Una càrrega heroica d'Albert Rivera, que es va enfrontar tot sol a la perversa màquina de manipular de TV3 i en va sortir vencedor. És l'efecte que fa la lectura de les informacions dels diaris de Madrid sobre el numeret provocat pel president de Ciutadans a Els Matins de TV3. Per variar, aquesta sensació no és tant per allò que diuen com per allò que no diuen.

De sortida, cap explica l'origen de l'enganxada: que Rivera no va voler respondre una pregunta senzilla i directa de la presentadora, Lídia Heredia, en el context de l'agressió al càmera de Telemadrid a qui, en un acte convocat per Cs, havien pres per un treballador de TV3. "Jo, o qualsevol dels meus companys, puc venir tranquil·lament a una manifestació convocada per Ciutadans?", diu ella, que afegeix: "li he de preguntar si, en certa manera, vostés ens han posat a la diana".

Rivera fuig d'estudi i, davant la insistència d'Heredia, surt amb l'acusació de que TV3 és un "aparell de propaganda separatista", que "menteix" i "manipula cada dia". El polític tampoc no va saber aportar cap prova concreta de les seves acusacions, tal com la conductora li demanava. En canvi, va voler dictar-li les preguntes que li havia de fer. Aquesta actitud imita la d'una estrella de la telerealitat:

Els titulars dels diaris, però, són tots de part. Rivera acusa a TV3… (El Mundo); Tenso encontronazo de Rivera con una periodista de TV3 (ABC); Bronca de Rivera a TV3… (La Razón); Rivera acusa a TV3…en un rifirrafe en directo (El Confidencial); Rivera le canta las cuarenta a TV3… (El Español); Rivera acusa a TV3…durante una entrevista en la cadena (InfoLibre). Encara El País va actualitzar la seva nota passada la mitjanit: Los separatistas acusan a Rivera de “mentir” y “provocar” tras su denuncia de manipulación en TV3. El digital Público sí va fer l'esforç d'equilibrar el titular: Rivera carga contra TV3 y la periodista replica: "La próxima vez traiga usted el cuestionario".

Excepte El Independiente, ni una sola de les capçaleres madrilenyes esmenta la nota del consell professional de TV3.

Tampoc ni un sol dels diaris presenta l'ambient agressiu contra TV3 i els altres mitjans de la Corpo, que des de fa molts mesos promou Cs, entre d'altres. Explicar aquest context ajudaria a situar millor el xou de Rivera i les seves conseqüències. L'any passat, la cap de l’oposició, Inés Arrimadas, es va enganxar tant amb Lídia Heredia a Els Matins, com amb Laura Rosel al FAQS. Els tertulians de l'òrbita de Cs es van retirar dels mitjans públics catalans acusant-los de manipuladors i de "circ independentista". El diputat de Cs al Congrés, Juan Carlos Girauta, titllà TV3 d'"engranatge clau del cop d'estat". Un altre diputat taronja, David Mejía, la qualificà al Parlament de "Gran Hermano del procés".

De la boca a les mans

Després d'això i més, què podia sortir malament? Doncs agressions, verbals i d'altres. Com la que va patir una periodista de TV3 que cobria la manifestació unionista del 8 d'octubre del 2017, a la que van escridassar (¡puta! ¡zorra!) abans de colpejar-la amb un pal. El 29 d'octubre, un assistent a una altra manifestació unionista a Barcelona va agredir a un periodista d'El Nacional que es va interposar entre l'agressor i un treballador de TV3. O l'assetjament a Catalunya Ràdio aquells mateixos dies. Etcètera.

La situació ha arribat al punt que els periodistes de l'emissora que van a cobrir actes de Cs “es veuen obligats a valorar l’adopció de protocols d’autoprotecció pensats només per a actes de forces extremistes”, com assenyalava aquest divendres el consell professional de la cadena.

De tot plegat, se'n podria dir alguna cosa en aquells diaris, tan inquiets per l'equanimitat de TV3 o de Catalunya Ràdio. Per no dir, ni fan esment de les xifres que acrediten TV3. N'hi ha les que vulguin. Les tertúlies de TV3 van ser les més plurals en els dies abans de l'1-O. En la campanya del 21-D, la candidata amb més temps de paraula en les informacions sobre la campanya de les eleccions al Parlament va ser, exacte, Inés Arrimadas. Els qui menys, Carles Puigdemont i Marta Rovira. Les emissores públiques catalanes van ser les més imparcials a l’hora de distribuir el temps d’informació als partits, al contrari que les privades.

A la vista de tot plegat, el victimisme de Rivera s'ha transvestit en un relat de cavaller victoriós en camp enemic. Això Rivera no ho ha fet sol, però. Té còmplices.

Tuitaires il·lustres