Aquesta setmana, la pinça del PSC i Junts per Catalunya ha empès el Govern a acceptar la proposició de llei dels juntaires amb inversions urgents i canvis en la posada en marxa del règim sancionador als qui incompleixin el decret per combatre la sequera. Albert Batet i Canadell (Tarragona, 1979), president del grup parlamentari proposant de la iniciativa, atén ElNacional.cat per detallar com s’ha aconseguit —després de nombroses reunions— trobar el desllorigador per propiciar un acord que embarrancà fa cinc setmanes en el marc de la cimera per l’aigua. Batet reivindica que la proposició de llei del seu partit ha suposat un “punt d’inflexió” en la gestió de la sequera. D’altra banda, com a líder de Junts al Parlament, també ha hagut de fer front a l’ordre de la Junta Electoral Central de retirar l’acta a Laura Borràs.

Albert Batet, durant l'entrevista amb ElNacional.cat / Foto: Montse Giralt.

Aquesta setmana han aconseguit un acord que ha reunit 100 vots favorables al Parlament per la seva proposició de llei de mesures contra la sequera. Quina valoració en fa?
Bé, a Junts per Catalunya ja vam anunciar que, davant la inacció del Govern de la Generalitat de Catalunya i fruit del fracàs de la cimera, nosaltres, per responsabilitat, agafaríem la iniciativa. I així ha estat. Vam presentar una proposició de llei, amb gran sentit de responsabilitat, parlant amb totes les parts afectades —des del món local fins a la pagesia— i hem estat capaços de liderar i tirar endavant un projecte molt necessari en el moment actual. Aquest fet demostra que el lideratge de Junts per Catalunya és una alternativa a la incompetència del govern d'Esquerra Republicana.

Per què va fracassar la cimera del 31 de març? Què va fallar?
Nosaltres estem molt sorpresos per la manca de lideratge i la inacció del Govern en aquests termes. Nosaltres sempre hem anat amb propostes. Hem sigut propositius, amb propostes a favor del món local, a favor de la pagesia, amb un pla de xoc econòmic per fer front a les necessitats, amb recursos per als ajuntaments —especialment per aquells pobles petits— dedicant 50 milions d'euros... Pensem que hi ha al voltant d'uns 300 municipis a nivell de Catalunya que es poden quedar sense recursos hídrics de boca aquest estiu i, per tant, hem de posar les facilitats màximes com a administració. Veient la inacció del Govern, la manca de lideratge i fins i tot que no s'estaven assumint les decisions que es podien assumir —perquè feia un any que el Govern estava avisat d'aquest possible escenari de sequera i haguéssim pogut fer inversions molt abans—, vam decidir actuar. És un projecte de llei que al final ha sigut molt transversal, amb propostes per part del Partit Socialista, amb propostes per part de la CUP o d'Esquerra Republicana, i per tant aquell consens que no va buscar el Govern era possible.

Com han anat les negociacions?
Hem tingut moltes reunions amb les formacions polítiques i l'acord assolit és un bon acord. Per sort, la Generalitat de Catalunya pot afrontar amb millors garanties la situació actual de la sequera que no pas l'última sequera de l'any 2008.

 

Per què?
Perquè hi ha hagut una bona gestió econòmica de l'Agència Catalana de l'Aigua. L'any 2010, l'ACA tenia un endeutament de 1.388 milions d'euros. Avui dia, té un superàvit de 500 milions d'euros. I el que volíem des de Junts per Catalunya és posar aquests recursos en favor de les necessitats hídriques, de les inversions necessàries per garantir l'aigua de boca al conjunt de la ciutadania: 50 milions pel món local, 50 milions per a les Aigües Ter-Llobregat (que dona abastament d'aigua al 85% de la població de Catalunya), 50 milions per l'aigua regenerada i un paquet d'inversions executives. Nosaltres volíem un decret executiu. Un decret que posés ja fil a l'agulla, que aborda grans inversions: la dessalinitzadora de Tordera, la seva ampliació; però també començar a treballar en el projecte de la dessalinitzadora de Cubelles, i a la vegada també fer aquelles inversions a curt termini que amb dos, tres, quatre o cinc mesos poden portar recurs hídric de qualitat per garantir l'estiu i la tardor. Perquè a la tardor, si l'estiu no va bé, encara estarem en unes condicions pitjors respecte al que tenim ara i havíem de posar facilitats. I això passava, també, per la contractació per emergència, com va passar amb la covid-19.

