Quant aquest dissabte el líder del Partit Popular català, Xavier García Albiol, ha acusat el Govern de fer “llistes de Schindler” de “bons i dolents”, potser no ha tingut present exactament la pel·lícula a què feia referència, ja que ha acusat directament la Generalitat de fer llistats amb “els que s’han de salvar i els que han de ser castigats per la seva traïció a la causa” i de fet, ha col·locat l’executiu català en la part dels salvadors, probablement just el contrari del que volia dir.
Efectivament, la pel·lícula La llista de Schindler, dirigida l’any 1993 per Steven Spielberg, tracta d’un llistat, el que va fer l’empresari Oskar Schindler -interpretat al film per Liam Neeson- per mirar de salvar de l’extermini nazi el major nombre possible de jueus. De fet, en un passatge de la pel·lícula es defineix la llista com “el bé absolut”.
És a dir, que Albiol, quan ha volgut criticar suposades pressions als funcionaris per part del Govern per assistir a la concentració de suport a Mas, Ortega i Rigau dilluns a primera hora del matí, el que realment ha fet ha estat atribuir a la Generalitat la confecció d’una llista per combatre el nazisme i per tant, d'encarnar el bé -de forma "absoluta", segons la pel·lícula-. Per tant, ell mateix s’ha quedat amb el paper de crític amb la llista, i per tant, de defensor de l’holocaust, o almenys aquest ha estat el punt de vista de l’economista Xavier Sala i Martin.
De fet, les xarxes socials de seguida han reaccionat a aquesta espifiada, amb aportacions com la de la flamant guanyadora del premi Ramon Llull de novel·la, Pilar Rahola
O la d’Endavant Osan, els mateixos que van provocar polèmica per difondre un cartell on es simulava una agressió al conseller Comin
També molts altres usuaris han volgut dir la seva, deixant en evidència el líder popular