Alfred Bosch (Barcelona, 1961) havia deixat la política després de renunciar al càrrec de conseller d'Exteriors a rel d'un cas d'assetjament dins del Departament. Es dedicava, explica ell mateix en aquesta entrevista a ElNacional.cat, a les seves novel·les, als seus fills "i fins i tot a fer esport", fins que ERC va investir Salvador Illa president de la Generalitat. Amb el congrés del 30 de novembre a l'horitzó, d'on en sortirà escollida la nova direcció del partit, l'exdiputat a Madrid (va ser cap de llista el 2011), exregidor a l'Ajuntament de Barcelona i exconseller es va posar en contacte amb altres defensors del "no" a Illa, amb qui ha impulsat la candidatura Foc Nou. Molt crític amb el rumb pres per la direcció del partit, a qui reclama que assumeixi responsabilitats pel cas de l'estructura B, Bosch (que ha vingut a l'entrevista acompanyat per Ester Martín, una de les portaveus del partit) aposta per canviar l'estratègia d'ERC, deixar de pactar "sistemàticament" amb PSC i PSOE i refer la unitat independentista. 

Alfred Bosch, al plató d'El Ncaional / Foto: Carlos Baglietto

És un dels impulsors de la candidatura Foc Nou. No sé si també en serà el candidat?
Jo tampoc ho sé. Ho estem parlant i és possible que ho parlem fins a l'últim minut. No pas perquè no trobem ningú, tot el contrari, perquè hi ha molta gent preparada. El missatge que volem donar és que som una gent plural, que estem preparats, que podem aportar a Esquerra Republicana i, sobretot, que podem fer aquest canvi indispensable al partit perquè faci un millor servei al país. Nosaltres estem pensant en el país. Volem un país lliure, just, on hi hagi netedat, ètica, i és evident que hem de començar per nosaltres mateixos, per aquesta organització que ha donat grans pàgines al nostre país i n'ha de continuar donant, però ara no ho estem fent. 

Hem de donar un cop de timó decidit i aquest no es veurà si el capità i el contramestre continuen sent els mateixos

A vostè li agradaria ser el president d'Esquerra Republicana?
Des del principi vaig dir que estava a disposició dels companys, que m'utilitzessin pel que fos i que si havia de posar la cara en una entrevista, vindria. Intento ajudar des d'una trajectòria, des d'una experiència que crec que pot ser útil. Però és obvi que nosaltres volem canviar Esquerra. I aquest missatge de regeneració s'ha de veure en les cares. Hi ha gent que mereix tots els respectes, tots els homenatges de la Terra, però que ha de cedir el pas. Perquè els membres del partit, però sobretot la societat que ens envolta, han de veure que Esquerra està rectificant la trajectòria dels últims anys, que, al nostre entendre és equivocada i és la que ens ha portat a baixar des de més d'un milió de vots a 350.000, una barbaritat. És obvi i qui no ho entengui és que no s'ha mirat els números. Hem de donar un cop de timó decidit i aquest no es veu si el capità i el contramestre i tots continuen sent els mateixos. És així de clar i costa d’entendre com hi ha gent que no comprèn que hem de regenerar de dalt a baix perquè siguem creïbles. Si els companys volen que aporti la meva cara perquè creuen que és útil  jo ho faré, però també s'ha d'expressar amb claredat aquesta renovació que volem.

A la seva candidatura no hi haurà cap membre de l’Executiva actual?
No n'hi ha cap. Hi ha gent que ha estat amb altres executives, jo mateix, fa quatre o cinc anys, hi havia estat d’ofici, no de càrrec. 

