El president del PP català, Alejandro Fernández, carrega amb força contra la direcció estatal del seu partit al seu primer llibre, A calzón quitao, que es publica aquest dimecres. El dirigent popular assegura que totes les direccions nacionals del PP, “sense excepció”, fan de “trituradores” dels líders del partit a Catalunya. Fernández parla d'una estratègia “suïcida” i diu que Gènova “defenestra els líders del PP català facin el que facin”. Entre les moltes reflexions que fa al llibre, Fernández també retreu “l'obsessió” de Madrid per “trobar un unicorn moderat” a Junts i rebutja la nostàlgia del Pacte del Majestic. “Aliança empeny Junts a una major radicalitat. No podem pactar amb qui vol destruir Espanya”, diu.
El llibre se centra en tres grans temes: els problemes “operatius” del PP per ser una alternativa a Catalunya, la “necessària reforma constitucional” per protegir la unitat nacional, i la importància de combatre les tesis independentistes per evitar que es “desmunti l'Estat a còmodes terminis” amb el suport dels socialistes, segons denuncia.
Massa tutela
Sobre la primera qüestió, Alejandro Fernández carrega contra l'estratègia que han fet servir sempre des de Gènova amb els populars catalans, centrada en “les tuteles i les batzegades”. Per al dirigent unionista no és bo que la direcció nacional marqui la línia de tot i sempre “ho imposi tot: candidatures, missatges, projectes. Si surt bé, és gràcies a la seva genialitat. Si no, és culpa del tutelat. Se'l substitueix i a començar de nou”, critica Fernández. De fet, retreu que la fórmula que utilitzen les direccions nacionals és sempre la mateixa. “Fonts de Gènova i del PP català sospesen els noms d'una persona per substituir el president. És igual el que les bases del partit a Catalunya hagin votat, es tracta d'una estratègia reiteradament suïcida de les direccions nacionals”, explica.
El líder del PP català admet que mai ha tingut una “relació idíl·lica” amb els òrgans de poder del partit, i creu que es deu al fet que aquests tenen “interioritzat” que els dirigents populars catalans “només existeixen per fer de majordoms” de Gènova. “Però em nego a assumir aquest escenari, no l'acceptaré mai”, apunta Fernández, que agrega que “mai callarà” davant el que considera injust.
El seu no és l'únic cas
Fernández insisteix que aquesta “defenestració política” l'han patit la majoria dels presidents del PP a Catalunya, com Aleix Vidal-Quadras, o Josep Piqué, i també parla d'alguns dels seus homòlegs al País Basc, com Alfonso Alonso o Borja Sémper. “Potser els dirigents populars catalans i bascs som babaus? O potser simplement aspirem a tenir líders sense tuteles?” es qüestiona. Així, avisa que aquest fenomen ha provocat “la degradació progressiva” dels populars a Catalunya i que els impossibilita organitzar un projecte ambiciós, ja que, al final, tot “s'acabarà decidint des de fora”.
Alejandro Fernández i el procés
Al llibre, Fernández també dedica diverses pàgines al procés independentista. El líder denuncia que dies abans de la consulta del 9 de novembre de 2014 va defensar, davant l'aleshores vicepresidenta de l'Estat, Soraya Saénz de Santamaría, que calia posar-se “en el pitjor dels escenaris” perquè els independentistes s'atrevirien a fer la Declaració Unilateral d'Independència (DUI), i que aquesta li va respondre que li mancava “perspectiva”. “Em continua semblant increïble que poguessin creure que amb diàleg es podia frenar els independentistes, perquè es veia clarament la seva determinació de saltar-se totes les lleis possibles”, reitera Fernández, que també condemna que el discurs oficial de l'executiu espanyol fos que “no s'havia produït cap referèndum”. “No havia vist mai les nostres bases tan enfonsades”, reflexiona.
Ara, deu anys després d'aquell moment (9-N), el líder del PP català avisa que “el separatisme ni perdona ni oblida” i que tard o d'hora exigirà el mateix que aleshores. Fernández reconeix que ara mateix a ERC i Junts “no els convé un referèndum immediat perquè el perdrien de golejada”, però que “estan assentant les bases per convocar-lo amb un ambient més propici”. Sobre aquesta possibilitat que contempla del renaixement de l'independentisme, Fernández s'oposa a qualsevol mena d'acord amb Junts, i ho diu en referència a quan després de les eleccions generals del 2023, quan Feijóo va guanyar amb 137 escons, però sense majoria per governar, va obrir la porta a pactar amb els de Puigdemont.