L'alcalde d'Esparreguera, Eduard Rivas (PSC), ha denunciat la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) per amenaces, i s'ha queixat que li facin assetjament. "He fet ús del meu dret ciutadà d’interposar una denúncia als cossos de seguretat per l’assetjament que estic rebent per part de membres de la PAH del Baix Llobregat Nord que arriben fins i tot a l’amenaça implícita. No ho toleraré, encara menys amb mentides", ha indicat.
"La justícia social implica ajudar i donar recursos a qui ho necessita segons normativa, protocols i valoració tècnica. En cap cas a discreció política o a qui més crida. La protecció de dades m’impedeix donar dades privades, però la PAH denuncia un cas que no s'ajusta a realitat", ha afegit.
La PAH explica el cas
Des de la PAH Baix Llobregat Nord van denunciar públicament la situació en què es trobava una veïna del municipi, Ivette. Dona amb tres fills, un d'ells discapacitat, que, segons la plataforma, no reben l'ajuda dels Serveis Socials d'Esparreguera. Ivette actualment s'allotja a un alberg a esperes d'aconseguir un lloguer en el poble. La plataforma exposa en un comunicat que la veïna "no ha rebut cap ajuda" i que Serveis Socials "ha delegat la responsabilitat" dels fills al pare, tot i que la custòdia és de la mare, per sentència judicial. Així, explica el comunicat, "forçant-la a separar-se" dels seus fills "sota l'amenaça" de retirar-li la custòdia.
Finalment critiquen la deixadesa de funcions de l'Ajuntament de Rivas i exigeixen que "s’ofereixi un reallotjament d'emergència" a instàncies que l'afectada pugui trobar un lloguer.
La seva creació
La PAH es va crear el 2009 a Barcelona i la seva portaveu va ser Ada Colau, que anys més tard seria alcaldessa de Barcelona. A mitjans de l'any 2006, va néixer a Barcelona el col·lectiu V d'Habitatge, que es va estendre després per Espanya denunciant l'existència d'una bombolla immobiliària i reclamant aturar l'especulació. L'any 2008 quan ja havia esclatat la bombolla immobiliària va redefinir l'estratègia davant la previsió que el problema no només seria la demanda d'un habitatge sinó la resposta per la pèrdua del pis per a milers de persones. A l'octubre d'aquell any, en unes jornades convocades per V d'Habitatge, va començar a germinar la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). El febrer del 2009 la PAH era una realitat i començava la seva marxa per Barcelona.
A partir de llavors va quedar evident la diferència entre V d'Habitatge i la PAH. En el primer col·lectiu, la majoria de persones eren joves amb treball i salaris precaris que s'organitzaven per poder emancipar-se i, en canvi, la majoria de persones de la PAH eren famílies immerses en el procés d'una execució hipotecària.
Sota la direcció de Colau, la PAH va aconseguir un important avenç en un moment que l'habitatge ocupava totes les informacions, i després va ser una de les cartes dels Comuns perquè accedís a l'alcaldia de Barcelona.