El pacte amb el PSC per investir Illa no se’l creuen ni els que l’han signat i es deriva de la por d'anar a les urnes

És una manera de predicar amb l’exemple?
No ha calgut donar exemple de res. Som persones que ens hem trobat arran de la investidura de Salvador Illa, que ha estat la gota que ha fet vessar el nostre got. Primer els indults, que eren necessaris i no ho discutim, després l’amnistia, que és positiva tot i que després només s'aplica als policies que havien pegat a la gent... Tot això et fa reflexionar, però quan arriba la investidura d'Illa, amb un pacte que no se'l creuen ni els que l'han signat, i que es deriva de la por d'anar a les urnes, i que a més té un 45% de nos, pràcticament la meitat, dius “aquí hi ha vida”. I jo que estava feliç al sofà, amb les meves novel·les, fent classes, sent un home feliç que havia trobat l’equilibri i, fins i tot, feia esport, vaig saltar. La consciència no em va deixar continuar amb una vida relaxada. Això li ha passat a molta gent, a molts militants de base, que hem confluït.

Per vostè, quin va ser el punt d'inflexió on Esquerra va abandonar el “bon camí”?
N'hi ha molts perquè tot és una cadena. Hi ha dos elements que són equivocats, dues estratègies. Una és la de donar xecs en blanc als socialistes que no són independentistes ni autodeterministes, corresponsables de l'aplicació del 155 i amb dèficits democràtics importants: no volen que es voti per decidir el futur del país i això ni un conservador britànic t'ho accepta. A més, de socialistes només en tenen el nom, jo no els definiria com a gent d’esquerres. I el poder que teníem a través dels vots dels diputats l'hem regalat als socialistes, cada cop amb menys justificació. I, d'altra banda, també hem regalat l'ideari de la República Catalana al president Puigdemont i a Junts. Et quedes atònit quan veus com Esquerra s'ha quedat buida, ha perdut allò que la definia, allò que ens feia anar pel món amb aquesta dignitat de ser nets, de defensar ideals alts i de treballar per arribar-hi. Ho hem regalat tot, ens hem quedat sense la substància de Macià i Companys.

Com es recupera aquest ideari independentista que diu que s’ha regalat a Junts i Puigdemont?
Primer, votant Foc Nou, perquè nosaltres ho diem clarament, els altres no. Critiquem obertament totes les decisions i els moviments que ens han allunyat dels nostres estàndards, dels nostres somnis nacionals. El primer que hem de fer és creure-hi i dir-ho amb la veu en alta, sense vergonya, perquè no hi ha res del qual ens hàgim d'avergonyir. Volem una república catalana independent i pactar o oferir xecs en blanc al PSOE o al PSC no ens hi acosta. Em sap greu, i això qualsevol persona ho veu, no cal ser un gran intel·lectual per entendre-ho. ERC és responsable d'introduir les idees de Macià i de Companys de la Catalunya econòmicament pròspera, socialment justa, nacionalment lliure i espiritualment gloriosa. Tot això ho hem representat nosaltres i ho hem de regalar? Hem de recuperar l'orgull, hem de dir clarament que nosaltres vam ser els que ho vam començar i que serem els màxims continuadors, amb tota generositat, i compartint-ho amb el màxim de persones. 

Per què hem d'estar traient-nos els ulls amb partits que també volen la República? Estic per la unitat estratègica de l'independentisme

Totes les candidatures parlen de renovació i de regeneració, vostès els primers. Fins on s'ha d'arribar?
S’ha de canviar el rumb. I per rumb em refereixo a l'estratègia política: tornar a l'horitzó, tenir-lo clar, concretar els nostres somnis amb un pla. Quin és el problema en parlar amb altres grups que també volen la República Catalana? Per què ens hem d'estar barallant, traient-nos els ulls amb altres grups que també volen això? Evidentment amb pluralitat, amb diferències. No vull el Partit Únic, no estem a Corea del Nord, però sí que estic per la unitat estratègica. Nosaltres defensarem també les nostres idees pel que fa a la justícia social, perquè creiem que una cosa va amb l'altra, i d'aquí la nostra força. Quan algú ens vol obligar a escollir entre ser progressistes i millorar la societat i ser nacionalment lliures, aquesta persona ens vol fer mal. Què pretenem fer a Foc Nou? Doncs promoure el que és el nostre ADN, Esquerra Republicana de Catalunya ha de ser Esquerra Republicana de Catalunya. No ha de ser l'apèndix d'uns ni dels altres. 

