Ni el mateix Xavier García Albiol s'esperava avui tornar a besar la vara d'alcalde de Badalona. El popular veia ja "tancat" el pacte d'esquerres per desbancar-lo, que qualificava '"d'indecència", i considerava que les desavinences entre Guanyem i PSC de les últimes hores eren una pura "escenificació". Malgrat que ha anat al ple amb dos discursos sota el braç, quan ha sortit de casa poc s'esperava acabar fent servir el que el convertia en alcalde. Les llàgrimes que no ha pogut retenir quan ha jurat el càrrec així ho demostren.

Cinc anys després de veure com l'alcaldia de la ciutat se li escapava de les mans per un pacte dels partits d'esquerres a la seva contra, i que va dur a l'alcaldia Dolors Sabater, i de tornar a reviure la jugada el juny passat en favor del PSC, Albiol ha vist aquest dimarts com els mateixos partits li servien en safata tornar a l'alcaldia. Aquest cop no per un pacte, sinó per les desavinences, els recels i les confiances trencades que fa temps que impregnen la política badalonina. 

Després de diverses derrotes i fracassos, tant en política municipal com en la seva etapa nacional, Albiol ha aconseguit renéixer de les cendres, com si d'una au fènix es tractés. Des d'aquest dimarts al migdia torna a ser alcalde de Badalona.

Tres victòries, tres derrotes

Tres eleccions ha guanyat i tres cops se li ha escapat l'alcaldia de les mans. El 2011, quan va aconseguir la primera victòria amb 11 regidors de 27 i gairebé 27.000 vots, va besar per primer cop la vara d'alcalde, malgrat no aconseguir majoria absoluta. Va ser el primer cop i també l'últim. El 2015, tot i repetir victòria i augmentar el nombre de vots –30.500 però 10 regidors–, va veure com un pacte d'esquerres a la seva contra portava a Sabater a fer-se amb la vara.


Foto: Sergi Alcàzar

Tres anys després ho tornava a intentar amb una moció de censura, però va haver de cedir el lideratge als socialistes per tirar-la endavant. I el 2019, amb una victòria reforçada –37.506 vots– però insuficient –11 regidors de 27–, veia com el PSC, a qui havia ajudat a fer-se amb l'alcaldia un any abans, no li retornava el favor. El socialista Àlex Pastor va decidir jugar al tot o res i presentar-se a l'alcaldia després d'una altra negociació fracassada de les esquerres. En aquella ocasió, a diferència d'ara, la candidatura socialista va tirar endavant perquè Sabater es va retirar la de la cursa a última hora, forçada per la pressió que Albiol fos alcalde.

El passat 21 d'abril, en plena crisi del coronavirus i quan ningú veia possible cap canvi de majories a l'alcaldia de Badalona, el taulell d'escacs que és la política badalonina es va tornar a moure. Pastor era enxampat saltant-se el confinament, conduint begut i agredint a un Mosso d'Esquadra, a qui va acabar mossegant. Una escena dantesca que el va portar a signar la seva dimissió detingut en una comissaria, i que ha dut de retruc el ressorgiment d'Albiol. 

De president del PP, a ser l'empestat per Casado

Les victòries inapel·lables d'Albiol a Badalona van portar-lo el març 2017 a assumir la màxima representació del PP a Catalunya, la presidència del partit. La fortuna, però, li va durar poc. La terrible derrota que va patir a les eleccions del 21-D, passant d'11 diputats a 4 i deixant el partit en una posició marginal i dins el grup mixt en el Parlament de Catalunya, van deixar-lo molt tocat. Ni tan sols a Badalona, el seu gran feu, va aconseguir uns resultats decents. Va ser sisena força amb només un 8% dels vots, mentre que Cs es va endur la primera posició amb un 31% dels vots. 

Si hagués estat pel líder popular hauria dimitit l'endemà mateix, o inclús aquella mateixa nit, però des de la Moncloa, on aleshores governava encara el PP de Marinao Rajoy, li van demanar que es quedés fins que poguessin fer un relleu en condicions. La seva marxa de la presidència del partit va arribar finalment el novembre de 2018, quan Alejandro Fernández en va agafar les regnes, i la renúncia a l'escó del parlament, pocs mesos després.


Foto: Sergi Alcàzar

A partir d'aleshores, Albiol i PP van decidir renunciar un de l'altre. L'ara ja nou alcalde de Badalona va renunciar a les sigles del partit en la seva campanya per l'alcaldia de 2019 i els populars tampoc li van demanar que intervingués en cap acte de la campanya de les generals de l'abril. La separació va arribar al punt que Albiol es va atrevir a criticar en públic al nou líder popular, Pablo Casado, per les aliances amb Vox i va verbalitzar que si s'hagués fet cas als populars catalans, el conflicte independentista no hauria agafat la dimensió de 2017.

Des d'aleshores es va convertir en un empestat dins el nou PP de Casado. Fins i tot avui, en el seu discurs un cop investit alcalde ha volgut deixar clara la distància amb els populars: "sóc més militant de Badalona que del meu partit", ha dit.

Albiol reneix de les cendres

Malgrat tot, Albiol, fill d'un camioner nascut a Almeria i una perruquera catalana i criat al barri de la Morera de Badalona, ha aconseguit renéixer de les seves pròpies cendres i aquest dimarts s'ha convertit, de nou, en alcalde de la quarta ciutat més poblada de Catalunya. Visiblement emocionat i encara sense acabar de creure's el que acabava de passar al ple d'investidura, el líder popular ha assegurat que no utilitzarà l'Ajuntament de manera "partidista" i ha demanat consensos i col·laboració a tots els partits per deixar enrere la confrontació "de tots contra un", que assegura que ha portat a l'etapa "més gris" de la ciutat.

Les coses, però, no seran fàcils pel nou alcalde. Li falten tres regidors per la majoria absoluta i haurà d'aconseguir arribar a acords amb l'oposició si vol tirar endavant els seus projectes. Albiol és vist amb molts recels per tota l'oposició badalonina per les seves polítiques conservadores i pel seu discurs racista. Només cal recordar que un dels grans hits que van dur Albiol a l'alcaldia va ser la campanya Netegem Badalona que, casualitats de la vida, va ser dissenyada pel seu assessor d'aleshores Ivan Redondo, ara mà dreta de Pedro Sánchez a la Moncloa. 

Amb els partits badalonins amb la mirada més posada en les eleccions de 2023 i davant la necessitat de marcar distàncies amb els populars, Albiol haurà de suar la samarreta per aconseguir acords. Més inclús que quan jugava a les categories infantils del Joventut. I haurà de lidiar amb una crisi post coronavirus que no li posarà les coses gens fàcils. El temps dirà si en surt reforçat de cara a les noves eleccions o es torna a convertir en cendra.