El coordinador general d'Esquerra Unida i ministre de Consum en funcions, Alberto Garzón, demana al bloc de l'esquerra i a un eventual govern de coalició entre PSOE i Sumar "emprendre les reformes necessàries" per adequar l'Estat a la plurinacionalitat i valora positivament que l'amnistia "pot ser un primer pas per desenquistar" el conflicte a Catalunya. Així consta a l'esborrany de l'informe polític que donarà a conèixer aquesta tarda davant la Coordinadora Federal de partit i en què destaca que l'independentisme català "serà determinant" al nou tauler polític d'Espanya, malgrat el "dur revés" que va patir a les urnes.
"Més enllà de la qüestió institucional, ha arribat el moment d'assumir els grans reptes de país i emprendre les reformes necessàries per adequar en última instància l'Estat a la realitat política, social i cultural", apunta Garzón. Així mateix, emmarca "la plurinacionalitat en una visió republicana i nítidament federal" que estigui lligada a les qüestions socials i, per això, argumenta que "la qüestió territorial i la social han d'anar de bracet" perquè "tots els territoris avancin junts" i "cap no es quedi enrere".
O Govern de coalició o eleccions
Garzón vaticina una resposta "furibunda" del bloc de la dreta a aquestes reformes i posa com a exemple la reacció dels diputats de Vox i PP al Congrés durant la passada sessió durant l'ús de les llengües cooficials de l'Estat: "Però no hem de tenir por", assegura. Per això, subratlla el líder d'IU la idea que cal "alterar la selectivitat estratègica de l'Estat" per acabar amb les tendències i inèrcies que "fan que els conflictes polítics es resolguin de manera natural gairebé sempre a favor dels interessos de les oligarquies".
En aquest sentit, el coordinador d'IU creu que només hi ha dues alternatives "plausibles" al nou escenari polític en els mesos vinents: o bé un Govern de coalició, que serveixi per millorar la vida de la classe treballadora i les posicions de l'esquerra, o una nova convocatòria d'eleccions generals. "Un acord de gran coalició no és possible mentre operi la lògica de polarització ideològica entre blocs i la investidura de Feijóo està condemnada al fracàs", descarta Garzón.
Diluir Sumar com "un partit més" en un nou "front ampli" per recosir l'esquerra
Després d'un tímid alto el foc postelectoral, sembla que ara continua el moviment de sigles i partits a l'esquerra espanyola. Si bé Sumar, el partit de la vicepresidenta del govern en funcions, Yolanda Díaz, semblava haver pacificat relativament l'espai, aconseguint menjar-se i aplegar Podemos, Esquerra Unida, Compromís, Més País i la resta de partits no independentistes a l'esquerra del PSOE en les diverses regions de l'Estat, torna la incertesa precisament de la mà d'un dels que han estat els més favorables a Díaz: Alberto Garzón. El coordinador federal d'Esquerra Unida ha proposat construir un nou "front ampli" d'esquerres, en el qual Sumar sigui "un partit més", i no la plataforma que ho aplegui tot.
Segons ha avançat elDiario.es aquest divendres, una vegada passades les eleccions, Garzón vol que l'esquerra faci una reestructuració i conflueixi en una nova gran plataforma que no es limiti a ser una coalició electoral sota les sigles de Yolanda Díaz: "Un espai en el qual el partit Sumar, que està formant les seves pròpies estructures, sigui un partit més", apunta. Una plataforma, explica, en la qual "tots els partits i coalicions se sentin còmodes, representats i partícips". Alguns exemples que posen serien les experiències d'Unides Podem (la unió que van formar Podemos, Esquerra Unida i Equo), o dels comuns a Catalunya, aplegant els "indignats", Podem, el PSUC i ICV; compromís al País Valencià, el Frente Amplio (FA) a l'Uruguai, o el projecte de Gabriel Boric a Xile.
Sumar i tensions a l'esquerra espanyola
Yolanda Díaz, que prové del Partit Comunista d'Espanya (PCE), formació que a la vegada forma part d'Esquerra Unida, va presentar el projecte Sumar com a plataforma per a aplegar tot l'espai a l'esquerra del PSOE i renovar cares i estil polític de cara a les eleccions generals del 23-J, després de quasi una dècada d'hegemonia de Podemos. Per això, ha atret noves cares de fora de la política de partits, com el diplomàtic Agustín Santos, número 2 de Díaz per Madrid, i ha rescatat dirigents dels verds europeus o de l'antiga Iniciativa per Catalunya-Verds, com Ernest Urtasun o Aina Vidal. L'objectiu, "recosir" —com va dir Díaz— l'escletxa que es va generar en aquest espai polític amb l'aparició del Podemos de Pablo Iglesias després del 15-M i el moviment dels indignats, que va desplaçar i relegar a una cantonada a IU. També, aconseguir una unitat que afavorís electoralment aquest espai i evités que el repartiment d'escons, que beneficia en bona part els partits majoritaris i els més votats en circumscripcions de pocs escons, permetés una majoria a PP i Vox per formar govern. Així i tot, aquest procés no ha estat exempt de polèmica i tensions, com el descontentament que ha generat a Podemos que s'hagin "menjat" les seves sigles i apartat els seus dirigents a un segon pla, o directament vetats, com el cas d'Irene Montero.