Alfred Bosch amb Ester Martín, portaveu de Foc Nou / Foto: Carlos Baglietto

Creu que ho ha deixat de ser el partit en aquests últims anys?
Jo més d'una vegada m'he despertat pensant que no reconec Esquerra Republicana de Catalunya, com molts altres companys i companyes, que no reconeixen en què ens hem convertit. Cal un canvi important, dràstic. Cal que netegem tota la porqueria que ha anat sortint. Nosaltres érem el partit  de les mans netes. On ha quedat això? És inexplicable, gairebé, com hem arribat a aquest punt. S’ha de rectificar i s'ha de fer ja. 

Hi ha candidatures que fa temps que estan en campanya i vostès són els últims a afegir-se al congrés. Els pot perjudicar?
Jo crec que guanyarem Foc Nou, perquè és necessari i no hi ha gaire alternativa. Però això, d'entrada, ens ho posa més difícil, hem de treballar molt més, sense tenir diners, ni càrrecs ni privilegis, perquè som gent de base. En el fons, crec, és una gran ajuda perquè potser no tens els recursos, però tens la gent, i cada cop més, i és bona gent, convençuda, que ho té clar, que no té gens d'interès associat al que fa, desinteressada i que ho fa per ideals i perquè vol recuperar la dignitat de ser d'Esquerra i el somni de país. Aquesta és la gent que tenim i estem creixent. Fa un mes que vam aparèixer i la nostra aparició ja ha començat a capgirar els plans que alguns tenien. Ho confessaré, personalment, jo poques vegades en política m'havia sentit tan còmode com ara, que estic dient el que penso i no haig de buscar eufemismes. 

No tenia aquesta llibertat quan era un càrrec d’ERC?
Sempre t'has d'adaptar a algunes necessitats del moment, com qualsevol persona que està en un col·lectiu. Imagina't un capellà que potser està d'acord amb el divorci o amb l'avortament, però té una disciplina. I jo soc una persona disciplinada, de pensament lliure i amb les meves idees, però si jo em presto a anar amb un col·lectiu, i aquest col·lectiu decideix anar cap aquí, doncs cap aquí. Internament, amb el que no hi estàs d'acord, ho dius amb tota la fermesa i tota la claredat, però després ajudes a remar en la mateixa direcció, perquè si no, estàs fent un molt mal favor. Però en aquesta ocasió hi ha tanta complicitat entre tots els que hi som, perquè és evident per nosaltres que és necessari i que Esquerra Republicana, si no fem aquest canvi de rumb, no anirà bé. I això et dona una tranquil·litat d'esperit que et fa dir les coses d'una forma molt clara, molt directa dient veritats. No ens n'amaguem gens, i, en canvi, altres opcions tenen problemes amb el llenguatge i fan al·legories, ambivalències. Pregunti'm que vaig votar a la consulta sobre la investidura. 

Hi ha persones que es presenten a la presidència d’ERC que no diuen que van votar a la investidura. Per vergonya? Per càlcul?

Ara hi anava. Què va votar Alfred Bosch en la consulta per investir Salvador Illa?
Vaig votar que no, perquè em semblava una equivocació. I us explicaré els meus arguments, fil per randa sense cap problema. Però hi ha gent que es presenta a la presidència d'Esquerra i que no ho vol dir. És respectable que votis que sí i que votis que no. Però no explicar què has votat, per què? No ho entenc. Per vergonya? Per càlcul? La gent que et segueix, la gent que et vol avalar o que et vol votar té necessitat de saber on ets. Estem parlant d'un posicionament polític de primer ordre. No estem parlant de si t'agraden les llenties estofades o les mongetes amb botifarra. Tu vols assumir el lideratge d'un partit important en la societat catalana i hi ha una decisió política molt recent i molt important sobre la qual tu tens l'obligació, si et presentes a ser president d'Esquerra Republicana, d'explicar clarament quina és la teva posició, què vas fer, i a partir d'aquí donar els teus arguments. 

