L'exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) Daniel de Alfonso va cobrar de manera irregular més de 300.000 euros de l'organisme. Així ho detalla l'informe de la Sindicatura de Comptes de la Generalitat lliurat al Parlament, que assenyala que De Alfonso i els directors adjunts i funcionals van cobrar complements "de qualitat" per un import de 314.547 € entre 2010 a 2016 "sense tenir-hi dret". De Alfonso va ser destituït pel Parlament el 2016 després que es filtressin les gravacions amb el llavors ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, en el marc de l'operació Catalunya.
Durant aquell període van ser directors adjunts Albert Batlle Bastardas (2011-2014) i Maria Teresa Masià (2014-2016); i directors funcionals José Rogelio Grajal, Teodoro Franch, Carlos Quílez i Bruno González.
Més de 200.000 euros cobrats en triennis
A més, entre el 2010 i el 2018, els tres directors que va tenir l'organisme (David Martínez Madero, Daniel de Alfonso Laso i Miguel Angel Gimeno i Jubero), la directora adjunta Teresa Masià, el director funcional d'anàlisi i el d'investigacions van percebre un total de 232.603 euros en triennis indegudament pagats, dels quals més de 207.000 els va cobrar De Alfonso. Les dades revelades ara se sumen als 70.000 euros irregulars que De Alfonso va percebre i que ja van ser denunciats a l'informe de la Sindicatura del 2018.
La Sindicatura afegeix que des del 2017 també "es van establir uns criteris objectius per a cadascuna de les direccions funcionals, amb uns percentatges i un model", i critica que fins al 2016 es va considerar que les condicions dels empleats del Parlament eren directament aplicables al personal d'Antifrau, la qual cosa l'informe veu no ajustat a dret.
L'exdirector de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, al Parlament de Catalunya. / Sergi Alcàzar
A més, subratlla que els sous fixats a les taules salarials d'Antifrau "no s'ajusten a la normativa vigent" i que el director i alts càrrecs d'Antifrau van rebre del 2010 al 2018 els triennis corresponents al personal d'Antifrau fixats als Estatuts del Parlament i que no corresponien als seus alts càrrecs, i que en comptes d'aquests van haver de percebre els fixats per a la carrera judicial i els funcionaris de la Generalitat.
També assenyala que, entre 2010 i 2018, les retribucions d'Antifrau no preveien cap complement de productivitat, com sí que fixen els Estatuts del Parlament, i destaca que el director va convertir aquest complement en un complement retributiu de qualitat, la qual cosa "no s'ajusta a dret".
No van retallar despeses
L'informe també revisa les despeses de personal, i la Sindicatura recorda que Antifrau es va crear el 2008 "amb l'objectiu de prevenir i investigar possibles casos concrets d'ús o destinació il·legals de fons públics o qualsevol altre aprofitament irregular del personal al servei del sector públic". Les conclusions de l'informe recullen que, del 2012 al 2016, no hi ha constància que l'entitat apliqués mesures de contenció de la despesa conforme la normativa vigent en el moment, fet que la Sindicatura assenyala que "condiciona l'ajustament a dret de certes despeses en matèria de personal com la paga extraordinària, el complement de qualitat i els tiquets restaurant", i afegeix que del 2017 al 2018 sí que es van aplicar mesures de contenció de la despesa, d'acord amb els Pressupostos de la Generalitat del 2017, prorrogats per a l'any següent.
Per tot, la Sindicatura recomana a Antifrau fixar una estructura retributiva conforme amb els Estatuts del Parlament, considera que "hauria de concretar i regular en la seva normativa la figura de l'alt càrrec", i veu necessari que l'entitat formalitzi un contracte de sotsarrendament amb la Generalitat per l'edifici on té la seu.