El ministre d'Afers Exteriors del govern espanyol, José Manuel Albares, ha admès que aconseguir l'oficialitat del català a la Unió Europea podria tardar "mesos". I és que el ministre espanyol ha explicat que el passat dimarts la presidència de la Unió Europea, que recau en Sánchez, va demanar uns informes sobre l'impacte material i pressupostari de l'oficialitat del català i que haurà de realitzar una comissió. "Ens permetrà formalitzar el compromís amb els altres estats", ha explicat Albares, qui ja ha remarcat que tot el cost recaurà en l'Estat espanyol en una entrevista a Els Matins de Tv3. Aquests informes serviran perquè els Estats puguin estudiar la proposta de l'Estat espanyol, que l'haurà de circular formalment. El principal problema és que aquests informes solen tardar uns "dos o tres" mesos a realitzar-se i, per tant, es podria descartar que el pròxim 15 de novembre els estats aprovin l'oficialitat del català.
Recorda que l'irlandès va tardar dos anys
Tot i això, el ministre del govern espanyol ha admès que tot plegat s'està duent a terme en uns temps "inusualment ràpids". "El més important no és la velocitat, l’important és aconseguir la proposta que inclogui la llum verda dels 27", ha subratllat Albares, qui ha recordat que en el cas de l'irlandès es va trigar dos anys. "El temps europeu és diferent del nacional", ha assegurat. De fet, Albares ha volgut remarcar que l'objectiu és que els altres estats puguin avaluar la proposta per tal que no els afecti singularment al seu cas.
El ministre d'Afers Exteriors espanyols ha reivindicat, alhora, que es tracta del primer cop que un estat duu a terme una proposta d'aquestes característiques al Consell General de la Unió Europea. "Mai un idioma que no surt recollit en la llista dels idiomes dels tractats o del reglament 1.58, que especifica el règim lingüístic europeu, havia sigut sol·licitat per un estat membre que s’inclogui", ha explicat Albares. De fet, també ha recordat que el govern espanyol ja té diversos convenis i acords perquè institucions europees facin traduccions al català.
L'especificitat del català, clau
Per evitar que el cas espanyol pugui afectar els altres estats, Albares ja va proposar, durant el dia d'ahir, que el cas del català, l'euskera i el gallec tingui "especificitat". És a dir, que siguin casos únics dins la Unió Europea. "Són llengües d’ús legal al Congrés i al Senat i tenim subscrits gairebé en totes les administracions europees perquè el català es pugui utilitzar", ha explicat Albares, qui creu que el cas del català serà "fàcil" d'aplicar per la gran quantitat de parlants i de traductors que hi ha. L'objectiu, per tant, és que l'Estat espanyol aconsegueixi convèncer els altres 26 de la UE que l'oficialitat del català, euskera i gallec només afectarà la realitat espanyola.
Sobre els entrebancs amb Letònia, Albares ha explicat que ja va parlar amb el ministre, tal com va explicar aquest mitjà. "Ens hem emplaçat amb el meu col·lega letó per resoldre tots els seus comentaris i per estar segur de totes les implicacions", ha explicat el ministre espanyol.