La Generalitat pot afrontar amb millors garanties la situació actual de la sequera que no pas la de l'any 2008

Vetllaran perquè el Govern compleixi aquests acords?
Som conscients dels incompliments del Govern i, de fet, hem patit els incompliments de la investidura del president Aragonès, que han acabat com han acabat. Som conscients que això pot passar, però per això volíem que hi hagués una proposta de llei que determinés les mesures a fer. I ara el Govern, per llei, està obligat a fer-les. Algunes d'aquestes, nosaltres ja les vam incloure a la proposta dels pressupostos. En aquell moment, el Govern, amb el PSC i amb els comuns, les van voler deixar al marge. Per exemple, l'ampliació de les dessalinitzadores, i ara s'han acollit a aquest projecte que les inclou. Per això nosaltres volíem que hi hagués un projecte de llei, perquè per llei estan obligats a fer un pla de xoc. Ja no està en la voluntat de llibertat del Govern: no, per llei han de fer un pla de xoc a nivell de la pagesia. Per tant, nosaltres estarem atents i amatents perquè el Govern compleixi.

Albert Batet és diputat al Parlament de Catalunya des de l'any 2012 / Foto: Montse Giralt.

Totes les mesures que s'han aprovat en aquesta proposició de llei, si més no les que són a curt termini, són suficients per poder fer front a la situació actual de sequera? Ho dic en el sentit que, com vostè explicava, les previsions són que, si el règim pluvial es manté tal com és l'actual, a la tardor ho passarem malament.
Bé, el Govern ha de liderar i executar. Ara hi hem posat tots els recursos necessaris i es poden fer les inversions. No es tractava de fer tampoc una competició entre els ajuntaments i la Generalitat, havíem de trobar solucions de col·laboració. Això no va d'uns contra els altres, tots ens hem de sortir. Si el Govern creu que s'ha de prendre alguna mesura més, té la responsabilitat de proposar-la. No l'han proposat. Si creuen que s'ha d'executar o s'ha de fer alguna mesura més, nosaltres evidentment l'estudiarem.

 

Aquestes mesures ajuden a rebatre el risc que hi hagi 300 municipis que es puguin quedar sense aigua de boca aquest estiu?
Hi ha molts pobles petits que no estan connectats a la xarxa en alta en algunes comarques com el Moianès, Lluçanès, el Priorat, totes les localitats al voltant del canal d'Urgell i, en conseqüència, tenen problemes d'abastament en aquest nivell. Volíem aquesta inversió de 50 milions d'euros pel món local perquè es puguin fer aquells pous necessaris, que es puguin fer aquelles obres necessàries que els ajuntaments creguin oportunes de cara a garantir l'abastament. Ja ens vam trobar l'estiu passat, que hi havia contaminació al pantà d'Utxesa, pel qual tot l'abastament de la xarxa de les Garrigues va ser amb cubes. Per això hem posat aquesta facilitat en aquesta llei, perquè hi puguin haver aquests recursos i els ajuntaments puguin tenir-ho garantit.

Durant els debats de la proposició d'aquesta setmana, han insistit molt en què les dades evidenciaven que calia actuar des de feia un any en aquest tema. Ara bé, el règim pluvial no és el que hauria de ser des de fa més de 30 mesos. Encara que vostès no tenien les competències, podien haver aixecat la veu quan estaven al Govern?
A qui pertoca la responsabilitat i la va voler assumir tota va ser el propi Govern i la pròpia consellera Teresa Jordà, assumint totes les competències de l'aigua. Nosaltres hem avisat durant molt de temps d'aquesta situació i hi ha gent que reclamava que s'han de fer unes inversions. És que fa un any que estan avisats. Aquestes inversions, que ara les podem fer i podem parlar que en els pròxims 3, 4, 5 mesos es puguin desenvolupar, imaginem que les haguéssim pogut fer a la tardor passada. Hauríem guanyat molt de temps respecte a l'actual situació. En aquest sentit, el Govern té una responsabilitat i, per exemple, no s'ha nomenat durant dos anys un director d'Aigües Ter-Llobregat. Per això la sequera és un exemple molt clar del lideratge i la solvència que podem demostrar des de Junts i la incompetència i la manca de lideratge per part del Govern d'Esquerra Republicana.

La sequera és un exemple molt clar de la incompetència i manca de lideratge per part del Govern d'Esquerra Republicana

La llei contempla el desenvolupament de dessalinitzadores, que són projectes més a mitjà i llarg termini. L'any 2008, quan va haver-hi l'altre episodi de sequera, una de les grans infraestructures que es va desenvolupar va ser la dessalinitzadora del Prat. De fet, aquella infraestructura és l'última gran inversió que s'ha fet a Catalunya en aquesta matèria. Durant bona part de la dècada de 2010, Convergència tenia les competències. Creu que han de fer alguna autocrítica?
Junts per Catalunya, com a marca, comencem al Govern des de l'any 2017. Per tant, situem el marc de responsabilitat. Però el que hem de dir i manifestar és que l'any 2010, després d'una gestió molt erràtica de la sequera —que es va acabar anant a la Moreneta i comprant tubs, destinant milions d'euros en tubs que no es van arribar a aplicar mai i estaven amagats en un magatzem— es va deixar un deute a l'ACA de 1.388 milions d'euros, i avui dia a l'ACA hi ha un superàvit de 500 milions d'euros. I això és gràcies a la gestió feta també durant tots aquests anys.

En aquesta matèria, fa la impressió que tant Junts per Catalunya com el PSC governen des del Parlament. Ha tornat la sociovergència?
Nosaltres no hem deixat de fer la feina. Ens hem reunit amb la Comunitat de Regants de l'Urgell, ens hem reunit amb la Comunitat de Regants de les Terres de l'Ebre —que, per cert, la consellera no s'ha reunit amb ells— i la setmana vinent ens veiem a la Comunitat de Regants del Segarra-Garrigues. Hi havia un bloqueig a la cimera de l'aigua. Va ser un fracàs perquè hi va haver un bloqueig tant per part del Govern com de la majoria de partits de l'oposició i nosaltres vam aportar solucions, que és el que es necessita. Això vol dir que hi ha aspectes que compartim amb el PSC? Hi ha aspectes que podem compartir amb el Partit Socialista, com també hi ha aspectes que compartim amb la CUP i amb Esquerra Republicana.

Des del fracàs de la cimera fins a l'aprovació d'aquesta proposició de llei han passat pràcticament cinc setmanes, que és un temps preuat en la lluita contra la sequera. Considera que això ha estat un fracàs de la classe política el fet d'haver arribat tan tard?
Està bé el que bé acaba i jo crec que nosaltres vam esperar que el Govern aprovés el decret. No ho va fer tal com s'havia compromès i tal com estava obligat per moció a fer-ho, i immediatament a la sessió de control de l'endemà vam sortir a anunciar que engegaríem una iniciativa parlamentària. Al cap de quinze dies, s'ha aprovat la proposició de llei de la sequera. Per tant, jo penso que s'ha actuat amb la màxima celeritat possible i amb la màxima responsabilitat per part de Junts, també d'altres formacions.

