Si la història recent de la política escocesa ha tingut un nom propi és sens dubte el d'Alex Salmond. Des que va agafar les regnes del Partit Nacionalista Escocès (SNP, per les sigles en anglès) el 1990, ha assolit diverses victòries de prestigi. A finals d'aquella la dècada, pressionava exitosament el partit Laborista de Tony Blair perquè acceptés reinstaurar el Parlament Escocès (actiu entre el segle XIII i el XVIII) i transferís competències a l'òrgan. El 2007 capitanejava l'SNP fins a convertir-se en la primera força de la cambra, i quatre anys després ampliava la diferència fins a obtenir la majoria absoluta, en un auge sense precedents del nacionalisme escocès. L'èxit d'aquesta opció política portava Salmond a perseguir el seu objectiu més preuat, un referèndum d'independència, el qual aconseguia acordar amb el govern britànic i es fixava pel 2014. Els resultats, però, suposaven un cop dur: el poble escocès optava per mantenir el seu vincle amb el Regne Unit per 55% a 45%. Aquella desfeta també va tenir un altre efecte: la resignació d'Alex Salmond com a primer ministre d'Escòcia. I la seva situació va veure's encara més estroncada quan, el 2018, es destapaven 14 possibles delictes d'abús sexual. Els tribunals el declaraven innocent de tots els càrrecs.
Aquest escàndol va ser l'inici d'una nova etapa per a Salmond. El judici ha complicat la relació entre ell i la seva successora, l'actual primera ministra Nicola Sturgeon. Malgrat l'evident amistat i bona sintonia entre ambdós en altres temps, les crítiques i indirectes han estat constants durant els darrers anys, fins al punt de fer impossible qualsevol reconciliació. Salmond optava aleshores per distanciar-se de l'SNP de Sturgeon i passava a encapçalar un nou partit independentista, l'Alba, que tot i el seu lideratge fracassava a les eleccions de 2021. Malgrat el contratemps, l'escocès s'ha mantingut ferm en la defensa de la causa independentista a casa seva, però també més enllà. Precisament la setmana passada, Salmond visitava diversos punts de Catalunya, coincidint amb l'Assemblea Nacional Catalana i la consellera Lourdes Ciuró, abans de dirigir-se a Prada de Conflent per participar a la Universitat Catalana d'Estiu. Una intervenció que va ser fortament aplaudida per un públic entregat. ElNacional.cat ha aprofitat el seu viatge per entrevistar-lo i conèixer com veu el referèndum escocès anunciat per a l'any vinent i també el procés independentista a Catalunya.
Per què passa a liderar el partit Alba? És necessària una alternativa a l'SNP?
L'any passat, per a moltes persones semblava que l'SNP no estava seguint el camí de la independència amb prou ímpetu. Feia set anys des del darrer referèndum, i no hi havia senyals que l'SNP s'involucrés de cap a peus amb una nova campanya independentista. L'Alba va ser fundat per pressionar l'SNP i que es posessin mans a la feina, de la mateixa manera que ja fa temps l'SNP liderat per mi mateix va pressionar el partit Laborista per restablir el Parlament Escocès.
Aleshores, s'haurà complert l'objectiu d'Alba si hi ha referèndum?
Si hi ha un altre referèndum l'any vinent, si això passa, aleshores l'objectiu principal s'haurà assolit. Però haurem d'esperar a veure si això passa.
Ara per ara, tant Rishi Sunak com Liz Truss (els dos noms que podrien substituir Boris Johnson al capdavant del govern britànic) han rebutjat el referèndum. Creu que Nicola Sturgeon el tirarà endavant igualment?
No crec que hàgim d'acceptar un 'no' per resposta. Imaginem-nos que la Liz Truss es converteix en primera ministra. Jo crec que podríem canviar-li l'opinió amb una campanya d'activitat parlamentària, agitació popular i missions diplomàtiques. Truss serà primera ministra en un període de crisis econòmica i política al Regne Unit, i el partit Conservador està també en crisi. Es troba en una posició extremadament dèbil, de manera que no hi ha cap motiu per acceptar un 'no' per resposta. Però si vols canviar la seva opinió, has de fer campanya per aconseguir-ho. És una qüestió de determinació política.
I si no se li pot canviar d'opinió?
El que ha dit Nicola Sturgeon és que demanarà a la Cort Suprema del Regne Unit que es pronunciï a favor de l'habilitat d'Escòcia de celebrar un referèndum. Jo crec que és una ximpleria. No crec que tinguem més sort a la Cort Suprema, que es troba a dos minuts del Palau de Westminster, que els catalans al Tribunal Constitucional espanyol. Per tant, no crec que siguin bona idea anar a la Cort Suprema. Si volem una sentència legal que ens doni suport, el que s'hauria de fer és aprovar legislació al Parlament Escocès i després que fos impugnada legalment. Així, com a mínim, tindríem quelcom a favor perquè els tribunals sovint es mostren reticents a tombar la legislació d'un parlament democràtic.
No creu que Sturgeon segueixi aquesta via legislativa, però?
Sembla que no ho farà, perquè la seva lord advocate (la màxima assessora jurídica del govern escocès) ha bloquejat aquesta opció. Jo només diré que el meu lord advocate mai l'hauria bloquejat, i si ho hagués fet, l'hauria reemplaçat amb un altre.
Quines lliçons pot aprendre Escòcia del referèndum de l'1 d'octubre?