Junqueras, l’únic que no ha dit que va votar, el va avalar a vostè el 2015 quan es va tornar a fer militant d’ERC. Quina és la seva relació actual?
És bona. Som companys de partit i hem anat parlant. El dia 11 de setembre érem al dinar d'Esquerra Republicana. Humanament, no som només companys, sinó que hem estat treballant junts en moments tremendament durs. I a ell, sobretot, li ha tocat el rebre. Ha estat a la presó anys. Jo l'he anat a visitar infinitud de vegades. Tenim una relació molt estreta de sempre. Hem discrepat, i de vegades de forma molt important i molt clara, però al mateix temps hi ha un respecte mutu que és sòlid. Parlarem tantes vegades com calgui amb l’Oriol, però també li diré molt clarament el que penso i que discrepo de la línia que ha marcat com a president i crec que aquí cadascú ha d'assumir les seves responsabilitats.

Amb Marta Rovira hi ha parlat?
Sí, és clar. Hi vaig parlar quan era a l'exili, com no hi he de parlar un cop ha tornat? La Marta ara té un paper que és el de secretària general i és qui porta el partit i, per tant, ha de marcar les normes perquè les candidatures puguin funcionar. I també ens uneix una companyonia fraternal de molts anys i jo la respecto enormement. Estem parlant de persones que van rebre les patacades derivades del referèndum de l'1 d'octubre, càstigs molt injustos, perquè no van delinquir, no van fer res mal fet. Al contrari, van fer una cosa enorme, que és permetre a la gent votar. Les injustícies que s'han comès contra aquesta gent em generen un respecte molt gran, però això no impedeix que jo pensi que es mereixen un descans, com ha triat Marta Rovira, però no Junqueras. Un merescut descans amb tots els honors potser ajudaria a endreçar Esquerra Republicana. Fins i tot en un altre moment poden tornar, però el que cal ara és un canvi radical en el partit. 

L’honestedat, la integritat i la dignitat d’ERC estan en qüestió. S’ha de netejar el partit

Junqueras va presentar la seva candidatura en un acte a Olesa de Montserrat, amb un discurs molt dur. Ja s’ha arribat al pic de tensió entre candidatures o continuarà creixent fins al congrés?
No soc futuròleg i això no ho puc saber. Però sí que sé que a mi em preocupa i em desagrada profundament que hagin passat totes aquestes coses, les campanyes B, les clavegueres. Em disgusta i em dol profundament en una organització que era un exemple d'honestedat i d'integritat, que ens feia anar pel món amb la dignitat de cent anys de sacrificis acompanyats de netedat i de rigor. Era una barreja tan poderosa i que ens feia sentir tan orgullosos i tot això està en qüestió. Aquesta és la meva visió personal i evidentment s'ha de netejar, s'han d'assumir responsabilitats. En el seu moment, jo vaig assumir responsabilitats per una cosa que no havia fet, però que estava en la meva àrea. Ara, el president del partit, la secretària general i la gent que estava a la direcció han d'assumir les seves responsabilitats pel que ha passat. Que ens diguin que no ho sabien, doncs bé, la seva obligació era assabentar-se'n. Són gent de categoria intel·lectual i tenen l’obligació de saber què està passant en l'organització que dirigeixen, sinó malament. I si ho sabien i no ens estan dient la veritat, pitjor. S'han d'assumir responsabilitats i crec que això, fins i tot és necessari i és higiènic per poder canviar de debò, a fons, ERC i tornar al camí correcte de la netedat, el somni, el rigor i buscar la República Catalana i vendre-la en positiu. Si la gent veu que això és can pixa, qui el comprarà el somni? 

