L’alcalde d’Òrrius (Maresme), Xavier Masgrau, ha convocat un referèndum el pròxim 1 d’octubre sobre la necessitat o no de fer efectiva la declaració d’independència del 27 d'octubre del 2017, deixada en pausa pel president a l'exili, Carles Puigdemont. Així figura en un ban de l’alcaldia d'aquest poble del Maresme signat el 31 d’agost passat. El document justifica la convocatòria perquè “la ciutadania d’Òrrius en nombroses ocasions ha exercit el dret a decidir” i, en conseqüència, “el vol seguir exercint, tal com va succeir l’1 d’octubre del 2017”.
Masgrau, batlle de Junts, ha explicat aquest divendres a ElNacional que la iniciativa neix “d’un compromís electoral” dels darrers comicis municipals. El referèndum és dirigeix als ciutadans del poble, però també a qualsevol persona de Catalunya que hi vulgui participar. És per això que s’habilitaran dues urnes: una per a la gent d’Òrrius i una altra per a persones d’altres llocs del país que aquell dia acudeixin a aquest poble per votar.
Maresme, terra de consultes per la independència
El referèndum que se celebrarà a Òrrius amplia l’historial d’iniciatives al voltant de la independència que han nascut en aquesta comarca, tenint en compte que Arenys de Munt ja va acollir la primera consulta sobre la independència el 13 de setembre del 2009. Aquella consulta va ser una de les iniciatives que van anar acumulant sediments per a la celebració posterior del referèndum de l’1-O del 2017, consulta que les forces de seguretat de l’estat espanyol van acabar paralitzant.
El referèndum a Òrrius es fa tenint en compte que el consistori ha rebut una recollida de 139 signatures de ciutadans a favor de la iniciativa. El cens d’aquest poble compta amb 730 persones censades. L’alcalde defensa la convocatòria perquè “hi ha la voluntat política de mantenir el dret a decidir de la ciutadania d’Òrrius mitjançant una votació sobre la qüestió del futur de Catalunya i el seu encaix dins el marc legal actual”.
El text del ban defensa que la convocatòria s’acull a l’Estatut d’Autonomia i la Constitució. Tot i que reconeix que l’article 122, que feia referència a les consultes populars, “va ser declarat inconstitucional pel Tribunal Constitucional” en la seva sentència del 2010, l’alcalde assenyala que “és plenament legal i vigent l’article 29.6 de l’Estatut de Catalunya”. Aquest article fa referència al dret de participació: “Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convocatòria de consultes populars per la Generalitat i els ajuntaments, en matèria de les competències respectives, en la forma i amb les condicions que les lleis estableixen”.
El ban també subratlla a favor del referèndum que es vol fer a Òrrius l’article 9 de la Constitució, que disposa que “correspon als poders públics (...) facilitar la participació de tots els ciutadans a la vida política, econòmica, social i cultural”.
L'alcalde d'Òrrius diu que ha rebut "amenaces"
Xavier Masgrau, alcalde d’Òrrius, assegura que per aquesta iniciativa ja ha començat a rebre alguna “amenaça” a la qual no dona gens d'importància i que vincula a persones de l’entorn de Vox o partits d’extrema dreta que militen a la comarca. L’alcalde explica que està plenament tranquil i que ha assumit personalment qualsevol conseqüència legal que es pugui derivar de la convocatòria, deslliurant de qualsevol responsabilitat els altres quatre regidors de Junts i els tres de l’oposició, d’ERC.
“Entre cometes tot és simbòlic i no vinculant, però el que sí que és veritat és que es tracta d’una consulta popular”, afirma Masgrau, amb relació a la utilitat de tirar endavant una iniciativa d’aquestes característiques.