Els comuns s'han dedicat en les darreres hores a desmentir l'excomissari de la Policia Nacional José Manuel Villarejo en el cas dels atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils. La paraula més repetida per tots ells és "personatge", com una definició pejorativa d'un perfil que no havia aixecat el mateix rebuig anteriorment per les seves declaracions en altres àmbits de corrupció i lligams amb l'Estat espanyol. Ara, amb un Villarejo que assegura que el CNI estava darrere de les implicacions amb el cap de la trama terrorista en la figura de l'imam de Ripoll, els comuns s'han despertat per córrer a desmentir-ho.
La darrera a fer-ho ha estat la presidenta dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, al programa Aquí Cuní de SER Catalunya. Com un mantra que es repeteix per part del diputat David Cid, l'alcaldessa de Barcelona Ada Colau i ara Albiach demanen respectar les víctimes mortals i per això justifiquen fer callar Villarejo: "No és una qüestió que jo li doni credibilitat o no. Els Mossos van ser els primers que van dir que no en tenia ja en el seu moment. Aquest atemptat va generar víctimes i també víctimes mortals. Per tant, hem de tenir respecte i acompanyar en el dolor totes elles". Però l'afirmació directa d'Albiach que relaciona el posicionament dels Mossos amb els atemptats no és exactament així, sinó que el conflicte ja ve d'una desavinença anterior dels Mossos en certs aspectes.
Si ens remetem a les paraules de qui ha estat comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent, es va limitar a dir que "no coneixien prèviament l'atemptat" i no preveien que "el CNI en tingués informació prèvia", i ho descartava perquè "no en tenia proves suficients".
Sobre Villarejo, els seus àudios filtrats en altres operacions sempre han generat hostilitat per part d'aquest cos. A tall d'exemple, el jutge Joaquín Aguirre, instructor de Barcelona, i els Mossos van acabar enfrontats per la trama Macedònia, una investigació complexa de la corrupció policial vinculada al narcotràfic. Va passar fa deu danys, però el conflicte es va reobrir el mes de desembre passat. El detonant va ser el comissari jubilat José Manuel Villarejo. Un àudio d'un dinar del comissari Villarejo amb dos companys és la punta de llança del reinici d'hostilitats dels Mossos envers el jutge. A l'enregistrament del 2009, es parla de convèncer el jutge Baltasar Garzón perquè intervingués el telèfon a Trapero i així poder escoltar les converses que mantenia amb Manuel GC, un històric confident policial i principal acusat per narcotràfic de la peça més important del cas.
Albiach felicita Colau pel suport a les víctimes
Albiach es recolza en els Mossos i aprofita per fer campanya de la seva companya als comuns, Ada Colau: "La ciutat de Barcelona va ser la primera que va donar suport psicològic i jurídic a les víctimes. I ara ens trobem amb aquest personatge, que se'l coneix per la seva trajectòria mafiosa, gairebé de gàngster, i que està com acusat i per tant exempt de tota responsabilitat de dir la veritat. La millor manera de parar els peus als personatges d'aquesta mena és la transparència".
Així doncs, malgrat voler silenciar-lo escoltant les seves declaracions, cal recordar que el seu partit ha demanat una comissió d'investigació al Congrés sobre el cas.
La taula de diàleg
D'altra banda, Albiach treu pit de la feina feta per Unides Podem. Sobre la reforma del delicte de sedició: "L'any passat tampoc s'incloïen els indults i sis mesos més tard van arribar. Una cosa és el pla normatiu del govern i un altre l'agenda del diàleg i totes les qüestions que formen part de la desjudicialització del conflicte Catalunya-Espanya estan lligats a la taula de diàleg".
Per això, es felicita per refer ponts: "Necessitem començar a parlar de continguts, ja ho va dir el president Aragonès. El 2021 es va constituir la taula i el 2022 és quan ha de començar a donar fruits. De fet, també és la voluntat com a mínim d'una part del Govern de Catalunya". I torna a senyalar Junts: "Necessitem que l'altra part no vulgui boicotejar aquesta taula i, per tant, que Junts hi participi i no provoqui una foto deslluïda".
El conflicte de la carn
L'actualitat també ve marcada, des de Madrid, per les paraules del ministre de Consum, Alberto Garzón, sobre les macrogranges. Albiach trasllada el debat en l'àmbit català i es desmarca de valorar la campanya del Partit Popular i, fins i tot, del PSOE basades a desmentir les paraules de Garzón. La presidenta dels comuns es fixa en un altre perfil: la consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà. "No va estar gaire fina, i t'ho dic jo que no soc vegetariana, però em consta que n'hi ha que ho són i podrien respondre. És clar que necessitem una alimentació que sigui equilibrada, els animals estiguin en bones condicions i el futur de la nostra ramaderia estigui aquí i es pugui accedir a una carn de qualitat".
Albiach respon a Jordà per les seves paraules sobre l'alimentació carnívora i la valoració que va fer de les declaracions de Garzón, ahir dimecres: "El que diu és extremadament agosarat. El nostre país fa temps que treballa molt en tots aquests aspectes. Hem de menjar de manera equilibrada i tenim una dieta molt equilibrada que és la mediterrània. I no parlaré en un sentit o altre com ha fet el ministre o l'alcaldessa Colau. Si jo em dediqués tot el dia a menjar bledes, no sé si a les nou del matí estaria preparada per aaquesta entrevista".