Jo vaig assumir responsabilitats per una cosa que no havia fet. Ara Junqueras, Rovira, i la direcció també ho han de fer pel que ha passat

Vostè es creu Junqueras quan diu que ell no sabia res d'aquesta estructura fins que no va sortir a la premsa?
Tinc un problema i és que fa quatre anys que no estic a l'executiva i no ho sé. Jo me'n vaig anar a casa, em vaig dedicar a escriure els meus llibres, fer classes i estar amb els meus fills. Jo tot això ho desconec i no sé si Junqueras ho coneixia. Ara bé, sí que sé que ell era el president del partit, i que ho era a la presó, però que també ho ha estat en llibertat provisional des del 2020 i el 2021 amb l’indult. Xiular i despistar no és la postura més coherent. I una persona que ha estat president i que ho vol tornar a ser digui que no en sabia res, no sé si és el perfil ideal per presidir el partit. I si ho sabia i no ens està dient la veritat, tampoc. 

Junqueras també ha dit que se’l va apartar de la presa de decisions quan era a la presó. Vostè formava part de l’Executiva en aquell moment, va ser així?
En la meva experiència, i ho hauríeu de preguntar a més gent, la presó a Madrid era molt rigorosa i era molt difícil dirigir el partit des d'allà. Quan va tornar a Catalunya i va estar reclòs a Lledoners ja no era el mateix. Allà el règim de visites era més normal i hi havia possibilitat de conèixer el que estava passant. Però en tot cas, ell va triar continuar sent president d'Esquerra Republicana perquè, m’imagino, devia pensar que podia continuar dirigint el partit de debò. Era molt fàcil dir “fem un parèntesi i quan surti ja tornaré a agafar les regnes". L'hauríem aclamat i aplaudit i ningú hauria rebatut una decisió com aquesta. Però ell va triar ser responsable com a president d’ERC, per tant, ho ha d'assumir. 

Alfred Bosch, impulsor de Foc Nou / Foto: Carlos Baglietto

Ha explicat que va assumir responsabilitats per una cosa que no havia fet. Se'n penedeix d'haver deixat de ser conseller?
Del que em penedeixo és de no haver trobat la manera que gent que estava al meu costat patís menys, com ara la meva mare, que va morir fa poc. Ja tenia una edat i era una de les fundadores de l'Associació Catalana de la Dona i tot el que va passar a ella la va impactar. Confiava en mi, evidentment, i sabia que jo no havia fet res mal fet, però aquesta relació que es va fer entre aquesta persona que havia fet l'assetjament i jo, tot el que es va dir, tot i que al final els expedients van ser d'exculpació i exoneració i no se’m va posar cap sanció, la van fer patir molt. I a mi això em sap molt de greu, molt. Quan entres en política, si no ets ximple, i jo no crec que ho sigui, ja tens clar que hi haurà moments que et tocarà rebre, tot i que potser no és culpa teva. Has de saber que tu ets una persona pública i quan passen aquestes coses has de ser conseqüent. Hi ha moments que has de posar el teu cap en una safata i lliurar-la. 

Té por que això el pugui penalitzar en aquest congrés?
Més aviat al contrari. Les persones amb qui parlo obertament d'això, com ha de ser, perquè no hi ha res a amagar, em diuen: “Clar, tu vas assumir les teves responsabilitats polítiques, no la culpabilitat dels fets, tant de bo tothom ho fes”.

La direcció té l’obligació de saber què està passant en l'organització, sinó, malament. I si ho sabien i no estan dient la veritat, pitjor

Li demana vostè a Oriol Junqueras que assumeixi les seves responsabilitats polítiques per una cosa que va passar durant la seva presidència?
No ho vull comparar perquè són coses diferents, però sí que crec que en general hem de ser molt responsables. Els que som figures públiques hem de ser els més responsables de tots, encara que sigui una assumpció de responsabilitats exagerada. Més val ser exagerat, clar, contundent i rotund que no pas desentendre-se'n. 

