Espanya no afluixa en la cursa per l'oficialitat del català en què s'hi juga la investidura de Pedro Sánchez. El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha mantingut una conversa telefònica amb el seu homòleg de Letònia, Krisjanis Karins, que aquest matí abans de començar la reunió del Consell d'Afers Generals ha carregat sense embuts contra el debat al voltant de l'oficialitat del català, el gallec i l'eusquera a la UE. El polític letó ha negat a les portes de la reunió que hi hagi cap intenció d'ampliar ara el nombre de llengües oficials de la UE. No només això, ha retret que en un moment en què Europa s'està jugant la seva posició estratègica els responsables d'exteriors de la Unió han de dedicar el seu temps a aquest tema. En el rerefons de les reticències de Letònia, país al qual dins la reunió s'ha sumat Lituània, hi ha el temor que la incorporació de noves llengües oficials que reclama l'estat espanyol provoqui una reivindicació similar de la minoria russa dels seus països.
En acabar la reunió, segons ha pogut saber ElNacional.cat de fonts del govern espanyol, Albares ha mantingut una conversa telefònica amb Krisjanis Karins per explicar-li que la "proposta adaptada" que avui ha presentat Espanya garanteix que la reforma del reglament per incorporar entre les llengües oficials el català, el castellà i l'eusquera "no els afectarà si no volen". Els dos ministres han acordat seguir parlant del tema les properes setmanes, abans que el Consell d'Afers Generals es torni a reunir a mitjans de novembre.
Decisió de cada estat
Albares ja havia desplegat aquest argument durant la reunió amb la resta de ministres, als qui ha assegurat que la situació del català, el gallec i l'eusquera, no té similitud amb cap altra llengua de la UE. Segons el ministre, les tres llengües tenen reconeguda l'oficialitat a la Constitució; ja compten amb un reconeixement a diferents nivells administratius de la UE; es poden utilitzar al Congrés i el Senat; tenen la seva pròpia traducció dels Tractats de la Unió dipositats; i compten amb un número de parlants que, en el cas del català, supera les llengües oficials de diferents països de la UE.
Això no obstant, abans de començar la reunió del Consell d'Afers Generals que aquest dimarts s'ha celebrat a Brussel·les, el ministre d'Exteriors letó ha deixat clar el seu convenciment que no s'ampliarà "en aquest moment" el nombre de llengües oficials de la UE. "No crec que en aquest moment aquest sigui el tema número u que hàgim de discutir. Tenim molts temes sobre la taula. Tenim la geopolítica i la posició estratègica d'Europa en el futur. Això és al que crec que hem de dedicar el nostre temps ara mateix", ha retret.
En acabar la trobada, durant la qual Albares ha insistit que totes les despeses generades per l'oficialitat de les tres llengües seran assumides per l'estat espanyol, el ministre espanyol ha subratllat que cap dels socis de la UE ha expressat un veto a la proposta espanyola i que la petició seguirà el seu curs un cop es tanqui l'informe encarregat per la Comissió sobre el pressupost que comporta la mesura.