Enmig de la polèmica protagonitzada per l'alcalde de Madrid, el popular José Luis Martínez Almeida, ha intentat justificar com ha pogut haver inaugurat a la capital espanyola una estàtua de tres metres de la Legió amb una exaltació del militar José Millán-Astray, que va ser fundador d'aquest exèrcit i amic personal del dictador Francisco Franco. En un discurs victimista, ha considerat encertat compara la figura d'aquest militar franquista amb la del president Lluís Companys. Per intentar justificar la seva presència en la inauguració de l'estàtua en rècord de la Legió, Almeida s'ha declarat "víctima d'un episodi de la cultura de la cancel·lació de l'esquerra", una de les excuses més comunes entre la ultradreta, censurat que a ell se'l critiqui per mencionar a Millán-Astray, però que, en canvi, es pugui "reivindicar a Lluís Companys, condemnat per donar un cop d'estat l'any 1934", en referència als fets del sis d'octubre quan Companys va proclamar l'Estat català dins la República Federal Espanyola. "Cada any se li fa un homenatge", ha subratllat, recordant l'ofrena de les autoritats catalanes a Montjuïc, on va ser executat. 

Des del govern espanyol, ja s'ha anunciat que s'investigarà si l'homenatge al franquista per part de l'alcalde de la capital d'Espanya xoca amb la nova llei de memòria democràtica. Segons José Luis Martínez Almeida això es totalment "ridícul", ja que la justícia va avalar que es mantingués el nom del carrer Millán-Astray a la ciutat, que l'esquerra havia intentat canviar pel d'una mestra republicana. "No es pot ni mencionar el nom d'un carrer, però sí emetre segells amb el Partit Comunista, negociar amb Otegi o que es pugui reivindicar Companys o Largo Caballero", tornant a comparar el procurador franquista amb el president de la Generalitat que va morir executat o un dels líders històrics del PSOE i president del govern espanyol durant la guerra civil. 

Orgullós tribut de Madrid a la Legió 

Les declaracions d'Almeida que han desencadenat tota aquesta polèmica es van produir dimarts durant l'acte d'inauguració de l'estàtua en honor a la Legió, on l'alcalde madrileny va reivindicar la recuperació d'un carrer dedicat a José Millán-Astray. "A Madrid no hi ha aquarteraments de la Legió, però se li rendeix tribut arreu de la ciutat", va celebrar el batlle, entre aplaudiments dels assistents.

Aquestes declaracions s'emmarquen dins les negociacions dels pressupostos municipals per l'any vinent i també a les portes d'un any electoral pel qual Almeida parteix com a favorit a l'espera de conèixer el candidat estrella del PSOE. En aquest sentit, el portaveu del Grup Mixt a l'Ajuntament de Madrid, José Manuel Calvo, un dels tres trànsfugues de Más Madrid, ja l'ha advertit que s'ha de retractar de les seves lloances al general franquistes, disculpar-se i retirar el seu nom del nomenclàtor de la ciutat, si vol negociar amb ells els comptes municipals.