Durant l’entrevista ha parlat de fer net. Què vol dir això en el cas de l’estructura B?
Parlar clar, explicar el que saben, fer-ho públic, investigar  també les ramificacions econòmiques, perquè aquestes coses que estan sortint dels cartells i el ninot, són coses que costaven diners. Que ens expliquin quant va costar, com es van pagar, d'on va sortir. I un cop ho tinguem clar, l'assumpció de responsabilitats per descomptat. 

Des del maig el partit està immers en una crisi interna. Té por que la direcció que surti del congrés no el pugui reconstruir?
No, perquè Foc Nou tindrà un resultat excel·lent i serem nosaltres els que ho haurem de fer. Tenim molt bona relació amb tothom, tenim molt clar que hem de corregir la línia política, però també demanarem a tothom que s'hi sumi. No tenim comptes pendents amb ningú, no ens estem venjant de ningú, veiem les relacions amb els altres companys i les companyes d'ERC amb una fraternitat absoluta i l'únic que volem és resoldre els problemes que tenim, actuar sempre en positiu. En el nostre cas, ben poques vegades trobareu recriminacions, atacs, ens dediquem a explicar qui som i què volem. Són coses que els nostres potencials votants, aquells que abans ens votaven i ara no ens voten, tota aquesta gent que ha perdut la confiança en Esquerra Republicana de Catalunya, quan ens senten a nosaltres diuen “això és el que vull”. Això és el que ens fa pensar que anem molt bé i que els resultats seran molt bons. 

Veieu probable arribar a acords amb altres candidatures abans del 30 de novembre?
Nosaltres tindrem els avals necessaris.

Si cap candidatura arriba al 50% anem a segona ronda i allà entrarem en un escenari totalment diferent. El nostre objectiu és passar la primera volta

Ho dona per fet.
Sí, perquè és un col·lectiu on hi ha capil·laritat, arribes a totes les seccions, la gent es coneix. No hem començat a recollir avals perquè no podem, però l'olfacte i el retorn que tenim de la gent és que sí. Si cap candidatura arriba al 50% anem a segona ronda i allà entrarem en un escenari totalment diferent. El nostre objectiu és passar la primera volta.  

Vostès busquen aglutinar el vot de la gent que va votar no a Illa. I els que van votar sí?
Estic convençut que nosaltres rebrem la major part del vot del 45% que va votar que no i el 30 o el 40% d'aquells que van votar que sí, però ara se'n penedeixen. Això és intuïtiu i es basa en les converses que tenim, però hi ha una xifra important de gent que diu que va votar “sí” amb la pinça al nas i que ara no ho faria. Ens hem trobat que hi ha molt d'interès a seguir el que proposem nosaltres i les altres candidatures. La bona notícia és que ERC està viva. Hi ha debat, hi ha pluralitat i això també s'agraeix, malgrat situacions indesitjables, La recompensa és que des de fa molts anys no debatíem tant, no parlàvem tant, no intentàvem entre tots argumentar i trobar la millor via per sortir d'aquest clot.

Sigui com sigui, Salvador Illa ha estat investit amb els vots d’ERC. Com creu que això ho pot pagar el partit en el futur, el fet d'haver investit Salvador Illa?
Ens farà pagar un peatge. 

No ens van dir la veritat de l'acord amb el PSC: no es volia anar a eleccions perquè la impressió era que anirien fatal

