Catalunya ja és una de les converses més carregades del públic alemany. No és una conclusió científica, però sí l’efecte que fa el debat —intens, viu i respectuós— dels lectors dels dos principals diaris seriosos d’Alemanya (Frankfürter Allgemeine Zeitung, més conservador, i Süddeutsche Zeitung, més liberal) arran de la detenció del president Carles Puigdemont.

Hi ha trolls, alguna gent que crida i milers de matisos en la discussió. No és fàcil triar i resumir. Entre els comentaris signats amb nom i cognoms, i que no repliquen a d’altres, un sumari ha d’incloure almenys aquests arguments: la policia alemanya ha fet la seva feina, perquè l’euroordre s’ha de complir; ja és mala sort que ens hagi tocat el cas; Espanya s’equivoca en tractar per la via judicial un problema polític, més si ho fa de forma grollera, perquè l’agreujarà; Puigdemont no és un criminal; el delicte de rebel·lió és una antigalla.

En general, fa l’efecte que l’Estat espanyol i el seu actual govern no cauen massa bé, i que ara el cas català és part de l’embolic europeu més que un afer intern.

“L'ordre de detenció és políticament estúpida i estreta. Típica dels líders conservadors espanyols, que creuen en solucions simples i autoritàries per a tots els problemes”

Süddeutsche Zeitung (SD), el gran diari de Münich, promou el debat entre lectors amb un destacat a la portada. “Com valora la detenció de Puigdemont?”, pregunta. A les sis de la tarda d’aquest diumenge ja s’havien publicat més de 150 comentaris. Al Frankfurter més de 130, en aquest cas amb una majoria més aviat favorable a Puigdemont.

“L'ordre de detenció és políticament estúpida i estreta. Típica dels líders conservadors espanyols, que creuen en solucions simples i autoritàries per a tots els problemes. Ara, la policia alemanya no tenia més remei que arrestar-lo, ho mana la llei europea. Punt. Si no compleixes [en aquest cas], ja no pots lluitar contra altres crims a Europa”, diu un a SD. Aquest comentari marcaria la línia mitjana en aquest diari.

“La policia no pot actuar d'altra manera”, diu un altre més exaltat. “El problema és el govern de dreta i l’estat franquista espanyols i la seva monarquia indescriptible. La reacció del govern federal demostrarà si Alemanya és una democràcia liberal o és partidària d’un sistema post-franquista d’extrema dreta”, afegeix.

“Alemanya no pot refusar l'extradició d'una persona reclamada per un soci de la UE amb un sistema jurídic regular. El problema és Espanya”

Al cap d’una hora, s’han afegit al debat altres usuaris —no gaires, sempre els mateixos— que repliquen aquestes opinions sistemàticament. Alguns semblen trolls i no pocs signen amb noms espanyols. La seva argumentació és coneguda: Espanya és un soci de la UE, és un estat de dret, els independentistes no estan perseguits per idees sinó per delictes, etcètera. De forma recurrent, pregunten què els semblaria si Baviera decidís fer un referèndum il·legal de secessió.

En general, el to d’aquestes respostes és més agressiu, a l’alçada de la intensitat d’alguns contraris, pocs, com un que diu: “És trist que els polítics que mantenen les seves promeses de campanya siguin detinguts! Vergonya, Alemanya!”.

“Alemanya no pot refusar l'extradició d'una persona reclamada per un soci de la UE amb un sistema jurídic regular”, diu un altre, que signa amb nom i cognoms alemanys. “El problema és Espanya”, afegeix. En el mateix to, un altre comentari diu: “És una bona oportunitat perquè Alemanya actuï com un estat constitucional: detenció sobre la base de l'euroordre, declaració de manca de fonament de la sol·licitud espanyola i alliberament [de Puigdemont]”.

Més comentaris: “El problema l’hauria de resoldre la política. És erroni fer-ho a través del poder judicial. Això no s’aguanta”; “L'arrest no és una decisió política, sinó un automatisme policial. Tinc curiositat per saber com ens en sortim”; “Realment [l’extradició] solucionarà el problema dels catalans?”, diu un altre tot advertint que les manifestacions pel referèndum han aplegat més gent que qualsevol altra protesta coneguda a Europa.

“Rebel·lió? És escandalós que avui s’acusi a Europa d'una cosa així. Sembla més de l'edat mitjana que del segle XXI”

Un bon grapat de comentaris se’n riuen del delicte de rebel·lió. “És escandalós que avui s’acusi a Europa d'una cosa així. Sembla més de l'edat mitjana que del segle XXI”, diu un. “És un delicte merament polític del dret penal espanyol, que a Alemanya no conduiria ningú a la fiscalia”, afegeix un altre, enmig d’una llarga reflexió. “La rebel·lió com a delicte pertany a la paperera de la història, no al segle XXI”, es queixa un al FAZ.

En general, els lectors se sorprenen de la duresa de l’acusació. Son recurrents els comentaris en la línia d’aquest: “Puigdemont, de moment, no ha comès cap delicte contra la vida, la salut o la propietat de ningú”.

La majoria consideren la situació un cas de mala sort per a Alemanya. És còmic veure com es queixen que no li hagi tocat detenir Puigdemont a Bèlgica, Finlàndia o Dinamarca. “Per què hem de ser nosaltres, els alemanys, els primers a executar aquesta ordre de detenció?”, lamenta un. Més: “Altres països europeus no ho han fet, però els alemanys sí que hem d'intervenir en el conflicte intern espanyol”.

“Bèlgica ha reconegut clarament l'abús de l'acusació penal del govern d'Espanya. Alemanya no té res millor a fer que intervenir de manera proactiva en nom del govern espanyol en un conflicte intern espanyol?”, es pregunta un altre, que sona empipat.

“Com és que a Lenin el vam deixar passar [cap a Rússia] i a aquest no?”

La discussió també inclou diversos dimonis particulars alemanys. “Tornem a la DDR [l’Alemanya comunista] de Merkel? Puigdemont està sota vigilància política i ha de ser alliberat immediatament”. No són pocs els que veuen una relació entre detenir Puigdemont i “les amistats” amb Erdogan (per l’acord d’immigració de fa dos anys), i Putin (una exageració, perquè Merkel li té un tracte exigent).

Uns quants adverteixen que almenys Puigdemont té l’oportunitat que el seu cas sigui escoltat per la justícia alemanya. “Té tot el dret a ser escoltat abans d’entregar-lo a un règim que el vol empresonar per 30 anys”. Un més: “Alemanya té reputació de generositat amb refugiats de qualsevol tipus. Aviam...”.

Altres fan evocacions històriques: “Com és que a Lenin el vam deixar passar [cap a Rússia] i a aquest no?”. Un recorda la fuga de Schiller de Württemberg a Mannheim per a escapar-se “d'un príncep despòtic”. A l'hora de publicar aquesta peça, només un comentarista recorda al president Lluís Companys, “entregat pel Reich alemany (...) al règim de Franco, que el va executar a Barcelona”.