La presència de l'extrema dreta als cossos de seguretat ha de ser objecte d'investigació tant al cos del Mossos d'Esquadra com a la Guàrdia Urbana de Barcelona i les policies locals, segons el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, que avui ha fet públic un informe en què planteja diferents accions al respecte per conèixer l'abast del problema i adoptar mesures per "avortar activitats contràries a la Constitució i la resta de l'ordenament jurídic".

El Síndic ha recomanat que la conselleria d'Interior i l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya estudiïn l'informe elaborat a finals de l'any passat pel Govern alemany sobre infiltració de l'ultradreta als cossos de seguretat; que la conselleria elabori un informe similar sobre els Mossos i que l'Ajuntament de Barcelona ho faci sobre la Guàrdia Urbana. 

Així mateix proposa un estudi sistemàtic als seus homòlegs de l'Estat i les Comunitats amb policia pròpia, Euskadi i Navarra, per analitzar els casos de manca de neutralitat política dins dels Cossos Policials i les Forces Armades.

Tocs d'alarma

L'informe recorda que a finals del 2020 van sorgir diferents polèmiques arran de la presència de sectors reaccionaris dins de les Forces Armades espanyoles "que tindrien una actitud perillosa en relació al sistema democràtic". "El procés sobiranista català i la formació d'un govern d'esquerres sembla haver obert la caixa dels trons", apunta el text, que admet que es tractaria d'un abast "minoritari i controlable" però subratlla que es tracta d'episodis "preocupants".

Entre els episodis que recorda hi figuren la declaració de desgreuge a Franco de 181 militars retirats del juliol del 2018, la carta de militars de la reserva de l'Exèrcit de l'Aire al Parlament Europeu denunciant el govern "social comunista"; la carta de la XIX promoció de l'Acadèmia General de l'Aire del 10 de novembre del 2020 al Rei Felip VI; o la de 73 membres de la XXIII promoció de l'Acadèmia Militar del novembre del 2020; així com la destitució del cap d'estudis de l'Escola Naval La Grañá (Galícia) després de celebrar l'enfonsament d'un submarí republicà l'any 1937 amb expressions com rojos i nacionals. El text recull diferents articles i informes sobre la infiltració de Vox a les casernes i la presència de "llegat franquista".

L'informe també es refereix a la situació als Cossos Policials, tot i admetre que no ha tingut la mateixa repercussió mediàtica, i cita actuacions de la Guàrdia Civil, com els crits de "a por ellos" que es van escoltar l'octubre de 2017; atestats sobre el paper dels Mossos aquells mesos; el discurs del director general de la Guàrdia Civil a la caserna de Sant Andreu de la Barca l'octubre del 2019, o la investigació a Tamara Carrasco i Adrià Carrasco. 

Neutralitat política

"Més que investigar la presència de l'extrema dreta als Cossos Policials i les Forces Armades, cosa difícilment compatible amb el marc legal que no penalitza l'existència d'aquesta ideologia ni cap altra, caldria analitzar fins a quin punt s'està complint amb l'obligació de mantenir la neutralitat política", adverteix a més d'instar a investigar si les activitats denunciades podrien ser constitutives de delictes d'odi o incitació a un cop d'Estat.

Per aquesta raó, reclama una investigació no de casos puntuals sinó amb visió global, que hauria d'incloure el Cos de Mossos, -"dins del qual s'ha detectat algun cas de manca de neutralitat política en relació a l'independentisme, que ha motivat algun expedient disciplinari"- i les policies locals. Tot plegat hauria de comportar una col·laboració amb els ministeris d'Interior i Defensa i els Governs de País Basc i Navarra, a més dels Ajuntaments.

El cas alemany

El Síndic recull l'experiència d'Alemanya que va publicar un informe de 98 pàgines el passat mes de setembre sobre la presència d'extrema dreta a les forces de seguretat. Recorda, entre altres decisions adoptades per les autoritats alemanyes, la suspensió de desenes d'agents de policia per participar en xats d'extrema dreta i compartir propaganda neonazi o la decisió del ministre de Defensa de dissoldre una unitat de forces especials després de detectar materials explosius, armes i objectes en record de les SS en mans d'un sergent.

Aquell informe va detectar 1.400 casos de militars i policies sospitosos de cometre accions d'extremistes, i va advertir que representen "un perill important per a l'Estat i la societat" i insta a continuar identificant els extremistes.

Poc responsable

El text recorda, però, que a diferència de l'Estat Espanyol, a Alemanya es persegueixen les activitats neonazis, i que, de fet, "l'actitud de l'Estat espanyol en relació al franquisme no ha estat la mateixa que la mantinguda per Alemanya contra el nazisme".

Això no obstant, i després de apuntar que també l'Europol ha alertar sobre el fet que grups d'extrema dreta estaven reclutant personal dins de forces armades i cossos policials, adverteix que resultaria poc responsable que el governs espanyol i català no reaccionessin davant d'informes com l'elaborat a Alemanya quan "a Espanya s'han detectat darrerament casos preocupants".