El periodista britànic John Kampfner, excorresponsal polític del Financial Times i de la BBC, explica en el llibre Por qué los alemanes lo hacen mejor -notas sobre la primera economía europea- per quina raó els alemanys tenen un projecte de país més travat i més estable que el del Regne Unit, França o els Estats Units. Kampfner n'està totalment convençut. "La història d'Alemanya al llarg dels últims 75 anys (després del nazisme) ha estat un èxit extraordinari. Ha instaurat un nou paradigma d'estabilitat que, per diferents motius, altres països equivalents, com els Estats Units, França i el meu, el Regne Unit, encara s'esforcen per aconseguir. En els moments difícils, els països acostumen a buscar consol en la nostàlgia de glòries passades, reals o imaginàries. Alemanya, per la seva història, no ho pot fer", assenyala. I això l'estira a treballar d'una altra manera.
Segons el llibre, Alemanya és actualment "la millor esperança d'Europa". "Gran Bretanya s'havia considerat sempre com un model, els Estats Units també, però tots dos països s'han desentès de la seva responsabilitat i l'han derivada a la resta del món". "Qui representarà els valors europeus en un món en ràpida transformació? Qui s'oposarà als règims autoritaris? Qui argumentarà a favor de la democràcia liberal?", es pregunta. "Alemanya ho pot fer, perquè sap què passa quan els països no aprenen les lliçons de la història", conclou.
El periodista posa com a exemple com Alemanya tracta la qüestió identitària, una matèria que és explosiva a França, Itàlia i també els Estats Units. Atribueix a la cancellera Angela Merkel la decisió d'obrir les fronteres quan es va constatar que el país no tenia prou treballadors. Això va portar a un increment de l'extrema dreta, però els grans partits ho han apaivagat amb una política d'identitat clara que es fonamenta en la llengua alemanya. "La política immigratòria alemanya està basada en l'expectativa o fins i to en l'exigència d'una integració. L'idioma es considera un prerequisit essencial per a l'assimilació. S'ofereixen cursos de manera habitual. Professors de secundària dediquen els matins lliures de dissabte a fer classes i proves. Els alemanys estan orgullosos del seu domini de l'anglès i d'altres idiomes, però aquest talent (i una marcada obstinació) amaga la importància que atorguen a la seva llengua materna com a confirmació de la seva identitat", detalla. I en això no hi ha matisos.
Segons el llibre, en aquesta política d'identitat exitosa els alemanys es basen en aquests 3 conceptes:
1
- Kulturnation: La teoria es remunta al filòsof racionalista del segle XVII Gottfried Leibniz, que va argumentar que un poble es defineix més per la cultura que no pas per les fronteres o altres símbols propis dels estats. Una visió totalment oposada a la francesa, estatalista.
2
- Deutschtum: El filòsof Friedrich Schiller, al segle XVIII, va desenvolupar aquesta idea de la nació cultural, i va definir el concepte de nació alemanya, llavors aplicat a un conjunt de ciutats-estat i principats. La nació alemanya és la de cultura alemanya i pot tenir diferents formes estatals.
3
- Leitkultur: L'autor considera que aquesta idea de "cultura rectora" és més problemàtic. Implica que qualsevol que vulgui viure a Alemanya ha d'acceptar que els valors i la cultura alemanys "tenen precedència". No exclou la possibilitat d'identitats múltiples, però una d'elles -l'alemanya- ocupa el primer lloc. "En certa manera, no difereix gaire del jurament de fidelitat als Estats Units", afegeix. El llavors ministre de l'Interior, Thomas de Maizière, va incloure el 2017 dins la Leitkultur "la culpabilitat històrica d'Alemanya i la relació especial amb Israel". I també el sistema de valors cristiano-occidental, posició especialment defensada per la CDU. El concepte de Leitkultur és nou, va néixer el 1998 en una obra de Bassam Tibi, que s'oposava a les societats paral·leles.
Segons el llibre de Kampfner, amb la retirada progressiva dels EUA i del Regne Unit del lideratge internacional, Alemanya quedarà en "una posició terriblement incòmoda de portaestendard de la democràcia liberal" i haurà de prendre decisions difícils. Alemanya necessita en aquest sentit una Europa unida, no només per finalitats comercials, sinó també com a font de sentit. Recorda una frase d'Angela Merkel: "Veig la UE com la nostra assegurança de vida. Alemanya és massa petita per exercir influència geopolítica per si sola", apunta.
El volum apunta que Alemanya es mou lentament, però amb més seguretat que els altres grans països europeus.