L'alcalde tira pel dret. L'Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita (Montsià) aprovarà el canvi de nom oficial del municipi en el plenari del pròxim 25 de novembre, malgrat el fracàs de la consulta popular celebrada el passat 12 d'octubre. Així, la població es passarà a dir la Ràpita, ja que l'equip de govern assumeix finalment l'opció més votada en l'esmentada votació: el canvi de nom va rebre set de cada deu vots, tot i que la participació no va superar el llindar del 20% del cens que tots els grups havien acordat perquè fos vinculant.

Josep Caparrós, alcalde del municipi, ha decidit tirar endavant la modificació, ja que el seu equip de govern té majoria. A més, defensa la legitimitat del procés democràtic i del resultat, mentre que els partits de l'oposició s'han posicionat en contra del canvi de nomenclatura. 

Una consulta mai és vinculant

La consulta celebrada el passat 12 d'octubre es va quedar a les portes del 20% de la votació, que era el percentatge que calia perquè qualsevol de les dues opcions fos vinculant. Així, l'opció de la Ràpita va assolir només el 18,03% del cens (2.246 vots) per culpa d'una alta abstenció: tan sols 3.324 persones van votar a la consulta, que representen un 26,72% del cens de 12.458 electors.

Si bé es va acordar que l'opció guanyadora havia de superar el 20% dels vots per ser vinculant, Caparrós ha assenyalat aquest divendres en un article d'opinió publicat a Aguaita.cat que "la #ConsultaNom12O, com a consulta popular NO pot ser mai vinculant". Aleshores, ha recordat que els grups van acordar que "si s'arribava al 20% en una de les dues opcions, el resultat s'implementava directament i obligatòriament". "Sabeu que la Ràpita ha assolit el 18% i, per tant, ara és potestat del plenari valorar i acatar el resultat de la consulta", ha conclòs.

Cal respectar la decisió rapitenca

"Així és com hem de procedir i no valen reinterpretacions de les regles del joc un cop acabat el partit, ni serveixen excuses per deslegitimar el resultat, ni és democràtic escudar-se en la gent que no va votar i, sobretot, no és democràtic menystenir la decisió de la gent rapitenca, evidentment dels votants, però també dels no votants, perquè lliurement van decidir no participar", ha afegit a l'article.

Si bé l'alcalde no està d'acord en aquesta tesi, la consulta va semblar una mena de referèndum encobert entre monarquia i república. Al cap i a la fi, els ciutadans havien de decidir si el poble mantenia o no el nom que li va posar Carles III. Per una altra banda, és interessant recordar que l'Institut d'Estudis Catalans avala la denominació de la Ràpita. A més, no existeix cap altra municipi que es digui així: la Ràpita que coneixem situada a la comarca de la Noguera i la de l'Alt Penedès, en realitat són pedanies de Balaguer i de Santa Margarida i els Monjos. Per tant, no són municipis sinó nuclis agregats.

 

Imatge principal: "I tu, d'on ets?...de Sant Carles de la Ràpita o de la Ràpita?" és la pregunta de la consulta celebrada al municipi / Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita