El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, ha instat aquest dilluns als ambaixadors de l’Estat espanyol a l’exterior a “redoblar els seus esforços” per aconseguir que el català, el basc i el gallec estiguin “reconeguts” a Europa de la mateixa manera que ho està el castellà. És a dir, que els ambaixadors treballin en els respectius països on estan destinats perquè es compleixi el pacte signat ja fa un any i mig amb Junts per Catalunya perquè la llengua catalana i la resta de llengües cooficials amb el castellà siguin oficials a la Unió Europea; per aconseguir-ho cal la unanimitat dels 27 estats membre.
“Continuem defensant la nostra diversitat lingüística a Europa amb l’objectiu que heu de tenir entre les vostres prioritats perquè les llengües cooficials —que són part de la nostra identitat nacional— siguin per fi reconegudes a Europa; són objectius pels quals heu de treballar i heu de redoblar esforços fins a aconseguir-ho”, ha manifestat José Manuel Albares en un discurs en la Conferència d’Ambaixadors.
El discurs del ministre d’Exteriors ha servit per inaugurar la novena cimera d’aquest tipus, en la qual s’hi han arreplegat els 130 ambaixadors espanyols acreditats a tot el món per tal d’analitzar els reptes del pròxim any. La convocatòria serà clausurada pel rei Felip VI el dimarts. També el dimarts hi participaran el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, així com els ministres de l’Interior i de Defensa, Fernando Grande-Marlaska i Margarita Robles. Durant el discurs d’aquest dilluns, Albares ha abordat també dues de les carpetes més preocupants que tenen actualment els ambaixadors sobre les seves taules: les guerres d’Ucraïna i d’Orient Mitjà.
La Moncloa situa abans de l’estiu la decisió de la Mesa de l’Eurocambra sobre l’ús del català
Fa unes setmanes, fonts del govern espanyol explicaven a ElNacional.cat que confien que la Mesa del Parlament Europeu prengui una decisió definitiva sobre l’ús del català en aquesta institució abans que arribin les vacances d’estiu. Hi ha un grup de treball dins d’aquesta cambra que està estudiant aquesta iniciativa, però la decisió definitiva l’hauran de prendre els membres de la Mesa. El resultat pot ser favorable o contrari, però fonts de l’executiu del PSOE apuntaven que confien convèncer els membres necessaris dins l’òrgan de govern de l’Eurocambra per tirar-ho endavant. No s’atrevien, encara, a donar-ho per guanyat.
Cal remarcar, de totes maneres, que no és el mateix l’ús del català, basc o gallec en aquesta institució que reconèixer l’oficialitat d’aquestes tres llengües dins la Unió Europea. L’oficialitat del català s’ha de decidir al Consell de la Unió Europea, i cal la unanimitat dels 27 estats membre. Allà, la qüestió no s'ha tornat a abordar des de la primavera passada, quan l'aleshores presidència belga ho va plantejar per últim cop en un Consell d'Afers Generals. Les mateixes fonts consultades per aquest diari asseveren que tenen el compromís dels polonesos (el país que ara mateix ostenta aquesta presidència) de tornar a abordar aquesta qüestió. Asseguren, també, que cada vegada hi ha menys estats reticents amb la iniciativa: “S’ha entès que no és una qüestió conjuntural i que ens ho prenem seriosament”.