Desgavell de declaracions protagonitzats per qui aspirava a ser presidenta de la Generalitat en les darreres eleccions, Jéssica Albiach. La líder dels comuns ha confós la consulta del 9N amb el referèndum de l'1 d'octubre en una entrevista a TVE.
La periodista Gemma Nierga, després que Albiach afirmés que "va participar de l'1 d'octubre", li ha preguntat què va votar i ha necessitat pensar-s'ho: "Diria que en blanc, mira. (riures) Perquè tenia molts dubtes. Per un costat veia que el resultat que sortís no seria vinculant i generaria frustració. Però a la vegada jo tenia clar que era un dret que s'havia d'exercir i estàvem veient imatges dantesques atonyinant els nostres avis i àvies".
La resposta no ha quedat aquí. Nierga matisa, per aclarir la seva resposta, si Albiach va votar en blanc a la pregunta sobre si Catalunya havia d'esdevenir un estat independent. I és aquí on ja ha començat a barrejar conceptes i ha remès a la consulta del 9N que no tenia res a veure amb l'1-O: "Era una pregunta doble si no ho recordo. Jo diria que a la primera vaig votar que sí i a la segona en blanc. Estava clar que per nosaltres, les coses no es podien quedar com estaven, l'estat de les autonomies ja és un model obsolet que no funciona".
Novament, Nierga ha volgut matisar les paraules i sorpresa per la confusió ha decidit tancar la qüestió. Cal recordar que la papereta del referèndum era clara amb una única pregunta: "Vol que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?". A la butlleta hi havia l'opció explícita de sí o no. Mentre que a la consulta del 9N sí va haver doble pregunta: "Vol que Catalunya esdevingui un Estat" i "En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent?".
La incongruència d'Albiach
Si tirem d'hemeroteca, la confusió d'Albiach topa amb una altra incongruència. Una imatge que ja ha esdevingut viral on es veu Albiach votant no durant el ple del Parlament que va aprovar les lleis del referèndum i de desconnexió abans de l'1 d'octubre del 2017. Aleshores, va decidir fer el vot públic perquè quedés clar que estava en contra de la majoria parlamentària que va donar el sí a les urnes.