Quinze reunions després, el Govern i el PSC encara no han aconseguit establir un acord pels pressupostos del 2023. El pacte, això sí, és a prop, i podria concretar-se en els pròxims dies. Així ho explicava la mateixa portaveu socialista al Parlament, Alícia Romero, aquest dilluns, quan en declaracions als mitjans obria la porta a una entesa amb l’executiu en les reunions programades per a aquesta mateixa setmana. Però només unes hores després, el Govern va sorprendre amb un comunicat en què assegurava haver arribat a un acord amb el PSC havent acceptat el 87% de les seves demandes. Unes afirmacions que han estat una galleda d’aigua freda per als socialistes. Alícia Romero rep un equip d’ElNacional.cat per explicar la versió del seu grup i carregar contra el darrer cop de volant de l’executiu de Pere Aragonès en la negociació dels pressupostos.

Alícia Romero, portaveu del PSC al Parlament / Foto: Pau de la Calle

El Govern diu que ja hi ha un acord amb el PSC. És així?
No, no hi ha cap acord amb el Govern de la Generalitat, ni un primer, ni parcial, ni cap acord. Continuem negociant com ho hem fet a les quinze reunions ja. Tindrem l’acord si arribem a la negociació final i s’assumeixen els compromisos que demanem. És el president Pere Aragonès qui té la responsabilitat de presentar uns pressupostos amb l’acord del PSC.

No s’ha firmat res, ni tan sols d’una part?
No hi ha cap signatura, evidentment, de cap document. S’ha anat avançant en aspectes a les reunions, però no hi ha cap acord parcial. Hem parlat de temes, hi ha àmbits en què hi ha més acord i anem avançant. Vam presentar el document de les nostres propostes que ells ja tenien, i coneixen quines són. Els demanem que les encaixin al seu pressupost, perquè nosaltres no tenim totes les dades. Són ells els que, coneixent les tripes del pressupost, han d’encaixar les nostres propostes.

Una negociació acaba quan tanques l'acord, i no està tancat.

Per què diu el Govern que hi ha un acord?
El Govern sovint fa una política d’abans, una política antiga. El que fa és trencar ponts i confiances. No es pot sortir d’una reunió i dir això quan no hem acordat cap xifra ni cap document encara, sinó que estem en la negociació. Una negociació acaba quan tanques l’acord, i no està tancat. El Govern té unes maneres molt d’abans i genera desconfiances. Amb ERC, de vegades ens costa treballar, i esperem que rectifiquin. Hem posat les nostres propostes que volem que s’incorporin al pressupost. Un pressupost que ha de ser de negociació, d’igual a igual, no d’adhesió. El president Aragonès ha de fer un esforç si vol el suport del PSC. La responsabilitat és seva.

 

Dius que el Govern “genera desconfiances” amb comunicats com aquest. Trontolla un acord final pels pressupostos?
Nosaltres no pensem en el Govern de la Generalitat, sinó que pensem en Catalunya. Som positius i pensem que encara podem arribar a un acord. Hem estat treballant, i demà tindrem una altra reunió amb el Govern. Els mostrarem el descontentament que tenim per haver presentat aquestes xifres i haver parlat d’un primer acord quan no hi ha res signat. Continuarem treballant perquè és important per Catalunya tenir uns pressupostos. Però el president Aragonès ha de tenir clar que s’han d’incorporar totes les propostes dels socialistes. Ahir es donaven xifres que es desmunten ràpidament agafant el document i sumant-les. Sempre hem donat les mateixes xifres i hem tingut el mateix document, no hi ha afegits.

Parlant de xifres, el Govern diu que us ha acceptat el 87% de demandes del document que vau presentar la setmana passada. És així?
No, no és així. Aquests 5.386 milions no hi són. Les nostres propostes pel 2023 són al voltant dels 3.000 milions, i sempre ha estat aquesta la xifra perquè no hi ha res considerable de nou. I aquest 87% tampoc l’entenc. Hi ha coses que han anat evolucionant a les reunions, que s’han anat acceptant, però queda molt camí per recórrer. De fet, algunes mesures podem estar d’acord, però discrepem en la xifra, i aquestes no sé si el Govern les té al 87% o al 13%. I hi ha mesures que no generen despesa a la Generalitat, i no sabem si són al 87% o al 13%. Són xifres que, abans de donar-les, s’haurien de comentar amb l’altre grup per veure si estem d’acord. Nosaltres hem fet una proposta de 3.000 milions pel 2023, que augmenta fins a 7.000 si contem els plurianuals, però també hem proposat un augment del sostre de despesa 800 milions d’euros que es pot fer, i estem proposant eliminar algunes despeses.

La nostra proposta és de 3.000 milions pel 2023, que augmenta fins a 7.000 si contem els plurianuals. No sumen 10.000 milions per enlloc, no sé d’on treuen aquesta xifra.

