Les alcaldesses de Barcelona, Ada Colau, i de Badalona, Dolors Sabater, se sumaran a la iniciativa de l’alcalde de Sabadell, Juli Fernàndez, de concentrar-se la setmana que ve davant la delegació del govern espanyol i lliurar còpies de tots els expedients que quedaran aturats a causa de la suspensió, promoguda per l'Estat de la llei 24/2015, de mesures urgents per a l'emergència en l'habitatge i la pobresa energètica. La crida, dirigida a tots els alcaldes i alcaldesses de Catalunya, ja té el suport dels alcaldes de Terrassa, Castellar del Vallès i Cerdanyola, segons l'ajuntament de Sabadell.

De fet, el ple de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest divendres mantenir aquesta llei amb independència del que decidís fer el govern espanyol. La proposició l'han votat tots els grups menys els del PP i el de Ciutadans. "Denunciarem l'atreviment i l'arrogància i irresponsabilitat d'un govern espanyol en funcions de portar al Constitucional una llei aprovada per unanimitat pel Parlament i amb un ampli suport social", ha dit l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

Els perjudicats

L'Estat ha recorregut al Tribunal Constitucional (TC) certs articles de l'esmentada llei referents a les mesures d'emergència sobre l'habitatge. No es recorren, però, les mesures de pobresa energètica en la part substantiva, que és el que ha servit per a endolcir la notícia.

La part que queda suspesa permetia als municipis obligar als tenidors d'habitatges buits, majorment bancs, a cedir-les en lloguer social, de zero a 80 euros segons els casos. És el que la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría anomenava aquest divendres, en el seu argot administratiu, "aspectes civils relatius al dret de propietat" i "aspectes processals del procés de mediació". Ras i curt, la suspensió afavoreix als propietaris d'habitatges buits.

Qui en surt perjudicat? En una ciutat com Sabadell, hi ha 70.000 habitatges, el 10% (7.500) dels quals estan buits. D'aquests, 1.450 fa més de dos anys que estan desocupats, segons el regidor d'habitatge, Maties Serracant. 

La suspensió deixa ara a una vuitantena de famílies vulnerables en la incertesa de saber si podran disposar d'allotjament, doncs els acords que l'Ajuntament havia tancat "amb cinc o sis grans tenidors d'habitatges" queden ara sense efecte, explica el regidor. 

Ingressos molt baixos

Cinquanta d'aquestes famílies ja s'havien acollit al lloguer social. Es tracta de famílies d'ingressos molt baixos, "de zero als 450 euros del pirmi (la renda mínima d'inserció social), amb un sol progenitor, fills i algunes amb persones grans o malaltes que en depenen", diu Serracant.

L'origen d'aquestes situacions és l'atur o la fallida econòmica, de la qual n'ha seguit el desnonament. "Sense la llei, aquestes persones haurien anat al carrer". La llei ha permès al municipi verificar la renda que havien de pagar aquestes famílies i obligar els propietaris d'habitatge desocupat a donar-los per un lloguer social que suposa el 30% dels ingressos, comptant la despesa energètica.

Una trentena més de famílies estan en tràmit per aconseguir un habitatge en aquestes condicions. Ara, el procés queda aturat. "La suspensió ens deixa amb menys eines per a negociar amb els tenidors", es queixa Serracant.

Sabadell té un parc municipal de 250 habitatges per a casos d'emergència social. "Estan ocupadíssims per gent amb zero ingressos o amb un pirmi. Tenim un miler de lloguers de Protecció Oficial (HPO), però amb tot plegat no arribem a fer front a les situacions de precarietat". Serracant opina que el mèrit de la llei era justament que traslladava als municipis la capacitat de resoldre aquestes situacions d'emergència.

La protesta

L’Ajuntament de Sabadell ha deixat clar que el recurs "atempta contra un dels drets més fonamentals de les persones, en especial, d’aquelles més vulnerables, com és el dret  a l’habitatge i una vida digna". L'acte de protesta consistirà a lliurar còpies de tots els expedients municipals que quedaran sense tramitar a causa de la suspensió de la llei.

Tot i que s’està a l’espera de la publicació oficial de la resolució per conèixer l’abast i la repercussió de la decisió, Fernández convocarà la propera setmana una reunió amb els grups municipals i el grup promotor de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP), així com altres entitats, per prendre posició.

Unanimitat

La llei 24/2015, aprovada per unanimitat el juliol del 2015, va ser promoguda via Iniciativa Legislativa Popular per diverses entitats (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, Observatori DESC i l’Aliança contra la pobresa energètica), que van recollir 148.000 signatures per a presentar-la al Parlament. La cambra la va tramitar amb urgència extraordinària.

La llei, vigent des del passat 6 d’agost del 2015, articula mesures per evitar desnonaments per impagament d’hipoteca o de lloguer i assegura el reallotjament. També estableix un mecanisme de segona oportunitat per anul·lar deutes contrets per habitatge habitual i estableix el principi de precaució per als talls d’aigua, llum i gas. A més, consolida la cessió obligatòria dels pisos buits en mans d’entitats financeres i grans empreses.