El ministre espanyol d'Exteriors, José Manuel Albares, ha enviat una tercera carta a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, per reclamar que el català, el gallec i el basc puguin utilitzar-se als plens de l'Eurocambra. Segons ha avançat l'ACN, a la missiva, Albares defensa que és un "afer prioritari pel país" i demana a Metsola "abordar personalment" amb ella la petició. El titular d'Exteriors ja havia fet aquesta petició el març del 2024 i el setembre del 2022, sense obtenir resposta, de manera que aquest és el tercer cop que insisteix en aquest reclam. Albares argumenta a la missiva, del 18 de setembre de 2024, que l'inici de la nova legislatura europea "constitueix una ocasió privilegiada per donar un nou impuls a la subscripció d'un acord administratiu per l'ús del català, el gallec i el basc al Parlament Europeu" i situa la qüestió com "un afer prioritari" per l'estat espanyol i "un element essencial de la identitat nacional". Per això, demana a Metsola que sotmeti la qüestió a votació de la Mesa del Parlament Europeu.
"Donada la importància de continuar apropant les institucions als ciutadans i de fomentar la seva participació, l'ús de les llengües de part important de la ciutadania espanyola i europea al Parlament resulta de gran importància", defensa Albares al text, segons ha recollit l'ACN. El ministre també ha recordat que hi ha "més de vint milions de persones que viuen en territoris espanyols on es reconeix l'oficialitat del català, el basc i el gallec". Alhora, ha destacat que les tres llengües cooficials tenen "característiques úniques", entre les quals cita el reconeixement a la Constitució o el fet que són llengües de treball al Congrés i el Senat.
Per tal que la Mesa del Parlament Europeu —també anomenada Bureau— aprovi la proposta del govern espanyol caldria una majoria de set dels catorze vicepresidents que la componen. En aquesta nova legislatura europea, els socialdemòcrates europeus compten amb cinc de les catorze vicepresidències que té la Mesa, una més que en l'anterior. Això, sumat a la desaparició de Ciutadans, que era el principal opositor a l'ús del català al Parlament Europeu i arrossegava populars i liberals a aquesta posició, podria facilitar el camí perquè el català a Europa comenci a ser una realitat. Tanmateix, val a recordar que l'ús del català al plenari no implica l'oficialitat de la llengua a totes les institucions comunitàries, ja que això ho han de decidir per unanimitat els 27 estats membres al Consell Europeu.
La reacció del Govern: "És una bona notícia"
Des del Govern ha considerat una "bona notícia" la petició d'Albares a Metsola. Fonts del Departament d’Unió Europea i Acció Exterior han remarcat que és "una prioritat" la projecció del català a la UE i, en aquesta línia, han insistit que accions "tan importants", com la carta del ministre espanyol, "així ho constaten".