Què en pensa Junts per Catalunya de la proposta dels comuns i la CUP de celebrar un ple monogràfic sobre la sequera?
Nosaltres, tot el que sigui parlar i diàleg, serà benvingut. Tot el que passi per més forces al Parlament de Catalunya, benvingut. De fet, hi ha previst un ple monogràfic d'ensenyament, del sistema educatiu, la segona quinzena de juny. És un tema també candent, de màxima importància. És un tema que afecta moltes famílies i que va des del fet que Catalunya lidera el rànquing de fracàs escolar a nivell europeu; que ens trobem que la gratuïtat de l'I2 no és equitativa i no s'aplica a tothom per igual; com el català és la llengua vehicular a l'escola catalana... Per tant, tenim un altre exemple de la manca de gestió i insolvència per part del Govern. De la mateixa manera que estem disposats a fer un debat monogràfic entorn de l'escola catalana, si es creu oportú fer un debat sobre la sequera i hi ha les majories parlamentàries per fer-ho, nosaltres no tindrem cap inconvenient.

El president del grup parlamentari de Junts tanca la porta a un transvasament del riu Ebre a Barcelona / Foto: Montse Giralt.

Alguns enginyers han començat a plantejar que, probablement, sigui necessari fer un transvasament del riu Ebre a Barcelona. Estudien aquest escenari?
És un escenari que nosaltres no contemplem.

En els darrers mesos, l'entesa o suma del PSC i de Junts ha dut Esquerra Republicana a acabar-se sumant a iniciatives seves. L'executiu pot arribar al final de la legislatura, a parer seu?
Això s'ha de preguntar al president de la Generalitat. En tot cas, actuarem amb sentit de responsabilitat. No deixarem de fer-ho, no deixarem de fer la feina i no deixem d'estar al costat de la ciutadania per resoldre les necessitats. És evident que Aragonès és president d'un Govern dèbil amb només 33 diputats. Ell ha escollit aquest escenari, cessant el vicepresident Puigneró, incomplint els acords que van permetre la seva investidura. Era un Govern que havia de treballar amb solvència per la independència, i és un Govern que està situat en la incompetència i en la dependència amb l'Estat espanyol i amb el PSOE.

 

Entrem en el capítol de les eleccions municipals 2023. Quins objectius es marca Junts per Catalunya? Hi ha d'haver prioritat per a pactes independentistes?
Aquestes eleccions municipals són molt importants. Crec que la ciutadania té una oportunitat de fer una esmena, de fer una amonestació al Govern del president Aragonès i a la seva deriva d'un Govern que havia de treballar amb solvència per la independència a un Govern que està situat en la incompetència i en la dependència a nivell de l'Estat espanyol. Nosaltres anem a totes, a treure el màxim resultat possible, des de la capital de Catalunya fins al poble més petit. Hem presentat llistes molt potents.

Les eleccions municipals són una oportunitat per fer una esmena i una amonestació a la deriva del Govern de Pere Aragonès, la insolvència de l'executiu fa passar vergonya a la Catalunya sencera

El caos de les oposicions ha estat una altra de les qüestions que ha marcat l'agenda política d'aquesta setmana. El divendres, hi havia la compareixença de la consellera de Presidència, Laura Vilagrà. Les explicacions que va donar els van convèncer? La seva portaveu, Mònica Sales, va afirmar aquesta setmana que, en funció de les explicacions que oferís la consellera, no descartaven cap escenari com la petició de dimissió.
La insolvència del Govern fa passar vergonya a la Catalunya sencera. El que ha succeït amb les oposicions és molt greu. Se suma a la mala gestió d'altres conselleries. Des del senyor Campuzano, prometent residències a canvi de vots; la consellera Serret, en viatges internacionals que no estan al nivell que Catalunya es mereix; viatges del mateix president de la Generalitat de Catalunya; la consellera Teresa Jordà, incompareixent per la sequera; el conseller d'Educació, el senyor Cambray, tampoc donant resposta a les necessitats que en aquest moment té la comunitat educativa i estant a les portes de planificar el curs vinent... I ara s'hi ha sumat la consellera de la Presidència, la senyora Vilagrà, en un caos esperpèntic, sense precedents, que fa passar vergonya a les institucions i al conjunt de la ciutadania. Catalunya sempre havia mantingut un prestigi en el Govern, governés qui governés: governés el Partit Socialista, Esquerra Republicana, Convergència, Junts. Sempre hi havia tingut un prestigi i una vàlua i un respecte institucional, una solvència. El que està passant aquests últims mesos fa passar vergonya tot el conjunt del país.

