Un bon grapat d'alcaldes històrics no es presentaran a les eleccions municipals d'aquest diumenge 26 de maig entre ells, potser dels més representatius, Lluís Tejedor, alcalde del Prat de Llobregat per ICV des del 1982 quan va assumir el càrrec en substitució d'Antonio Martín Sánchez, mort en accident de trànsit. Des de llavors ha guanyant nou eleccions consecutives i diu que plega "orgullós" de la feina feta i convençut que és el moment de cedir el relleu a les noves generacions. "No estic cremat. Marxo perquè tinc la necessitat social, política i personal de fer-ho", destaca.
En aquestes eleccions tampoc optaran a la revàlida batlles històrics com Marti Carnicer (PSC) al Vendrell; Josep Poblet, home fort de l'antiga Convergència a Vila-seca, o el també convergent Valentí Riera, d'Aguilar de Segarra.
Lluís Tejedor
Lluís Tejedor afronta els últims dies com alcalde del Prat de Llobregat "sense penedir-se de res" del que ha fet en els últims 37 anys perquè veu que "la gent està contenta de viure al Prat". "Modestament, tinc la satisfacció de pensar que hem fet un bon camí veient com era el Prat de l'any 82 i com està ara", assenyala en una entrevista amb l'ACN.
Arribat el moment de marxar, Lluís Tejedor confia que la feina d'equip que han fet al Prat durant tots aquests anys doni els seus fruits i que el seu substitut, Lluís Mijoler, fins ara regidor d'Economia, Transparència i Bon Govern, pugui prendre-li el relleu. "No crec que en allò de les persones insubstituïbles perquè no és veritat. Les persones són importants, però ho són més les propostes i el treball col·lectiu", apunta.
Per últim, Tejedor diu confiar que els veïns del Prat s'aïllin de l'actual context polític català i que a les eleccions municipals votin en clau local i no de país. Tot i reconèixer que el procés i la situació excepcional que viu Catalunya poden influir en els resultats, diu confiar "en el sentit cívic de la ciutadania". "Si durant nou legislatures els veïns del Prat han demostrat que saben diferenciar quan voten en unes generals o autonòmiques o un unes municipals, per què ara ha de ser diferent", ha qüestionat.
Martí Carnicer
Al Vendrell, el socialista Martí Carnicer abandonarà el despatx d’Alcaldia quan farà 40 anys que hi va entrar per primer cop. En quatre dècades, ha exercit d’alcalde en dues etapes (1979-1995 i 2011-2019), ha estat diputat al Parlament (1984-2006) i també ha liderat la Secretaria General del Departament d’Economia i Finances del Govern (2003-2010). Marxa “satisfet” però incòmode amb l’actual sistema electoral, i defensa que caldria adaptar la llei a la fragmentació política que viuen ara els ajuntaments. Proposa, per exemple, instaurar un sistema de doble volta en què els votants puguin escollir pactes tancats entre la primera i la segona votació.
Recorda que el 1979 al Vendrell van crear un govern d’unitat entre els cinc partits que van aconseguir representació, amb una fórmula que es va mantenir fins el 1985. “Trobo a faltar que s’hagi perdut la capacitat de parlar els temes sense crispació i sense posar els posicionaments polítics per davant de les necessitats locals”, apunta. Es refereix principalment a l’afectació que ha tingut el procés independentista català, que lamenta que hagi “influït” en el dia a dia dels partits locals creant “línies vermelles” que no tenen relació amb la política municipal.
Josep Poblet
Després de 26 anys a l’alcaldia de Vila-seca (Tarragonès), Josep Poblet també es retira de la política. Considerat un dels homes forts de l’antiga Convergència a la demarcació, havia guanyat per majoria absoluta elecció rere elecció, des que va assumir el càrrec l’any 1993. Diu que està vivint un comiat feliç i que s’emporta aquella satisfacció de la feina ben feta. Unir els tres nuclis de població que conformen Vila-seca i dotar-los d’equipaments ha estat la seva màxima prioritat. “He pogut fer tot el que volia, marxo sense cap recança”, manifesta Poblet, que també se les ha vist magres en determinats moments de la seva trajectòria política. Va haver d’afrontar la post segregació dels termes de Vila-seca i Salou i fins a dues crisis econòmiques.
