El Govern insisteix en les al·legacions que ha presentat davant del TSJC que el 14-F no es pot garantir un normal desenvolupament de les eleccions i les adequades garanties del procés democràtic i que el canvi de data és resultat de l’acord a què va arribar amb la taula de partits en la reunió del 15 de gener. L'executiu defensa el decret que deixa sense efecte la convocatòria de les eleccions del 14 de febrer amb un document de 47 pàgines on assegura que el 30 de maig és la "data certa" i "no condicionada" en que es proposa convocar els comicis.

El text alerta que, segons el Procicat, atesa la “situació epidemiològica crítica”  els dispositius previstos pels protocols del 14-F “no són suficients per garantir la protecció de la salut públic i el normal desenvolupament de les eleccions i obtenir una àmplia participació de la ciutadania i garantir que els electors puguin formar-se lliurement la seva voluntat i puguin exercir el dret a vot en condicions de llibertat i igualtat, la qual cosa posa en qüestió la plena legitimitat democràtica de les eleccions i de les institucions”.

 

Així mateix, recorda les previsions epidemiològiques que han fet arribar a aquesta conclusió i adverteix que no es poden descartar mesures de major restricció social durant la campanya electoral i la setmana de les eleccions.

30 de maig, data certa no condicionada

En relació a la nova data proposada per als comicis, del 30 de maig, assegura que és “una data certa, no condicionada, i atribueix el condicionant que inclou el decret de convocatòria a una qüestió procedimental per "integrar igualment l’emissió dels informes corresponents”.

De fet, assegura que aquesta data "és la que es considera majoritàriament a la taula de partits polítics en la sessió del 15 de gener de 2021", tot i que el text admet que en la reunió es va concloure "que tots els partits polítics coincidien en el necessari ajornament de les eleccions" però en canvi "no es produïa coincidència en la data posterior en què havien de tenir lloc”.

El text també respon al qüestionament que es fa en el recurs sobre la competència del vicepresident per suspendre una convocatòria electoral. Davant d’això s’argumenta atès que Pere Aragonès ha hagut de signar el decret de convocatòria, arran la inhabilitació el president Quim Torra, “sembla obvi que també correspon al president de la Generalitat en funcions aprovar, amb la deliberació prèvia del Govern –com així ha estat-, el decret de suspensió dels efectes de la convocatòria electoral”.

Les al·legacions insisteixen que no es posa cap dret en risc atès el dret a vot està “perfectament garantit amb l’assenyalament d’una nova data de votació”. “El que realment seria un perjudici irreparable al seu dret seria que les eleccions se suspenguessin sin die, la qual cosa no ha estat així”, rebla.