El cap de l'oficina de Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, mai ha estat citat a declarar en seu judicial pel cas Volhov des que el jutge Joaquín Aguirre va ordenar la seva detenció l'octubre del 2020. Durant aquest temps Alay s'ha convertit en la via d'Aguirre per perseguir Puigdemont, però l'actitud del jutge no ha passat desapercebuda. Fa dos anys la fiscalia anticorrupció va obligar-lo a tancar una peça contra Alay sobre la suposada trama russa advertint-lo que la seva investigació corria el risc de ser prospectiva. Això no obstant, la instrucció de Volhov va seguir eternitzant-se, fins que el passat 4 de juny quan l'Audiència de Barcelona va tombar la darrera petició del jutge per prorrogar la investigació i li va retreure que demanés més temps després que durant mesos no havia fet res. Malgrat la decisió de l'Audiència, el jutge hi ha tornat i aquest divendres va anunciar l'obertura d'una nova peça del cas Volhov per perseguir Puigdemont i Artur Mas per un delicte de traïció junt a 11 persones més, entre les quals Alay.

Davant de la falta de requeriment del jutge per recollir la seva versió, el desembre del 2020 Alay va decidir deixar escrita amb registre notarial la seva declaració sobre les raons dels viatges que va fer a Moscou. L'objectiu era, com detalla el notari, posar-les a disposició del jutge quan les requerís. Segons aquests documents, als quals ha tingut accés ElNacional.cat, les visites a la capital russa tenien a veure amb la feina d'Alay com a director de l'oficina de Puigdemont, però també amb una investigació historiogràfica en la seva faceta com a professor d'història contemporània a la Universitat de Barcelona.

Viatge a Moscou

En el relat que va exposar davant de notari fa gairebé quatre anys, Alay ja detallava els tres viatges a Moscou que Aguirre divendres passat desvelava al seu escrit i assenyalava com a base de les acusacions sobre suposats contactes amb dirigents russos per aconseguir el seu suport per a la independència de Catalunya. Les proves notarials, però, fan un relat molt diferent. El primer viatge es va produir el març del 2019, entre el 6 i el 8 de març. Alay explica que hi va viatjar com a responsable de l'oficina de Puigdemont per "estudiar la possibilitat de celebrar una conferència a Moscou i conèixer de primera mà alguns mitjans periodístics russos que havien mostrat el seu interès per entrevistar-lo, com ara el Komsomolskaya Pravda". 

Detalla, a més, que en aquell viatge de gairebé tres dies va pronunciar dues conferències titulades Tibet and Inner Asia: from de Great Game of the 19th century to the present i Catalonia and Russia, Cultural and Historical Relations, que es van celebrar a la Universitat Acadèmica Estatal d'Humanitats el 7 de març. Alay explica en el text que qui era el rector d'aquella Universitat, Denis Valerevich Fomin-Nilov, es va encarregar de la presentació, i que en acabar l'acte acadèmic va comentar amb diverses persones diferents aspectes de la seva exposició.

 

Llibre d'espies

Detalla que en el transcurs d'aquestes converses li van proposar la idea de publicar a Barcelona alguns llibres escrits en rus, entre els quals La dona que sabia guardar secrets, que es va publicar a Moscou l'agost del 2019 i que narra la història de dos agents russos infiltrats als Estats Units. El tema li va interessar especialment perquè ja havia investigat el cas de les germanes catalanes Brufau-Civit, refugiades a la URSS després de la Guerra Civil, que durant dècades van actuar com a agents de la KGB i a les quals havia citat en la conferència, per la qual cosa van decidir continuar les converses.

En aquest viatge encara va tenir temps per visitar l'Arxiu Estatal de la Federació Russa on va examinar documentació relacionada amb els presidents Francesc Macià i Lluís Companys, així com amb les germanes Brufau-Civit, procedents dels antics arxius del Komintern.

Nous viatges

Alay va fer dos viatges més a Moscou, que van quedar ressenyats al document notarial, el 15 de juny del 2019 i el 13 de febrer del 2020. Explica que van ser a títol personal i que després del segon viatge va fer arribar a una editorial amb seu a Barcelona el seu parer favorable a publicar el llibre La dona que sabia guardar secrets, en català i en castellà. Aquesta editorial no va acceptar la publicació, per la qual cosa va contactar amb l'editorial Símbol Editors per publicar el llibre en català. El projecte va prosperar i atesa la temàtica de l'obra emmarcada en la Guerra Freda i el seus coneixements de rus, l'editorial li va proposar que s'encarregués de la traducció al català.

"Vaig decidir acceptar l'encàrrec, ja que era una quantitat econòmica compatible amb el meu càrrec professional i, per a un millor treball de traducció, vaig recopilar una gran quantitat de documentació, material bibliogràfic i arxius sobre la matèria", explica Alay, que afegeix que aquest treball va provocar que es reunís amb diverses persones d'origen rus per consultar-los girs i conceptes "que sempre és més professional introduir adequadament en una traducció d'aquestes característiques". El que Alay no sabia en aquell moment, és que el relat d'espies que apareix al llibre es va acabar convertint, per error, en part de l'informe de la Guàrdia Civil que ho va interpretar com a indicis de la suposada trama russa. De fet, el mateix jutge Aguirre en el seu escrit de divendres insisteix que el responsable de l'oficina de Puigdemont havia tingut contactes amb la parella d'exmembres dels serveis d'intel·ligència russos Elena Vavilova i Andreu Berzukov, però no explica que Vavilova és l'autora del llibre autobiogràfic que va traduir Alay.

Material bibliogràfic

Junt amb la declaració davant de notari, Alay va deixar especificat que el seu advocat disposava de còpia de tot el material bibliogràfic que havia reunit durant aquestes visites a Moscou, amb la qual cosa pot acreditar tot el que havia exposat.

En el text el director de l'oficina de Puigdemont explica que havia decidit deixar constància documental de les seves activitats davant del que descriu com l'intent de "criminalitzar tota l'activitat relacionada amb el president Carles Puigdemont". Així mateix explica que des del mes de març del 2019 havia estat sotmès a seguiments per part de membres "altament formats d'alguna institució/organització parapolicial/paramilitar d'origen espanyol". Assegura, a més, que el seguiment més evident va tenir lloc a Ginebra el desembre del 2019, per la qual cosa els serveis de seguretat suïssos li van oferir protecció en la seva següent visita a Ginebra, el mes de gener del 2020.