Poblet, que també deixa la presidència de la Diputació de Tarragona, creu que ha arribat al final del seu cicle polític. Nega que sigui per desgast ni tampoc perquè no sintonitzi amb la nova línia política del PDeCAT. Però no se n’amaga de reconèixer que ell “mai hauria desfet Convergència”, per dir-ho “ras i curt”, expressió molt pròpia de Poblet. Creu que el projecte pro independència i la tensió amb l’Estat ha perjudicat el partit, deixant-lo “afeblit” i “sense lideratge”. Es proclama defensor del sobiranisme i per una solució dialogada on s’imposi el “seny d’uns i altres”. “Jo no vull que Catalunya sigui Albània”, posa d’exemple, com a país aïllat i desconnectat d’Europa. “No sento ni desencís ni discrepància, però sí preocupació”, confessa.
Albert Batet
També abandona la política municipal l’alcalde de Valls, Albert Batet. En el seu cas, per dedicar-se exclusivament a les funcions de portaveu del grup de Junts per Catalunya al Parlament de Catalunya. S’ha estat setze anys a l’Ajuntament, onze dels quals d’alcalde. “Estic enormement agraït per la confiança rebuda per part dels ciutadans”, assenyala Batet, que malgrat està decidit a fer el canvi assegura que ho ha meditat força. “Quan has dedicat els millors anys de la teva vida a un projecte tan vital i emocional com és una alcaldia no és una decisió fàcil de prendre”, explica.
Amb l’increment de responsabilitats que ha assumit des de fa uns mesos al Parlament reconeix que no ha estat fàcil compaginar les dues feines i que a llarg termini “no és compatible”. Per aquesta raó afirma que ha pres la decisió “convençut que és el millor per la ciutat” i es mostra confiat en les capacitats de Dolors Farré, actual regidora i cap de llista de Junts per Valls. A ella li recomana “que escolti la ciutadania”. “Això no va d’un poder diví; això va d’un poble madur, d’una ciutadania apoderada que sap quins projectes i dificultats tenim i que fa confiança a uns polítics perquè els gestionin”, apunta. Segons ell, aquest ha estat el seu tarannà i cita els seus principals eslògans, que ha repetit al llarg dels anys: “Valls som tots; convé fer pinya per posar Valls més amunt i Valls primer”.
Albert Batalla
L’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, és un altre dels batlles catalans que no opten a la reelecció. En el seu cas, va fer pública la seva decisió ara fa un any perquè considera que després de setze anys al consistori, dels quals onze com a alcalde, ha arribat el moment de fer el relleu. “És un espai de molta exigència”, afirma, per continuar explicant que creu que cal que entri una persona amb moltes “ganes i esforç” i que aquest tipus d’accions s’han de dur a terme per “salut democràtica”.
Batalla no té clar què farà en un futur però ha decidit que després d’ajudar en el traspàs al nou equip de govern que sorgeixi de les eleccions municipals vol disposar d’un mes de vacances per “reflexionar”. En aquest sentit, considera que l’aprenentatge que ha adquirit durant la seva etapa d’alcalde l’ajuda a no tenir “por” a afrontar nous reptes. “Ho faré amb molta il·lusió i molta empenta”, assegura.
Valentí Riera
L'alcalde d'Aguilar de Segarra, Valentí Riera (CiU), plega després de 40 anys. Ha estat l'únic batlle d'aquest petit municipi bagenc, de poc més de 270 habitants, des de les primeres eleccions democràtiques. De fet, Riera és l'alcalde més antic de la Catalunya Central, i un dels quatre de tot Catalunya que ho són de forma sostinguda des del 1979. Als seus 76 anys, l'alcalde marxa "satisfet" per la feina feta i convençut que li ha arribat l'hora del relleu.
El batlle, que ha decidit deixar el relleu a l'actual tinent d'alcalde, Pere Aliaguilla, reconeix que ha governat sempre còmodament, ja que mai ha tingut oposició. També ho ha fet sense rebre cap retribució a canvi. Tot i això, assegura que aquesta darrera legislatura ha estat, sense dubte, "la més complicada" degut a l'actual context polític i social que viu Catalunya. Favorable a la independència, Riera reconeix que la situació el fa sentir impotent i, entre d'altres, aquest ha estat un dels motius pels quals ha decidit posar punt final a la seva alcaldia després de quatre dècades.