El tinent d'alcaldia de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, ha negat que la Guàrdia Urbana, els Mossos i la policia espanyola facin identificacions segons el color de pell. Batlle responent a les preguntes dels mitjans sobre les identificacions "racialitzades" ha contestat rotundament: "Nego la major".
També ha assegurat que els dispositius policials dels cossos tenen com a objectiu detenir presumptes delinqüents reincidents, citant d'exemple el Pla Tremall, que ha reunit un total de 1.677 detencions, 291 del total s'haurien sentenciat amb ingrés a presó. Tot i el total de 20 persones detingudes aquestes darreres dues setmanes per no tenir papers, el tinent d'alcaldia ha menystingut les denúncies per identificacions segons el color de pell, titllant-les d'"intoxicacions".
SOS Racisme acusa l'Ajuntament de Barcelona d'actuar de forma "hipòcrita"
Batlle respon a les diverses crítiques que ha rebut el Pla Tremall des d'entitats pels drets humans i contra el racisme, entre d'elles Irídia, que va criticar amb duresa: “És intolerable la col·laboració de la Guàrdia Urbana i dels Mossos en aquests operatius que cerquen persones migrants als espais públics”. També es va pronunciar al respecte SOS Racisme, que titlla d'hipòcrita el govern municipal, ja que se'n fa ressò de la campanya "Pareu de parar-me" promoguda per l'entitat antiracista per aturar identificacions per perfil racial, però després "la Guàrdia Urbana ho exerceix i l'Ajuntament ho silencia"
Mossos d'Esquadra va reconèixer identificacions per perfil racial
En la roda de premsa el comissari dels Mossos d'Esquadra, Carles Anfruns, s'ha desentès de qualsevol responsabilitat sobre els operatius d'estrangeria, i l'ha traspassat a la policia espanyola. Tot i això, el passat mes de juny, el cap dels Mossos, Eduard Sallent, sí que va reconèixer obertament que la policia catalana feia identificacions per "biaix ètnic" i es va comprometre per corregir-ho.
Aquestes operacions d'estrangeria es regeixen per identificacions per perfil ètnic, i han estat qüestionades constantment, tant a nivell local com internacional. De fet, el 2018 el grup de treball d'experts de l'ONU sobre persones afrodescendents va qualificar aquestes identificacions de "problema endèmic de l'estat espanyol".
L'Oficina de Drets Civils i Polítics de la Generalitat va reclamar el 2020 acabar amb aquestes pràctiques: "L'objectiu és una policia coherent amb una societat en constant canvi i capaç d'oferir un servei públic de seguretat aplicable i accessible a tota la ciutadania, independentment del seu origen ètnic i cultural".
Imatge principal: Albert Batlle davant d'un policia local de Barcelona. - ACN