Nou cop judicial al procés. Després que al març el jutge d'instrucció número 1 de Berga decidís arxivar el cas contra l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, avui, segons ha informat la CUP, l'Audiència Provincial de Barcelona ha reobert la causa contra ella per haver mantingut l'estelada penjada a l'Ajuntament durant els períodes electorals de les eleccions catalanes del 27-S i de les eleccions generals de 20-D del 2015, ignorant els requeriments de la Junta Electoral Central.
Mentre que el jutge va arxivar el cas perquè no considerava delicte penjar l'estelada al Consistori, i ja va posar de manifest que "no pot entendre's que l'exhibició en la façana de l'Ajuntament de Berga d'una bandera estelada sigui realment un acte de propaganda", l'Audiència ha tornat a tirar pel dret viatjant, un altre cop, com ha lamentat el seu advocat i diputat de la CUP en un comunicat, Benet Salellas, cap a "la profunda politització de la justícia espanyola".
A parer seu, "si un jutge considera que això no és delicte i un altre creu que sí, vol dir que el model de societat no està clar", però ha volgut subratllar que això, segurament, és fruit del fet que "el dret i les instàncies judicials són el principal ariet contra el moviment independentista i la voluntat democràtica d’aquest poble".
Normalitzar l'acusació
Salellas ha explicat a El matí de Catalunya Ràdio que el procediment a seguir ara és esperar que "la Fiscalia normalitzi l'acusació contra Venturós, que haurà de tornar a declarar i tornarà a reivindicar que va actuar com havia d'actuar".
Tanmateix, però, el cupaire ha carregat contra la justícia "complaent amb el poder polític de torn" recordant el cas del 12 d'octubre a Badalona, quan l'Ajuntament de la ciutat va decidir no celebrar la festivitat del Dia de la Hispanitat i va permetre els seus funcionaris anar a treballar si ho volien, així com el fet d'estripar la fotocòpia de la interlocutòria judicial que els prohibia fer-ho. Primer, un jutge va obrir causa penal contra el Consistori per desobediència, però finalment el cas va quedar arxivat al gener quan el jutge va considerar que els fets no eren constitutius de delicte i que el que van fer "era una 'performance'".
Precisament per això, Salellas ha fet menció als "jutges que opten per no implicar-se en el conflicte polític i entenen que el dret penal no està cridat a corregir el conductes polítiques" perquè, després, "són reprovats i corregits pels seus superiors, els jutges de l’audiència provincial", i ha tornat a carregar de valent contra aquest estil de justícia perquè considera el següent: "Tenim jutges i magistrats escollits per la seva afinitat política amb el poder de torn, que corregeixen aquells jutges de base que opten per tenir posicions democràtiques".
L'estelada, a l'Ajuntament
Tots dos tenen clar que "no els hi posarem fàcil a aquells que vulguin entendre que això és un delicte", i la CUP ja ha anunciat que farà noves mobilitzacions en suport a l'alcaldessa de Berga.
I no només això. Salellas També ha assegurat que Venturós "no retirarà l'estelada de l'Ajuntament", i ha assenyalat el següent: "Probablement no anirem a declarar voluntàriament" perquè "hi ha un component de dignitat que volem reforçar".
L'alcaldessa de Berga va ser detinguda en negar-se a presentar-se a la citació judicial en dues ocasions com a mostra de desobediència, i finalment el 4 de novembre del 2016, el jutge va enviar els Mossos d'Esquadra a casa seva perquè la detinguessin i l'obliguessin a comparèixer davant del jutjat.
Per què s'havia arxivat?
El cas contra Venturós es va arxivar quan el jutge va considerar que tenir l'estelada penjada al Consistori no era un acte de propaganda, però també perquè va creure que, com que l'alcaldessa va demanar l'abstenció, "difícilment podia entendre's que pretenia afavorir una o diverses candidatures".
A més, tampoc creia que hi hagués un delicte de desobediència en negar-se a retirar l'estelada perquè, segons la interlocutòria, "no consta que hagi existit una negativa franca, clara, patent, indubtable, indissimulada, evident o inequívoca de la investigada per retirar la bandera estelada quan l'Ajuntament de Berga va ser requerit a fer-ho, ja que d'una part, el requeriment no es va dirigir personalment a l'alcaldessa, i de l'altra, va existir únicament passivitat en la investigada".