Junts per Catalunya tanca l'acord amb el PSOE i farà Francina Armengol presidenta del Congrés dels Diputats. Els serrells estan tancats. El secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, ha anunciat un principi d'acord davant l'executiva telemàtica que ha celebrat aquest dijous al matí —dues hores abans de la sessió constitutiva del Congrés—, avisant que s'estava a l'espera de tenir lligada la documentació per poder acabar de donar llum verda a l'entesa amb els socialistes. El que calien, doncs, eren "fets comprovables", tal com advertia el president a l'exili, Carles Puigdemont. I aquests han arribat: el ministre d'Afers Exteriors en funcions, José Manuel Albares, ha registrat aquest matí davant el Consell de la Unió Europea (dirigida a la presidència de l'òrgan guardià dels tractats europeus) la petició perquè la llengua catalana, basca i gallega siguin oficials a les institucions de la Unió Europea, segons ha pogut saber ElNacional.cat. La documentació ja compta amb els segells corresponents que certifiquen que la sol·licitud ha entrat cap a les 8 del matí i s'inicia el tràmit per ser aprovada en un ple del Consell d'Afers Generals de la UE el 19 de setembre, que suposarà un avenç substancial per al català. Fonts confirmen a aquest diari que l'equip del president a l'exili, Carles Puigdemont, té la còpia de l'escrit que certifica que s'ha materialitzat aquesta petició.
🔴 Votació de la Mesa del Congrés, DIRECTE | Constitució de les Corts Generals
Aquest punt transcendental se suma a uns altres tres: l'ús del català, gallec i basc al Congrés dels Diputats en igualtat de condicions al castellà —un compromís que, presumiblement, mencionarà Armengol quan ja sigui elegida presidenta de la cambra espanyola—, la reobertura de la comissió d'investigació de les clavegueres de l'Estat i l'impuls d'una comissió d'investigació pels atemptats que van tenir lloc a Barcelona i Cambrils el passat 17 d'agost de 2017. La condició sine qua non que ha plantejat Junts per acabar de tancar el principi d'acord era, precisament, la petició d'oficialitat de la llengua catalana en el marc de les institucions europees. L'entesa permetrà arrencar la quinzena legislatura i ho farà amb l'elecció de Francina Armengol com a presidenta del Congrés, que comptarà amb 178 vots favorables (PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB i el BNG). Aquest acord, però, no pressuposa el suport de Junts a la investidura. Això serà una altra pantalla.
Els efectes de l'oficialitat del català a la Unió Europea
La petició perquè la llengua catalana esdevingui oficial a la UE suposa un canvi de paradigma. Un pas que no s'havia produït en 40 anys. L'estatus que pot adquirir la llengua pot tenir altres derivades, com per exemple el fre a les sentències que obliguen a instaurar un 25% del castellà a l'escola catalana amb el benentès que el català tindrà un rol molt més important en el context europeu, equiparable al que tenen l'anglès, el francès o l'alemany. La petició no recull res del valencià.
El dimecres, el president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, anunciava davant els diputats i senadors del PSOE el seu compromís d'impulsar l'ús del català i la resta de llengües cooficials de l'Estat a les institucions de la Unió Europea. De fet, explicitava que ho faria aprofitant la presidència de la Unió Europea que té Espanya durant aquest darrer semestre de l'any. En tot cas, la petició perquè la llengua catalana tingui l'estatus d'oficialitat a la Unió Europea (i se sumi a les 24 que hi ha) és una pantalla més avançada del que Sánchez havia declarat. La legislatura es posa en marxa i ho farà amb una presidència del PSOE al Congrés dels Diputats, que comptarà amb el beneplàcit de Junts per Catalunya. I ara començarà la nova fase: la batalla decisiva per la investidura de la presidència del govern espanyol.