El govern de Polònia afirmava aquest dijous que l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE es tornarà a tractar al Consell de la Unió Europea “si hi ha voluntat” entre els estats membres. Això ho deia l'ambaixadora de Varsòvia a la UE, Agnieszka Bartol, que confirmava que l'executiu espanyol, quan falten dues setmanes perquè s'acabi el 2024, no ha sol·licitat fins ara al polonès, que assumirà la presidència de torn del Consell de la UE durant la primera meitat del 2025, abordar aquest tema pròximament. Doncs bé, el ministre d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, ha enviat una carta al seu homòleg polonès, Radosław Sikorski, que exercirà la presidència de torn del Consell Europeu el primer semestre del 2025, que segueixi impulsant l'oficialitat del català i la resta de llengües cooficials a la Unió Europea (UE).
Segons ha avançat La Vanguardia i ha pogut confirmar aquest diari, a la carta que Albares ha enviat a la futura presidència polonesa, el titular d'Exteriors l'insta a seguir impulsant la proposta de reformar el Reglament que fixa el règim lingüístic de la Unió Europea, de tal manera que l'article 1 inclogui el català, el gallec i l'euskera entre la seva llista de llengües oficials i de treball de la UE. Albares recorda al seu homòleg polonès que apropar la UE als ciutadans i aconseguir que aquests se sentin més identificats amb les institucions europees és una de les prioritats d'Espanya, i això passa pel reconeixement de la diversitat lingüística europea. A més, el ministre recorda que a Espanya hi ha més de 20 milions de ciutadans que resideixen en regions amb llengües cooficials.
Aquesta carta d'Albares arriba amb l'augment de la pressió al govern espanyol per part de Junts per Catalunya. Aquest dilluns, el president a l'exili Carles Puigdemont, va comparèixer per fer balanç de l'acord de Brussel·les que va permetre la investidura de Pedro Sánchez i va sentenciar que els avenços no són bons; entre els incompliments anunciats per Puigdemont, hi ha l'oficialitat del català a la UE.
Un any i mig de tràmits
L'oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE va elevar-se per primer cop a nivell ministerial en el marc de la presidència espanyola del Consell de la UE, durant la segona meitat del 2023. Després de diverses reunions infructuoses, la qüestió no ha tornat a la taula dels 27 des de principis de 2024, quan la presidència belga —a instàncies de l'Estat— va plantejar-ho per última vegada en un Consell d'Afers Generals. Si bé des de l'estat espanyol han defensat en reiterades ocasions que tant l'oficialitat del català a la Unió Europea com l'ús de la llengua al Parlament Europeu són dos processos igualment prioritaris, no han transcendit moviments per a l'aprovació en l'àmbit dels estats.
Espanya es va comprometre a costejar totes les despeses derivades de l'oficialitat i va presentar un memoràndum per evitar que el cas del català, el basc i el gallec produís un efecte crida en altres, però alguns dels estats membres mantenen els seus dubtes.
Un procés congelat
El procés al Consell, ara per ara congelat, és paral·lel al del Parlament Europeu, on també hi ha en marxa una petició del govern espanyol per permetre l’ús del català, el basc i el gallec als plens. La mesura és, a priori, més factible que l’oficialitat completa, ja que el que cal per tirar-la endavant és una majoria a la mesa de l’Eurocambra, l’anomenat ‘Bureau’, on un dels membres és l’eurodiputat del PSC Javi López. La clau per aconseguir la majoria és el grup liberal, on des que no hi ha Cs les opcions són més viables.