Primera reaparició pública en persona d'Alejo Vidal-Quadras, tres mesos després que l'intentessin assassinar a plena llum del dia a Madrid. Amb una forta expectació mediàtica, ha intervingut durant una hora en una roda de premsa a l'Asociación de la Prensa de Madrid, amb la veu disfònica, encara amb certa paràlisi dels músculs facial i quan s'ha vist “capaç d'afrontar” les preguntes dels periodistes, i ha mantingut sense fissures l'acusació directa contra el règim iranià. Vidal-Quadras ha explicat que Teheran va publicar “una llista negra d'ehnemics seus a Occident, amb vint o trena noms i organitzacions” i “el primer de la llista era Alejo Vida-Quadras”. El fundador de Vox ha assegurat que veure que encapçalava la llista negra li va provocar “certa intranquil·litat”, però no ho va veure realista i va pensar que el règim iranià no s'atreviria. No va notar res estrany, no va rebre amenaces i no es va sentir vigilat.
Tanmateix, el dijous 9 de novembre, quan tornava de passejar pel Retiro (cosa que fa per consell mèdic), va arribar a la vorera de casa seva i va sentir una veu al seu darrere: “Hola, senyor”. En escoltar la veu, va inclinar el cap de tal manera que el tret, que hauria sigut mortal, va entrar i sortir per la mandíbula: “Vaig notar atordiment extrem, la detonació va sonar com un tro i vaig començar a sagnar”. Després de rebre el tret, “immediatament” va pensar que era cosa del règim iranià. A l'ambulància, de camí a l'hospital, va ensenyar a la policia el mòbil i va escriure «Iran» “per orientar-los”.
I és que Vidal-Quadras, que va ser president del Partit Popular Català entre el 1991 i el 1996, diputat al Parlament del 1988 al 1999, vicepresident del Parlament Europeu del 1999 al 2014 i un dels fundadors de Vox el 2014, no té cap dubte, ni en aquell moment ni ara, que qui hi ha darrere de l'atac són els aiatol·làs perquè ell ha “donat suport públicament i de manera activa, visible i entusiasta” al Consell Nacional de Resistència de l'Iran, que s'oposa a la “dictadura teocràtica iraniana”. “No he sigut víctima d'un grup criminal ordinari, que ha sigut el braç executor, he sigut víctima d'un règim polític dictatorial, tirànic, totalitari i criminal”. Per ell, l'intent d'assassinar-lo era “treure's d'enmig un enemic molt molest i acovardir i espantar els centenars de polítics europeus i americans que donen suport a la resistència iraniana”. Després d'haver sobreviscut a aquest atac “miraculosament”, Vidal-Quadras té molt clar que continuarà “aquest combat a favor de la democràcia, la llibertat i els drets humans a l'Iran” encara amb “més motivació, més energia i més dedicació” que fins ara.
Preguntat sobre si tem que els aiatol·làs tornin a intentar matar-lo, ha respost que “no seria fàcil” perquè el Ministeri de l'Interior ha posat a la seva disposició un dispositiu de seguretat “molt complet i molt competent” i, alhora, per Teheran suposaria “autoacusar-se” i podria tenir “conseqüències polítiques, diplomàtiques i econòmiques molt perjudicials per al règim”.
Vidal-Quadras exigeix que es tanquin totes les ambaixades iranianes
Així mateix, Alejo Vidal-Quadras ha reclamat una “posició ferma” de la Unió Europea davant de la República Islàmica de l'Iran. A parer seu, “l'apaivagament, el diàleg i el pacte no serveixen”, ja que l'Iran “continua amb la terrible repressió interna i les activitats terroristes”. “Cal tancar totes les ambaixades iranianes a Europa i expulsar tots els falsos diplomàtics que planifiquen accions hostils cap a Europa”, ha reblat. Ara bé, ho veu difícil perquè el règim iranià té “diferents instruments de coacció sobre els governs occidentals”: capacitat d'organitzar actes terroristes, presa d'hostatges, programa nuclear i interessos econòmics de grans companyies.
L’intent d’assassinat a Vidal-Quadras: una doble fractura mandibular que deixa colpit el Barri de Salamanca
Els fets van passar el 9 de novembre, quan un home va obrir foc i va disparar-li a la cara al carrer de Núñez de Balboa, al barri de Salamanca de Madrid, una zona que va quedar consternada i colpida pels fets. Vidal-Quadras va acabar sent intervingut quirúrgicament per una doble fractura mandibular i va rebre l’alta hospitalària dues setmanes després de l’intent d’assassinat.
La investigació va anar aportant llum. La Policia Nacional va detenir dos homes i una dona a Lanjarón (Granada) i a Fuengirola (Màlaga), entre els quals no hi havia el sicari que va disparar (que ja havia escapat d’Espanya) i es va decretar presó pel presumpte cervell, a qui la policia va poder arrestar per un cotxe mal aparcat. Finalment, el 17 de gener un dels autors de l’intent d’assassinat va ser detingut a Colòmbia. Una altra línia d'investigació de la policia és la possibilitat que l'atemptat tingui relació amb deutes econòmics de Vidal-Quadras.
No és la primera vegada que Vidal-Quadras s’expressa sobre l’atac. La seva primera aparició va ser el 25 de gener en un acte de la Fundació NEOS. En aquell cas, va intervenir en un breu vídeo de dos minuts i mig en el qual va afirmar que “l’existència mateixa de la nació està en perill”. Prèviament, en un tuit, havia acusat el Sanchismo de “convertir l’adversari electoral en enemic” i, en una columna a VozPópuli, va carregar contra el poc interès de Pedro Sánchez pel seu estat de salut.