El ministre d'Afers exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, ha remès un document als ambaixadors espanyols a tots els països de la UE amb els arguments que han d'exposar en aquestes capitals per aconseguir el seu suport a l'oficialitat del català, el basc i el gallec. El text enumera tots els motius pels quals la inclusió del català, el basc i el gallec, com a llengües cooficials en el règim lingüístic de la Unió Europea —tal com va demanar el govern espanyol el passat mes d'agost— no suposaria cap precedent i insisteix en la voluntat d'Espanya d'assumir el cost que suposa la mesura. Malgrat la defensa de la mesura, Albares reconeix als ambaixadors que entre els socis comunitaris existeix el dubte sobre la possibilitat que el fet donar llum verda a la incorporació de les tres llengües pot "generar un precedent per a altres llengües regionals" que es parlen en els estats membres.

En el text enviat als ambaixadors, el ministre recorda que la proposta inicial que va enviar el govern espanyol el mes d'agost, ha estat millorada per superar els dubtes de la resta països. En l'actualització s'ha incorporat un annex en el qual s'exposa al detall l'"especificitat del cas espanyol" per justificar així l'aval dels vint-i-set i es fixen una sèrie de condicions que "cap llengua diferent del català, el basc i el gallec compleix avui".

Requisits per incloure el català

Per acceptar la inclusió de noves llengües hi ha una sèrie de requisits que s'han de complir. En concret, es planteja que la llengua sigui originària d'un estat membre i que compti amb el reconeixement de la Constitució de l'estat en qüestió. Amb tot, per aconseguir l'oficialitat a la UE, la llengua que es vol incloure s'ha d'utilitzar en el Parlament nacional, un punt que ja compleixen ara el català, basc i gallec, tant en el Congrés dels Diputats com en el Senat. A més, ha d'haver-se utilitzat més de 10 anys en les institucions europees sobre la base d'acords administratius entre les mateixes i l'estat membre, un requisit que també compleixen les tres llengües cooficials, i que els tractats de la UE s'hagin traduït a aquesta llengua i s'hagi dipositat una còpia certificada en els arxius del Consell. 

A banda, el govern espanyol planteja que l'estat membre que demana la inclusió en el reglament lingüístic de la UE d'una nova llengua, s'ha de comprometre a assumir els costos derivats de l'ús d'aquesta, un pas que també ha fet Espanya. Precisament, sobre aquesta qüestió, Albares informa els ambaixadors que l'executiu espanyol resta a l'espera de rebre l'informe que van sol·licitar a la Comissió Europea sobre l'estimació de costos. Amb tot, el ministre assegura que Espanya està disposada a assumir-ho "l'informe seria a l'efecte de posterior implementació". El govern espanyol no ha volgut donar en cap moment una estimació concreta, més enllà d'assegurar que seria una xifra "assumible" per a les arques de l'Estat.

12 de desembre: nou debat per l'oficialitat del català

Aquest dilluns es va conèixer la nova data en la qual es debatrà sobre l'oficialitat del català a la UE, i serà el 12 de desembre. Albares vol que els ambaixadors en els estats membre li facin saber el "resultat de les seves gestions" per aconseguir el suport abans del 6 de desembre. Aquest serà l'últim intent per portar l'oficialitat del català, el basc i el gallec al Consell, ja que el pròxim 31 de desembre abandonarà la presidència rotatòria, que passarà a ostentar Bèlgica. 

Perquè català, basc i gallec se sumin a les 24 llengües oficials que hi ha a la UE és necessària la unanimitat dels vint-i-set. Tot i que, el govern espanyol ha reiterat en diverses ocasions que cap soci s'ha oposat rotundament a la petició espanyola, han estat diversos els que han plantejat dubtes sobre les conseqüències que un pas d'aquest tipus podria tenir.