Alberto Garzón plega com a líder d'Izquierda Unida i deixa la primera línia política

Si bé ja va anunciar després de la constitució de la coalició d'esquerres Sumar que no es tornaria a presentar a les llistes electorals, ara Alberto Garzón ha oficialitzat que plega com a líder d'Izquierda Unida, formació que lidera des del 2016, quan va substituir Cayo Lara. Aquest divendres, Garzón ha enviat una carta a la militància del partit en la qual anuncia que abandona definitivament la política institucional i que renuncia com a coordinador federal de la formació comunista espanyola, hereva directa del PCE —i paraigües sota el qual es troba aquest des de fa més de 30 anys— i ara integrada al grup parlamentari que lidera Yolanda Díaz. Garzón acabava el mandat el 2025.

En la carta, Garzón argumenta que "es tracta d'una decisió molt meditada" i que formava part del full de ruta que, diu, va "assumir personalment fa temps". "He esperat fins a aquest moment per sincronitzar la meva decisió final amb el canvi de fase política", explica el fins ara líder d'IU, alhora assenyalant la "nova fase" en la qual entra la política espanyola amb la constitució del nou govern de coalició liderat per Pedro Sánchez. Garzón ja va comunicar formalment a la direcció del partit la seva renúncia la setmana passada, i ara ho ha fet públic i ho ha transmès a tota la militància.

D'estar a l'ombra de Podemos fins a Sumar

Economista de formació, Alberto Garzón (Logronyo, 1985) es va donar a conèixer amb les protestes del 15-M i va entrar per primera vegada com a diputat al Congrés en les eleccions del 2011, quan el PP de Mariano Rajoy va obtenir majoria absoluta. El 2016 va substituir a Cayo Lara com a coordinador federal i líder d'Izquierda Unida, si bé el 2015 ja havia estat cap de llista i candidat del partit en les eleccions generals. Amb poc d'èxit, però, ja que llavors el Podemos de Pablo Iglesias, recentment creat, estava en auge i tenia la veu cantant en aquest espai polític, representant les aspiracions dels indignats de les places del 15-M: Podemos va obtenir 70 diputats, i Izquierda Unida només dos. En les següents eleccions generals, doncs, es van presentar conjuntament com a Unidas Podemos. Arran de l'acord de coalició amb el PSOE, Garzón va estar al capdavant del Ministeri de Consum. Ara, per a les darreres eleccions generals del 23-J, Garzón va ser un dels principals impulsors de Sumar, el projecte polític de Yolanda Díaz per a aplegar tot l'espai a l'esquerra del PSOE en un front electoral comú, al qual Izquierda Unida es va adherir ben aviat, a diferència del Podemos de Ione Belarra.

Un "honor" i reivindica del paper d'Izquierda Unida

En aquest text, Garzón subratlla que ha estat un "honor" representar IU i que renuncia al càrrec deixant una organització "consolidada" i com a "capital polític imprescindible" per al futur de l'Estat espanyol. Després de recalcar que la seva formació és una "eina" clau per a "acoblar" el complex ecosistema de "forces d'esquerres", Garzón defensa en la seva missiva que en la seva gestió va prevaler el diàleg i generar "pau interna", atès que IU "havia viscut en la seva història massa disputes fratricides".

No obstant això, Garzón subratlla que estar en primera línia política "no ha estat exempt de costos" i això també ha influït de "manera determinant en la seva decisió". "La militància és molt sacrificada, i la primera línia de la política no és sinó la seva versió exponencial. Durant tots aquests anys he vist el millor i el pitjor de la política, i totes dues coses m'han travessat implacablement. He emprat massa temps a tractar amb gents que no cuiden als seus semblants i per als quals la política és només una manera d'aixafar al que pensa diferent", admet en el seu missatge a les bases d'IU.