentar l'existència d'organització criminal ni delicte de terrorisme.

"Aquest procediment no té una finalitat vinculada a la cerca de la veritat i la justícia, sinó més aviat una marcada intencionalitat política vinculada amb les negociacions actuals en torn a la llei d'amnistia respecte de la minoria nacional catalana relacionada amb l'independentisme", s'assegura en el text de la defensa d'Alay en què es retreu que el jutge pretén retenir aquest cas a l'Audiència atribuint-li el delicte d'organització criminal de caràcter terrorista.

Se suma a la Fiscalia

Entre els investigats en aquest cas, a banda del cap de l'oficina del president Carles Puigdemont, hi ha també el mateix Puigdemont i la secretària general d'ERC, Marta Rovira. Això no obstant, el jutge no pot processar el president a l'exili, atès que donada la seva condició d'eurodiputat ha de demanar abans un suplicatori a l'Eurocambra, per la qual cosa l'hi ha ofert que es personi ell mateix a la causa.

El delicte de terrorisme seria un dels supòsits que es podrien argumentar per excloure els investigats en aquest cas de l'amnistia que està en procés de tramitació al Congrés dels diputats. Això no obstant, la Fiscalia va presentar la setmana passada un contundent recurs d'apel·lació en què nega que hi hagi indicis per a les imputacions de terrorisme contra Tsunami i adverteix que "no es troba ni una sola referència a la violència per part de cap dels investigats".

Criminalitzar el discurs polític

L'escrit de Boye se suma a aquests arguments del fiscal, subratlla que en 4 anys d'actuacions no s'ha aconseguit reunir ni tan sols indicis que permetin sustentar una acusació d'organització criminal, ni de grup criminal, i "molt menys" de delicte vinculat a terrorisme. A més, recull els arguments de la resolució en què l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa va reclamar la posada en llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats i on se subratlla que cap d'ells no només no va fer crides a la violència, sinó que va ser al contrari.

El text, recull també els arguments del Tribunal Superior de Justícia de Schleswig-Holstein en què s'advertia que "el dret penal ha d'exercir moderació en les disputes polítiques per raons de dret constitucional" i s'alerta sobre el risc de "criminalitzar el discurs polític". En aquella sentència es recorda que les manifestacions "són sempre un element de pressió" i es retreu que les autoritats espanyoles no fossin capaces de "suportar la pressió exercida" pels esdeveniments de l'1-O.