El govern de Pedro Sánchez vol deixar clar que manté la pressió a favor del català a Europa. El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha emplaçat els ambaixadors espanyols a defensar el català, el gallec i l'euskera a aquells països en què són presents i a seguir treballant perquè aquestes tres llengües siguin oficials a la UE. Ho ha fet en l'obertura de la Conferència d'Ambaixadors que se celebra a Madrid. Es tracta d'un fet inèdit atès que, com reconeixen fonts del ministeri, és el primer cop que el ministre dona instruccions en aquest sentit en una Conferència d'Ambaixadors.
En la seva intervenció, Albares ha reclamant als diplomàtics espanyols que "segueixin treballant" perquè les tres llengües siguin incloses com a oficials a la Unió. "Espanya té una riquesa lingüística que mereix ser acollida i reconeguda a la UE perquè és la nostra identitat i el nostre interès nacional", ha assegurat.
Orgull
El ministre ha insistit en aquest tema en referir-se a la voluntat de reforçar aquest any la feina que fa l'Institut Cervantes per a la promoció de l'espanyol a l'exterior. Ha advertit als ambaixadors que han d'acompanyar aquest objectiu impulsant accions de difusió de la llengua i la cultura espanyola. "Tot això és labor prioritària vostra. I també ho és amb els nostres idiomes cooficials, el català, el gallec i l'euskera, mostrant a aquells països en què esteu presents la diversitat i la riquesa lingüística i cultural d'Espanya. Aquesta és també una feina fonamental que heu de passejar amb orgull pel món", ha reblat.
La crida d'Albares es produeix després que el ministeri ha aprofitat la presidència espanyola de la UE per introduir la petició d'oficialitat del català a les institucions europees. Aquesta va ser una de les exigències de Junts per votar a favor de Francina Armengol com a presidenta del Congrés.
El Govern va presentar la proposta el mes de setembre, però va topar amb l'oposició de diferents estats europeus preocupats pel cost de la mesura i per la cascada de peticions d'oficialitat de llengües minoritàries que podria provocar. Davant del Consell d'Afers Generals de la UE el ministre va defensar la singularitat del català, com a llengua parlada per més de 10 milions d'europeus, i es va comprometre a assumir les despeses de l'oficialitat de les tres llengües.
No obstant això, el 31 de desembre el semestre espanyol a la UE es va tancar sense aconseguir formalitzar el procés de reforma del reglament lingüístic de la Unió. Amb tot, el ministeri ha assegurat que el govern de Bèlgica, que ha pres el relleu a Espanya a la presidència de la UE, mantindrà el compromís per seguir impulsant l'oficialitat del català.