L'alcalde de Sabadell durant l'1-O, Maties Serracant (Crida per Sabadell) ha declarat davant la jutgessa que l'1 d'octubre del 2017 no podia fer res per evitar la celebració del referèndum a la ciutat: "Ni jo ni ningú podia impedir una voluntat ciutadana majoritària". En aquest sentit, Serracant ha assenyalat que cap cos policial va poder frenar l'arribada de les urnes que finalment es van fer servir per votar. "No vaig tirar endavant cap acte administratiu que contravingués el que se m'havia ordenat, una altra cosa és l'expressió de la meva voluntat política com a persona", ha afirmat davant el jutjat penal número 1 de Sabadell, que el jutja per un delicte de desobediència al Tribunal Constitucional (TC).
Un centenar de persones acompanya Maties Serracant al judici per l'1-O
Serracant ha arribat als jutjats amb companys de files de la Crida per Sabadell, la formació que el va dur a l'alcaldia l'estiu del 2017, després d'un pacte de govern de dos anys amb ERC, que va liderar l'alcaldia entre 2015 i 2017. Davant de l'edifici l'esperava un centenar de persones, entre ells la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs, el conseller d'Interior i predecessor seu a l'alcaldia de Sabadell, Juli Fernàndez, el president d'Òmnium, Xavier Antich, el diputat de la CUP Xavier Pellicer i alcaldes i alcaldables de la comarca.
La fiscalia ha mostrat especial interès en el fet que Serracant revoqués les competències a quatre regidors del govern municipal via decret, assumint-ne, entre d'altres, la d'Educació, que englobava les escoles i instituts on habitualment es vota. Ha defensat que ho va fer per les circumstàncies excepcionals que es donaven no només a Sabadell, a tot el país, recordant que la Policia Municipal tenia ordres de custodiar les urnes que habitualment s'utilitzen en les jornades electorals perquè no es poguessin fer servir per al referèndum. Ho va fer, ha dit, amb l'aval jurídic del secretari municipal, que va validar el procediment com a correcte. També ha requerit a l'exalcalde pel decret que va signar en suport de l'1-O, i Serracant ha explicat que un cop el TC va suspendre la convocatòria el consistori no va anul·lar el decret perquè va considerar que la decisió del tribunal "ja deixava sense efecte qualsevol decret" municipal.
Serracant, sobre el referèndum a Sabadell: "Com a alcalde, és un honor que això passés"
D'altra banda, a preguntes del seu advocat, l'exalcalde ha reiterat que l'autorització d'ús de les instal·lacions municipals no era seva, de manera que les activitats que es van fer a partir del divendres 29 de setembre les van organitzar entitats alienes al consistori. L'advocat de Serracant, Àlex Solà, ha assenyalat que "mai sabrem si hagués desobeït o no, perquè no se li va demanar de manera formal l'autorització per fer ús dels espais", ha dit. Preguntat sobre si va poder votar, ha afirmat: "Jo vaig votar després de veure la policia pegant els veïns de la meva ciutat". En l'al·legat final ha reivindicat que a Sabadell van votar 63.000 persones, un 41 % de la població "al marge de les institucions", i ha afirmat que com a alcalde "és un honor que això passés".
Fora dels jutjats Serracant ha afirmat que ha sortit "satisfet" per haver acreditat que l'1-O es va celebrar gràcies al fet que "moltíssima gent es va comprometre a la celebració del referèndum". També ha defensat que la seva activitat política ha de ser "intocable" i per això ha demanat l'absolució. Tanmateix, la Fiscalia ha decidit mantenir la petició de 15.000 euros de multa i la inhabilitació de càrrec públic electe per dos anys. Una pena, però, que no influiria en la feina actual de Serracant, assessor del departament de Territori de la Generalitat.
Testimonis en el judici a l'alcalde Sabadell durant l'1-O
En el judici d'aquest dimecres també han declarat com a testimonis el qui va ser el primer tinent d'alcalde, Joan Berlanga, el secretari de l'Ajuntament, David Cabezuelo, la cap de serveis d'atenció ciutadana, Assumpció Puig i el cap dels Mossos a la ciutat, Felip Garcia. Berlanga ha assenyalat que "no es va destinar ni un euro ni personal de l'Ajuntament al referèndum" i que els espais es van fer servir per una qüestió de "desbordament social". Cabezuelo ha explicat que no es va notificar cap instrucció relativa al referèndum i que no es va tractar aquest tema en cap ple municipal. Finalment, Garcia ha assegurat que va seguir ordres del cos policial i no del consistori, i respecte a l'ús de les escoles ha assenyalat: "Va ser una cosa extraordinària, el poble va sortir al carrer".