Us han fet arribar quines mesures hi ha en el 87% d'acceptades?
No. Un dels nostres disgustos és que no ens fessin arribar el comunicat prèviament, i no ens han dit quines són les mesures que ens han acceptat, si són amb xifres o sense xifres. Ahir, en un moment de la reunió, la consellera Natàlia Mas ens va donar aquest percentatge i ja li vam dir que les nostres xifres no quadraven amb les seves. Quan no estem d’acord perquè has citat aquesta xifra per sobre i que no ens encaixa, que facis una nota de premsa unilateralment és lleig. Hauríem de generar confiances.

El Govern diu que us han acceptat mesures per valor de 5.386 milions, però que encara voleu 5.000 més. Tu parlaves de 3.000 milions pel 2023 i 7.000 milions si es tenen en compte les inversions plurianuals. Com s’entén aquesta disparitat en les xifres?
És tan senzill com agafar el document que vam presentar el 28 de desembre i sumar les xifres. No sumen 10.000 milions per enlloc. Pel 2023 demanem uns 3.000 milions i escaig, i si sumen els plurianuals a l’entorn dels 7.000 milions, comptant que alguns són fins al 2030. No sé d’on treuen aquesta xifra, no sé quines sumes fan. Si és una estratègia per acabar portant el pressupost al Parlament sense pactar-lo amb nosaltres, és una mala estratègia.

 

Temeu que el Govern aprovi els pressupostos la setmana vinent al·legant que ja ha acordat un 87% amb vosaltres?
Si ho fan, ells sabran. Hem dit molts cops que aquest no és el camí. El camí és acordar abans de portar els pressupostos al Parlament. La xifra del 87% és una xifra d’ells, no és acordada amb nosaltres. Jo també puc dir “el 30%”. Si es volen pressupostos, les coses s’han de fer bé. Si fan això, ells saben quina situació es poden trobar. Hauríem de ser tots responsables, el president Aragonès el primer. Les nostres propostes són de sentit comú per fer avançar Catalunya, les han d’encaixar als pressupostos. No entenc quina estratègia estan fent servir ara per marejar la perdiu quan encara queden dues reunions per tancar un acord.

Fonts del Govern han titllat de “carta als reis” algunes de les demandes que us han rebutjat, com ara l’ampliació de la línia L3 del Metro fins a Esplugues de Llobregat.
Fan trampa. Nosaltres demanem un plurianual per fer aquesta ampliació, i pel 2023 només hem demanat partides, encara que siguin d’un milió d’euros, per licitar les obres. Els 337 milions no te’ls gastaràs en un any. Volem tenir el compromís que això es farà. Passa igual amb alguns hospitals, no volem que ens diguin que redactaran els projectes, sinó que obrin partida per demostrar que això va de debò. El president Aragonès, en campanya electoral, va presentar la maqueta a Calella del nou hospital, i ja no en sabem res. Volem fer un salt endavant en infraestructures, hem perdut oportunitats perquè no hem decidit coses, com amb la Ronda Nord i l’Aeroport. El Metro és una de les nostres apostes. Si no ho volen, que ho diguin clarament, però per nosaltres és important que sigui a l’acord.

La portaveu del PSC, a la seu socialista / Foto: Pau de la Calle

Dintre de les mesures que no us accepten hi ha el Hard Rock, però també coses com eliminar delegacions de la Generalitat o aturar la prova pilot de la renda bàsica universal. Són mesures amb un cost molt baix o que, fins i tot, redueixen les despeses. Com s’entén que el Govern les rebutgi al·legant un cost de 5.000 milions?
És que no entenc d’on surt aquesta xifra. El que fan és enredar. Hi ha propostes que no generen despesa, com ara crear una comissió de seguiment al Parlament dels ajuts a mitjans privats. La transparència és important, i acceptar això és raonable per ERC, que parla tant de diàleg i democràcia. I això ho han posat dintre del 13%, no? Cada cop costa més veure d’on surten aquests 5.000 milions. Hi ha mesures que suposen reducció, com eliminar el 10% d’entitats de la Generalitat. En tenim 300, som la comunitat autònoma que més en té, i la següent és Andalusia amb 200. Això també és eliminació de despesa, i això tampoc ho han comptat. Estem en un nivell molt avançat de la negociació, queden alguns serrells i volem que es tanquin. Fins que no es tanqui tot, no hi haurà acord. Estem en el mateix punt que la primera reunió: sense acord.

L'argument del cost és una excusa perquè pel 2023 només demanem 3.000 milions i el pressupost ja creix en 3.000 milions.

L’argument de l’alt cost que suposen aquest 13% de mesures, doncs, és una excusa?
Sí, és una excusa perquè pel 2023 només demanem 3.000 milions i el pressupost ja creix en 3.000 milions. Sempre pots reprioritzar. Els plurianuals arriben fins al 2030, i tot es pot graduar. En alguns casos, sembla que no estan d’acord, o no comparteixen les nostres mesures, i per tant utilitzen aquest argument. Fer un pressupost quan tens 33 diputats suposa cedir, i fer coses que no t’agraden, però que has d’incorporar, i això és el que demanem. Potser ells també plantegen coses que no ens agraden i no ho sabem, però aquest és el joc de la negociació.

