L’enquesta que publica La Vanguardia aquest diumenge, tan dolça per a ERC, però també per a l’espai de Carles Puigdemont, ha agrejat l’ànim entre alguns influencers de la dreta espanyola, des dels conservadors més civils fins als ultres de la garrotada. Ja venien entre escalfats i de mala llet a causa de la visita del president espanyol, Pedro Sánchez, al president de la Generalitat, Quim Torra, amb tot el seu protocol. Ara temen que falli la política de “l’acontentament”, com en diu José Antonio Zarzalejos, (de reencuentro segons la Moncloa) amb l’independentisme. Temen que el sobiranisme guanyi en vots les eleccions al Parlament i que depassi el 50%, però, sobretot, els espanta que la fracció insurgent es consolidi com a soci sènior del Govern. “Si guanya Puigdemont, tot salta pels aires”, escriu Casimiro García-Abadillo, director d’El Independiente, un digital d’aire centrista i to civil.

La situació que angoixa aquests comentaristes és, paradoxalment, que Junqueras no guanyi en condicions de construir la mateixa coalició que sosté Pedro Sánchez a Madrid, amb el PSC i els comuns, com explica Rubén Amón a El Confidencial. Aquesta fórmula “subordinaria” el programa independentista d’ERC al manteniment del govern a Madrid, afegeix. Si el sobiranisme supera el 50% dels vots, però, a Sánchez “se li s'enfonsaria el consens de la investidura [i] s'exposaria a la ferocitat del monstre independentista, legitimat amb el fervor de les urnes 'veritables'”, segons Luis Herrero a Libertad Digital. “Sense ERC a la presidència de la Generalitat ni el PSOE a la Moncloa, el disseny de la seva estratègia col·lapsarà”.

Gairebé tots interpreten que la visita de Sánchez va ser un baló d’oxigen per a Torra, darrere de qui hi veuen la mà de Puigdemont, que ja ha guanyat a ERC les eleccions en què ha estat cap de llista, com recorda Herrero. “El Govern, que ha posat la legislatura en mans d'ERC, hauria de tenir-ho en compte. Sobretot, per tenir a punt un Pla B per aplicar quan la negociació que acaba de posar en marxa conclogui en fracàs”, apunta García-Abadillo.

Una situació irreversible

El director d’El Independiente no és optimista, però. “Per desconsol dels que pensem que l'independentisme és un desastre per a Catalunya i per a Espanya, el més probable és que ens haguem d'enfrontar a una situació irreversible”, diu, abans d’acusar Sánchez de “prometre coses que no pot complir”, que només serviran “per enfortir els enemics de la Constitució i afeblir els que la defensen”.

Pedro J. Ramírez, al seu editorial dominical a El Español, també castiga Sánchez per donar aire a Torra. Li recorda la dura sentència de Robespierre (“la virtut, sense el terror, és impotent”) i li recomana una duresa equivalent, esment metafòric inclòs a la guillotina.

A El Mundo hi ha divisió d’opinions. La cronista política Lucía Méndez deixa espai a la versió de la Moncloa: “Pedro Sánchez torna del seu arriscat viatge a Barcelona ‘alleujat’, ‘satisfet’ i ‘esperançat’ i amb la confiança que el diàleg amb l'independentisme dona fruits”. En canvi, el director del diari, Francisco Rosell, no està per romanços: “Sánchez legitima el cop d'Estat de l'1-O amb concessions tangibles en l'àmbit de la sobirania i [en l’àmbit] fiscal, ensucrades amb mesures de gràcia per als seus artífexs”. I d’aquí per avall. Les inquietuds d’un i altre són les mateixes, però: si ERC no guanya bé les properes eleccions catalanes, el castell de Pedro Sánchez caurà.

Apocalipsi ultra

A la banda més ultra sonen les trompetes de l’apocalipsi. A Vozpópuli, Jesús Cacho avisa que “la farsa representada al Palau de la Generalitat és tan sols la primera estació del viacrucis que aquest aventurer sense escrúpols [Sánchez] està disposat a fer-nos transitar camí de la independència de Catalunya. Cosa que el subjecte sembla disposat a concedir al separatisme per tal que l'independentisme el sostingui a la Moncloa”.

Plus ultra, més enllà, Federico Jiménez Losantos: “No hi ha una forma més descarada de sumar-se al cop [d’estat (de l’1-O)] que el document que va lliurar Sánchez a Torra. El mateix títol del document és, en si, un delicte d'alta traïció: 'Obrir vies de negociació i diàleg sobre el futur de Catalunya'. 44 promeses que són 44 delictes”.