Resposta dels comuns als recels d'altres partits integrats en la coalició de facto que sustenta el govern espanyol de Pedro Sánchez amb motiu de la renovació dels models de finançament dels diversos territoris de l'Estat i la demanda de singularitat per part de Catalunya. La líder dels comuns al Parlament de Catalunya, Jéssica Albiach, ha assegurat aquest dimecres que "ningú s'hauria de sentir amenaçat" pel que fa al sistema de finançament singular que es reclama des de Catalunya, ja que el que es busca és un model "més just" i no per això discriminatori envers la resta de territoris de l'Estat. En declaracions a Els Matins de TV3, Albiach ha argumentat que si Catalunya planteja la necessitat d'"un finançament just" és perquè l'actual no ho és, i ha advocat per "un model singular per fer front a les especificitats que té Catalunya”, negociat de forma "bilateral" amb l'Estat. En aquest sentit, s'ha mostrat partidària que Catalunya pugui recaptar "el 100 % dels seus impostos" amb un sistema que garanteixi "la solidaritat interterritorial" i que compleixi "el principi imprescindible de l'ordinalitat". "No podem ser els primers a aportar i els últims a rebre [...] Que Catalunya tingui el que li toca vol dir que volem perjudicar altres territoris? No, estem obrint un debat necessari", ha defensat.
Jéssica Albiach s'ha referit d'aquesta forma al fet que formacions integrades en la coalició electoral liderada pel Sumar de Yolanda Díaz i que sustenten el govern de coalició amb el PSOE, com la Chunta Aragonesista (CHA) i la valenciana Compromís, hagin amenaçat de reconsiderar els seus suports si a les seves respectives comunitats no hi ha el mateix sistema de finançament que tingui Catalunya. "Vull demanar una certa tranquil·litat, perquè l'actual sistema de finançament està caducat i el que es fa és introduir el debat sobre la seva renovació" i "ningú no hauria de sentir-se amenaçat pel que es planteja des de Catalunya", ha argumentat la dirigent dels comuns. "Haurien d'entendre que a Catalunya es gestionen competències que no tenen d'altres comunitats, com els Mossos d'Esquadra, o les presons", ha recordat Albiach.
Que Catalunya tingui un sistema de finançament propi, just i solidari no és una amenaça per a la resta de territoris ni un privilegi, és una qüestió de justícia.
— Jéssica Albiach (@jessicaalbiach) June 19, 2024
Obrir aquest debat és una oportunitat per a tots els territoris de l'Estat. pic.twitter.com/DDM20aDmMY
Insisteix en el tripartit
Sobre les negociacions de cara a la investidura d'un president de la Generalitat, Albiach ha reiterat —com va dir ja ahir després de la reunió amb el president del Parlament, Josep Rull— que "només hi ha dues opcions, un govern progressista a tres entre el PSC, ERC i els comuns, o una repetició electoral", perquè una investidura de l'expresident de la Generalitat i líder de Junts, Carles Puigdemont, "no suma" de cap manera, tret d'una improbable abstenció dels socialistes. Segons Albiach, la seva formació "treballarà per tenir un govern progressista" i això passa, ha precisat, per negociar continguts com "el dret a l'habitatge, enfortir la sanitat i l'educació pública, i planificar el territori des de l'emergència climàtica”.
El Hard Rock, com a condició també per al PSC
Amb tot, la dirigent dels comuns ha confirmat que han traslladat al PSC que no volen el projecte de Hard Rock a Vila-seca i Salou (Tarragonès). "Les prioritats no han canviat i de la mateixa manera que som exigents amb ERC ho som amb el PSC", ha apuntat Jéssica Albiach. El Hard Rock va ser un escull clau la darrera legislatura, ja que els comuns van votar en contra dels pressupostos de la Generalitat presentats pel govern de Pere Aragonès sota la condició que el seu 'sí' depenia d'aturar el macrocasino al Camp de Tarragona. En fer-ho, els comptes van caure, donat que només tenien el suport d'ERC i PSC, i llavors va ser quan el president va convocar eleccions anticipades. Finalment, sobre l'Ajuntament de Barcelona, Albiach ha afirmat que no li agrada "el model de ciutat" de l'actual alcalde, Jaume Collboni, a qui ha acusat de "plegar-se als interessos dels lobbies" immobiliari i turístic.