Un altre fet d'aquesta setmana ha estat l'acord de la Junta Electoral Central, que ha ordenat la retirada de l'escó de Laura Borràs. La cambra ha acordat presentar un recurs davant el Suprem per sol·licitar mesures cautelars. Entén Junts que s'hauria de produir un relleu a la presidència?
El que no pot ser és que la política catalana s'hagi avesat a la intromissió de la justícia espanyola. I no podem permetre que la justícia espanyola marqui el dia a dia de la política catalana, com ha passat des dels últims temps, especialment des de l'octubre del 2017. Ho vam veure en el no ple d'investidura del president Puigdemont el 30 de gener del 2018, en el qual malgrat una victòria a les eleccions de l'independentisme —malauradament amb l'ajuda i la col·laboració d'algú—, es va acabar no celebrant. Ho vam veure amb la suspensió de drets polítics de diputats del Parlament de Catalunya, dels presos i els exiliats. Ho vam veure amb el president Torra, que se li va retirar l'acta de diputat per una pancarta de 'Llibertat presos polítics' i, per tant, que defensava la llibertat d'expressió. I els dos últims casos són els del diputat Juvillà i ara, amb la diputada i presidenta del Parlament, Laura Borràs, que sense haver-hi sentència ferma la Junta Electoral Central, que és un òrgan administratiu, vol suspendre l'acta. Hi ha una resolució del Comitè de Drets Humans de l'ONU que va aparèixer el juliol passat, que diu que no poden ser suspesos sense sentència ferma els diputats i els drets dels diputats, que vol dir els drets dels electors i de la sobirania del conjunt de la ciutadania. L'Estat espanyol ja ens té acostumats a actuar d'aquesta manera. Nosaltres, tot el que sigui combatre la repressió, que significa vulnerar els drets dels diputats i diputades, hi serem i per això vam donar suport a la iniciativa que va prendre la Mesa del Parlament de presentar aquest recurs al Tribunal Suprem per tal que no se suspengui l'acta de diputada de la presidenta Laura Borràs.

Sigui com sigui, tot fa apuntar que Laura Borràs perdrà l'acta com a diputada. Junts ha de mantenir el lideratge de la segona institució del país?
S'han presentat els recursos i esperarem que hi hagi resposta. En el moment que passi, l'executiva del partit ja decidirà el que hagi de decidir.

Albert Batet insta ERC a un "canvi de rumb" per prioritzar el diàleg amb l'independentisme / Foto: Montse Giralt.

Aquest escenari actual de retrets al Govern d'ERC dificulta una entesa amb ells de cara a les properes eleccions?
Esperem que hi hagi l'amonestació que pot fer la ciutadania mitjançant el vot, que és el gest més poderós que podem veure en aquestes eleccions municipals i que hi pugui ser a les pròximes perquè pugui fer rectificar Esquerra Republicana i prioritzi el diàleg amb l'independentisme en comptes de prioritzar el diàleg amb el PSOE i amb l'Estat espanyol, i que hi hagi un canvi de rumb en aquest sentit. Nosaltres sempre hem treballat per la unitat i estem disposats a parlar-ne, però unitat per avançar, per gestionar amb solvència el dia a dia de la ciutadania de Catalunya i també per avançar en la defensa de drets i llibertats i aconseguir la independència.

 

En aquesta línia, recentment en una entrevista amb ElNacional.cat, l'exvicepresident Jordi Puigneró apuntava que, en tot cas, qui no tornaria a ser president amb l'aval de Junts és Pere Aragonès. Ho comparteix?
Qui té la possibilitat de posar i treure presidents és la ciutadania mitjançant el seu vot.