Un jutjat de Figueres ha absolt l'alcaldessa de Roses, Montserrat Mindan, de JxCat, del delicte de desobediència al Tribunal Constitucional de què l'acusava la Fiscalia, en el primer cas que va arribar a judici pel suport municipal al referèndum de l'1-O.
Mindan, que afrontava una pena d'inhabilitació, va ser la primera edil catalana que es va asseure al banc dels acusats arran de la instrucció que, en vigílies de l'1-O, va dictar el llavors fiscal general de l'Estat José Manuel Maza per investigar prop de 700 alcaldes que donaven suport al referèndum.
En la sentència, que no és ferma, el jutjat penal número 1 de Figueres conclou que no està provat que l'alcaldessa donés "ordres expresses ni tàcites" per contravenir la resolució del Constitucional que li ordenava impedir el referèndum, ni va facilitar les claus o els espais per dur a terme la votació.
La jutgessa considera que els fets provats "no són constitutius d'infracció criminal, de manera que la conducta de l'acusada no ha de ser objecte de retret penal, sense ser acreditada" la seva participació al no trobar proves suficients.
"No es pot concloure que la conducta de l'acusada vulneri el que disposa la resolució de Tribunal Constitucional" que suspenia la votació de l'1 d'octubre de 2017 i demanava impedir o paralitzar qualsevol acció en contra d'aquesta suspensió.
Assenyala que el TC, "després d'un advertiment genèric d'impedir o paralitzar iniciatives, estableix un mandat més particular i concret, i és l'abstenció d'un seguit d'accions, abstenció que s'ha provat degudament que l'acusada va realitzar".
La magistrada constata que "no consta en la causa cap altra prova que de caràcter perifèric corroborés els fets objecte d'acusació", i pren en consideració els testimonis que van declarar que Mindan no va donar ordres de contravenir la resolució de TC ni era al centre de votació a les 7 hores de l'1-O per garantir l'obertura de portes a les 8 hores.