El cop que ha suposat l'anul·lació per part del Tribunal Constitucional de l'impost de la plusvàlua ha provocat que Ada Colau, José Luis Martínez Almeida i altres alcaldes de les principals ciutats de l'Estat s'hagin unit per exigir al govern espanyol més fons. Aquesta taxa suposa una de les fonts d'ingressos més importants pels Ajuntaments i el TC ha considerat que no es pot obligar al pagament de l'impost si no s'ha donat un increment real del preu del terreny. 

Ara, els alcaldes de les sis ciutats més importants (Madrid, Barcelona, Sevilla, València, Saragossa i Màlaga) han deixat de costat les diferències entre partits, ja que hi ha representants del PP, PSOE, Compromís i En Comú, han signat una petició a l'Executiu per superar les dificultats dels Ajuntaments després de la pandèmia de la covid 19. 

Fons pel transport local 

En una carta a la qual ha tingut accés el diari El Mundo, dirigida a les ministres Raquel Sánchez i Maria Jesús Montero, de Transports i Hisenda, respectivament, els alcaldes els han reclamat un "nou fons de rescat per al transport públic local", per al 2022. Aquest, han demanat, hauria de ser com el del 2021, ja que el govern espanyol ja ha anunciat que no es prorrogarà. Els sis alcaldes, a l'espera que s'hi puguin sumar altres regidors de diferents punts de l'estat, lamenten que "persisteixen encara, per desgràcia, les causes extraordinàries i singulars que pateix el sector per tractar-se d'un servei públic essencial, tant des del punt de vista social com econòmic". 

Dels 1.000 milions que demanaven els batlles, el govern espanyol en va consignar 434 per compensar a 273 ajuntaments per les pèrdues en el transport públic urbà i interurbà ocasionades per la crisi de la covid. Cada any se sufraguen les pèrdues de l'anterior, motiu pel qual els alcaldes demanen ara un fons el 2022 que serveixi per tapar el forat pandèmic de 2021. "Tot i la millora que s'està produint durant el 2021, l'any acabarà amb un dèficit molt significatiu en el volum de viatgers respecte el 2019", escriuen. "Tot plegat, amb la totalitat dels recursos i mitjans municipals destinats al transport públic col·lectiu en servei. Aquest descens implica una forta pèrdua d'ingressos tarifaris". Els alcaldes han signat d'un en un la mateixa carta, enviant-se-la els uns als altres. 

Freguen el col·lapse 

Una altra de les queixes que comparteixen els signants, tots al capdavant de ciutats amb més de mig milió d'habitants, és que "les limitacions d'aforament, les despeses extra pels protocols de neteja ni la pujada dels preus dels carburants i l'electricitat", no ajuden a la viabilitat financera de les empreses municipals. Tot plegat, sumat a la reducció dels passatgers. En aquest context, veuen "innegable la urgència de disposar d'una solució similar a l'articulada per l'any passat". Aquesta subvenció, segons reclamen a les ministres, ha de ser "directa". 

Ahir, Abel Caballero, alcalde de Vigo i president de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies ja es va queixar que "les entitats locals estem assumint unes despeses que no ens corresponen" en el moment postpandèmic, un fet al qual se li ha de sumar l'anul·lació de l'impost de la plusvàlua. Aquesta ha deixat les arques dels Ajuntaments fregant el col·lapse: "És urgent una reforma de la Llei per a garantir la seguretat jurídica dels Ajuntaments i ciutadans". 

180 milions en perill 

Per la seva part, després de conèixer la decisió del TC, Ada Colau va advertir que l'anul·lació dels articles de la llei de la plusvàlua "afecta d'una manera gravíssima" a totes les finances municipals. "És molt preocupant, afecta a tots els ajuntaments de tots els colors polítics i afecta els pressupostos que hem d'aprovar pel proper any, en un moment en què arriben els fons europeus. És molt greu", va avisar l'alcaldessa de la capital catalana. Segons els seus càlculs, prop de 180 milions d'euros estan en perill per l'anul·lació d'aquest impost, només a Barcelona. 

A la imatge principal, Colau i Almeida se saluden / Europa Press