Electoral, per exemple?
Sí, i també de percepció de sensibilitats. Foc Nou ja vam avisar de la perillositat d'embarcar-se en un suport d'aquest tipus. Quan veus que aquell concert econòmic, ja saps que no es complirà. I els dirigents socialistes van esperar a l'endemà de la investidura per sortir un darrere l'altre i dir que no, que ningú estava parlant de concert econòmic. Un paper on diu que s’estudiarà la implantació de les seleccions esportives catalanes, de veritat? Un govern monocolor del PSC creant les seleccions esportives catalanes algú s'ho creu? És obvi que no serà així. I això també ens va molestar una mica. Per què no dieu la veritat? Perquè la veritat és que no es volia anar a unes noves eleccions perquè la impressió és que anirien fatal. Doncs digueu-ho clar, si aquest és l'argument, potser hi ha gent que ho entendrà i votarà que sí, potser hi ha gent que pensarà que no, que hem d'anar a les eleccions, perquè nosaltres som els de les urnes. I si cal anar a unes eleccions i cal rebre una patacada perquè els nostres compatriotes així ho decideixen, doncs hi anem i partir d'aquí reconstruïm. 

Entenc llavors que Foc Nou està en contra de les aliances amb el PSC?
Nosaltres rebutgem la submissió sistemàtica a canvi de xecs en blanc amb el PSC. Això no vol dir acords puntuals: si s'ha de votar una llei per les pensions o millorar els salaris, som gent prou madura i raonable. No hi ha una obsessió aquí. El que no podem estar sempre regalant la nostra força al PSC a canvi de res o d'una amnistia que no s'aplica, d’un acord econòmic que no té ni dates i que no es complirà. És un error garrafal, perquè a més el PSC anirà creixent i s'anirà fent fort a costa nostra i, per tant, no creiem que això ens aproximi ni un mil·límetre a l'objectiu.

No podem regalar la nostra força al PSC a canvi de res o d'una amnistia que no s'aplica

Abans ha fet referència a la unitat estratègica de l'independentisme. Com es refà? S’han de rellevar els líders de l’1-O?
Això podria ajudar, però no és l'únic. El primer que hem de fer és deixar d'esgarrapar-nos entre persones que volem anar cap a la República Catalana i que discrepem amb altres coses, però que amb això estem d'acord. Hem de ser capaços de seure, parlar civilitzadament, com s'ha fet en altres moments. Per què ERC ha de criticar l'ANC, o Òmnium, o Junts o la CUP? Això és una prioritat per nosaltres i ens hem de posar d'acord amb un pla, que l'hem de consensuar. Ara no tenim la força al Parlament, però potser si les veïnes, la gent que tenim al voltant, veuen que estem fent la feina, els deures i que ens estem comportant, en lloc de fer criaturades i esgarrapar-nos, doncs potser tornaran a confiar en nosaltres massivament i potser llavors sí que tindrem la força que cal. I que aquesta sigui una prioritat no ens exclou de ser progressistes perquè ho veiem com un pack que ha d’anar junt perquè funcioni. 

Aquesta davallada electoral d’ERC que ha anat comentant en l'entrevista ve després d'uns anys presidint el Govern. Com valoren la tasca feta per Pere Aragonès?
Era una gran oportunitat que no s'ha aprofitat prou. Els resultats canten. Amb el Govern, fins i tot en solitari, monocolor durant un temps, pots fer moltes coses i si quan convoques eleccions, et claves una patacada històrica, en alguna cosa has fallat. Aquí no podem esquivar les responsabilitats del que no hem fet bé. Diuen que no ho hem sabut comunicar bé, evidentment, però n'hi ha més. Les decisions estratègiques que s'han pres no han estat correctes.

Per exemple?
Nosaltres tenim un ideal que es diu República Catalana. Quan la gent que t'ha donat confiança veu que tu no estàs complint amb el teu propi ideari, et castiguen o es queden a casa. No et donen suport. És una evidència. Hem fallat aquí. Hem fallat en què Esquerra Republicana de Catalunya no ha sabut ser Esquerra Republicana de Catalunya. I els que confiaven en nosaltres perquè érem Esquerra Republicana de Catalunya, han dit "i ara, per què haig de continuar confiant, si no sou res del que em vau dir?". Hem abandonat allò fonamental i és el que hem de recuperar, el que hem de renovar. 

📹 L'entrevista sencera, a continuació

 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!