Les paraules del ministre d'Assumptes Exteriors, José Manuel Albares, en una entrevista dijous passat a RNE encara cuegen. La premsa de Mali continua analitzant i preguntant-se per què el govern de Pedro Sánchez va llançar públicament la possibilitat d'una intervenció de l'OTAN a aquest país i es pregunten qui són ells per fer una afirmació com aquesta carregada d'especulació. La geopolítica africana marca el calendari. Mali s'ha convertit en un refugi dels terroristes islàmics, però a la vegada, no agrada que s'apropi al govern rus de Vladimir Putin per trobar el refugi militar òptim que permeti combatre aquesta espiral d'inseguretat.

El ministre homòleg d'Albares a Mali, Abdoulaye Diop, va escriure en un tuit que havien parlat per telèfon posteriorment: "Albares em va negar les declaracions i va expressar el seu recolzament a les relacions amistoses i la cooperació amb Mali", va escriure Diop. Ràpidament, des de La Moncloa es van moure per calmar la disputa. "Espanya no va demanar durant la cimera de l'OTAN ni en cap altre moment una intervenció, missió o cap acció de l'Aliança a Mali", va dir l'ambaixada espanyola. Però el govern de Mali ha deixat clar que les friccions, malgrat tot, s'han obert: "Aquests comentaris són inacceptables, antipàtics, greus", va remarcar Diop, perquè "acostumen a fomentar una agressió contra un país independent i sobirà".

Amenaça terrorista i flux migratori

A la cimera de Madrid, el govern espanyol va esforçar-se en prioritzar l'amenaça al flanc sud de l'OTAN causada pels disturbis al Sahel, una zona que s'estén pel sud del desert del Sàhara d'Àfrica, incorporant països com Burkina Faso, Txad, el citat Mali, Mauritània i Níger. Els atacs gihadistes allà estan empenyent un nombre creixent de persones fugir del nord cap a Europa, amb Espanya un dels principals punts d'entrada al continent. Des del 2012, Mali ha estat sacsejat per les insurreccions gihadistes. La violència va començar al nord i després es va estendre al centre i als veïns de Burkina Faso i Níger.

Mali, immers en una crisi humanitària i colpejat per la violència terrorista, va aprovar recentment una transició de dos anys, un termini que ha estat rebutjat per la Comunitat Econòmica d'Estats d'Àfrica Occidental (CEDEAO), després que el país no complís la promesa d'organitzar eleccions al febrer. Durant els darrers mesos el mediador del bloc, l'expresident nigerià Goodluck Jonathan, va fer diferents visites a Bamako per avançar en el procés. El 28 de juny passat, el Govern transitori malià va proposar el febrer del 2024 com a data per celebrar les eleccions presidencials que permetran restablir l'ordre constitucional al país africà.  Precisament la CEDEAO ha aprovat aquest cap de setmana, l'aixecament de les sancions econòmiques imposades contra Mali.