 

El Govern ha de cedir en totes les vostres demandes, que de moment rebutja?
Ha de negociar, i això vol dir cedir, i això vol dir acceptar coses que no faries si tinguessis 70 diputats, però en tens 33. Em costa entendre que un Govern com aquest d’ERC vulgui seguir imposant la seva visió de país. No la pot imposar, té 33 diputats, està perdent votacions al Parlament cada dia. I una cosa encara més greu: s’absté de moltes decisions. Com pot ser que un Govern no tingui posició? El país no pot estar esperant que un Govern acabi de decidir per interès molts cops electoralista si tira endavant un projecte o no.

Al comunicat d’ahir, el Govern acusa el PSC de fer “enginyeria pressupostària”. Diu que, si vol fer-la, hauria d’acceptar l’augment d’impostos pactat entre ERC i comuns.
L’augment dels impostos no són 5.000 milions d’euros, entre d’altres coses. És la xocolata del lloro els arguments que fan. Alguns impostos que volen crear no tindran impacte al pressupost del 2023. Que no ens enganyin, ximples no som. Fa molts anys que treballem pressupostos. Som gent responsable i seriosa, i si plantegem un augment del sostre de despesa és perquè creiem que es pot fer, analitzant els números i l’execució pressupostària d’aquest any. I també podrien eliminar algunes despeses de les que no parlen. Cal que tinguem delegació del Govern a la província de Barcelona?

No hi ha propostes addicionals, sempre hi ha hagut les mateixes i les tenen des del primer dia. Estan marejant i enredant.

El PSC està disposat a renunciar a algunes de les seves mesures que el Govern diu que són massa cares?
Que ens diguin quines són massa cares. El paquet més important i de més recursos és Salut, i aquí és probablement on hi hagi més acord perquè el sector ens pressiona. Justament aquest és el paquet en què tots coincidim i que segurament tirarà endavant. És amb la resta que segurament tenim dificultats i són xifres més petites que es poden assumir perfectament. Hi ha coses en què no coincideixen, però espero que puguin fer-ho, tenint en compte que no tenen els suports necessaris per aprovar un pressupost.

Al comunicat, el Govern diu que “ara” el PSC demana “propostes addicionals”.
No és veritat això, no hi ha propostes addicionals. Al document del 28 de desembre no hi ha cap afegit de 5.000 milions. Sempre hi ha hagut les mateixes propostes. Les tenen des del primer dia, amb les xifres i amb els plurianuals. Aquests 5.000 milions no sé d’on els treuen però no existeixen, no hi ha noves incorporacions a partir del document del 28 de desembre. És veritat que hem canviat l’ordre, incorporat els projectes que cal desbloquejar, però cap d’ells té cap cost. Sincerament, no sé d’on treuen aquesta xifra. És marejar i enredar, i no és el que toca en aquests moments.

 

Malgrat el comunicat, encara pot haver-hi pacte aquest dimecres o dijous?
Sí, nosaltres hi som perquè hi hagi pacte, estem treballant perquè sigui així. Però la negociació ha de tenir un seguit d’elements que són els que hem posat sobre la taula. Malgrat la desconfiança que generen comunicats com el d’ahir, que no coneixíem i amb dades que no sabem d’on surten, creiem que Catalunya es mereix un pressupost i treballem per això. Però el Govern ha d’entendre que, en una negociació, els dos actors han de sentir-se còmodes. En aquests moments no ens sentim còmodes i per això no hi ha acord.

Creus que el Govern està en una batalla pel relat amb aquesta actitud?
Segurament, està en una batalla pel relat anticipant-se en el cas que no hi hagi pressupost. No són maneres, el Govern hauria de ser més seriós i més lleial amb l’actor amb qui està negociant i que té 33 diputats que li podrien donar suport al pressupost. Malgrat tot, i encara que demà els mostrem la nostra sorpresa per la informació que no coneixíem, creiem que és important aquest pressupost, hem treballat molt. Demà farem una nova reunió i encara es pot arribar si el Govern fa un esforç per incorporar aquestes mesures.

Malgrat la desconfiança que generen comunicats com el d'ahir, creiem que Catalunya es mereix un pressupost i treballem per això.

L’actitud del Govern, més enllà d’aprovar el pressupost, aplana el camí perquè després el PSC reclami eleccions o proposi una moció de censura?
Anirem pas a pas, ara estem amb aquesta negociació pressupostària. Veurem com acaba, nosaltres esperem que bé. És un Govern molt feble, que li costa molt aprovar coses al Parlament perquè li costa molt negociar i dialogar. Per això perd tantes votacions. Si aquesta és l’actitud que continua tenint el Govern, se’m fa difícil imaginar que es pugui allargar, i per tant veurem finalment què decideix fer el PSC. En aquests moments un país necessita estabilitat.

Alícia Romero, poc abans de l'entrevista / Foto: Pau de la Calle