La lliçó principal per a mi és que si apostes per una estratègia, sigui quina sigui, has de seguir-la fins al final. No pots abandonar-la a mig camí. El que no es pot fer és guiar la gent a la cima de la muntanya per després fer-la baixar. Si et decideixes per una línia d'acció, has d'arribar fins al final.
De totes maneres, Escòcia no sembla disposada a repetir la via unilateral del 2017 a Catalunya.
Nicola Sturgeon ja ha dit que no té cap intenció de realitzar el referèndum a Escòcia si no rep una sentència de la Cort Suprema favorable. Posem-ho així: jo no posaria la mà al foc que això passarà. El millor que podem fer aquells que volem veure la independència és pressionar per mobilitzar una campanya i forçar el govern de Westminster a fer-se enrere.
Parlant de mobilitzacions, a Catalunya s'apropa la de la Diada. Com d'important és per reanimar el moviment independentista?
És enormement important, i desitjo als meus amics catalans molta sort l'11 de setembre. A Glasgow també tindrem una mobilització independentista el 10 de setembre, per recordar l'aniversari del referèndum del 2014. Espero que totes dues vagin bé, perquè sovint els polítics segueixen el camí que guia la ciutadania.
Vostè va visitar diversos punts de Catalunya i parlar amb catalans la setmana passada. Al govern espanyol li agrada dir que està solucionant el conflicte i que cada cop hi ha menys suport a l'independentisme. Durant els seus dies aquí, ho ha vist així?
Els governs estatals sempre diuen coses així perquè els agrada il·lusionar-se. El moviment independentista a Catalunya és fort, té una gran reserva de suport i aquest suport està buscant una via per tirar endavant. Desitjo als meus amics catalans molta fortuna amb trobar aquesta via, i el govern espanyol està il·lusionant-se si creu que l'independentisme desapareixerà.
Pot progressar l'independentisme malgrat la divisió entre ERC i Junts?
No hi ha res de dolent amb tenir diversos partits independentistes. De fet, pot ser un actiu perquè l'objectiu de la independència hauria d'unir persones de tot l'espectre polític. A Escòcia, l'SNP és un partit monàrquic mentre que Alba és un partit republicà, i volem que tant monàrquics com republicans donin suport a la independència. Per tant, no és dolent tenir diverses formacions. La clau és aquesta: que quan es determini l'estratègia a seguir i s'arribi a votar el referèndum, és aleshores quan les forces independentistes han d'unir-se darrere l'objectiu comú per aconseguir el millor resultat possible.
Creu, aleshores, que el Govern hauria d'optar per dibuixar una estratègia clara per superar l'actual estancament?
No vull dir a la gent de Catalunya què han de fer. Jo soc un polític escocès i treballo per trobar una via endavant per a Escòcia. El que sí que dic és que hi hauria d'haver molt més diàleg, cooperació i solidaritat entre els moviments independentistes de Catalunya, Escòcia i Irlanda. Els governs d'Espanya i el Regne Unit ja mantenen molt diàleg per resistir aquests moviments sobiranistes, de manera que l'independentisme també hauria de mostrar molta més comunicació per enfortir-nos. Està en el nostre interès fer-ho.
De quina manera podrien treballar Catalunya, Escòcia i Irlanda?
Per exemple, amb iniciatives internacionals conjuntes, defensant l'autodeterminació davant la Unió Europea. Però també més enllà, com ara intercanviant idees i iniciatives. Hi ha moltes lliçons que es poden aprendre de l'experiència escocesa que serien útils per a Catalunya, i viceversa. I també pel que fa al moviment que defensa la unitat d'Irlanda, que a més ja té l'avantatge que el Sinn Féin sembla que liderarà el govern del sud aviat. Ens trobem en una situació diferent de la del passat perquè el nacionalisme irlandès s'ha decidit definitivament per una via pacífica. Ara que això s'ha acceptat i està establert, hi ha molta més possibilitat de cooperació entre Catalunya, Escòcia i Irlanda. Hi ha moltes similituds entre les persecucions de la independència a Catalunya i Escòcia que fan del diàleg quelcom imprescindible de cara al futur.
I parlant de diàleg, què li sembla l'estratègia de taula de diàleg que defensa ERC amb el govern espanyol?
No m'oposo al diàleg. De fet, ja en vaig practicar molt amb l'exprimer ministre David Cameron i el seu govern conservador al Regne Unit, finalment aconseguint un acord per un referèndum. No hi ha res de dolent amb el diàleg, sempre que faciliti el camí cap a un Estat per a Catalunya. Per tant, no hi veig cap problema. L'única dificultat que pot sorgir és si els partits polítics abandonen el seu suport per a un Estat independent, però el diàleg per si mateix pot ser de gran utilitat si es té al cap l'objectiu.
Fins ara el govern espanyol ha rebutjat sempre l'autodeterminació i un referèndum a Catalunya.
I el govern britànic també té la mateixa postura. No pots esperar-te que el teu opositor estigui immediatament d'acord amb tu, sinó que has de planificar una estratègia per canviar la postura de l'altre. Aquesta és l'art de la política, l'art del políticament possible. Com a primer ministre, vaig ser capaç de canviar d'opinió el govern del Regne Unit. Es pot fer. Només cal trobar una manera de fer-ho. Pel que fa a l'estratègia concreta, estaria content de parlar i cooperar amb els diversos moviments nacionals, però l'estratègia catalana s'ha de decidir a Catalunya.