El ministre d'Afers Exteriors del govern espanyol, José Manuel Albares, ha reivindicat des de Brussel·les que els arguments per a l'oficialitat del català, l'eusquera i el gallec a la Unió Europea són "sòlids i legítims". "Els arguments es troben ara en un document oficial del Consell i, per tant, ningú podrà dir que necessita més temps de reflexió", ha apuntat aquest dilluns en una atenció als mitjans prèvia al Consell d'Afers Exteriors, després que divendres l'executiu espanyol fes arribar un text a la resta de delegacions europees defensant l'oficialitat a la Unió de les tres llengües. Al mateix temps, Albares ha demanat "més col·laboració" al PP per desbloquejar la situació, tant al Parlament Europeu com al Consell de la UE.
"Si el Partit Popular Europeu volgués, el català, el basc i el gallec es podrien convertir en llengua de treball al Parlament Europeu", ha indicat Albares. Cal recordar que, perquè el català sigui oficial a l'Eurocambra, cal que reuneixi un suport majoritari dels diferents vicepresidents, i un eventual canvi de postura dels populars -que fins ara s'hi ha oposat- facilitaria l'oficialitat. En la mateixa línia, també ha demanat als populars que "col·laborin" amb el govern socialista "per continuar explicant millor als països del Consell i a la seva família política com es podria aconseguir l'oficialitat" al conjunt de la UE. No obstant això, Albares ha celebrat que "a poc a poc tots els països van comprenent les raons" sobre aquesta qüestió.
Aquest dimarts serà la primera vegada que la qüestió torni a estar sobre la taula dels ministres d'Afers Europeus des que Espanya va deixar d'assumir la presidència rotatòria del Consell de la UE el 31 de desembre passat. Des de llavors, les discussions s'han mantingut a nivell tècnic, per intentar resoldre els dubtes legals, financers i polítics que diversos països, sobretot els de l'est d'Europa, mantenen sobre aquesta qüestió. No obstant, el tema de l'oficialitat del català, el gallec i el basc es tractarà aquest dimarts com un punt informatiu al Consell d'Afers Generals per fixar l'estat de la qüestió, per tant, no s'espera debat ni molt menys vot sobre això.
Espanya assumirà el cost de l'oficialitat
Fins ara, Espanya s'ha compromès a assumir el cost de l'oficialitat de les llengües, que segons una estimació preliminar de la Comissió Europea seria de 132 milions d'euros, encara que segons Brussel·les la xifra definitiva només se sabrà si s'aprova la proposta i quan se sàpiga com s'aplicarà. El govern espanyol també ha defensat que el català és una llengua que supera els 10 milions de parlants -més dels que tenen altres idiomes oficials a la UE- i ha volgut tranquil·litzar els seus socis assegurant que no crearà precedents perquè el cas espanyol és "únic".