La consellera d'Acció Exterior, Victòria Alsina, ha revelat en una entrevista a l'agència Efe que es va reunir al setembre amb el ministre d'Afers exteriors, José Manuel Albares, per demanar-li ajuda per fer possible l'oficialitat del català a les institucions europees, però el ministre li va tancar la porta. En aquest sentit, cal recordar que l'Estat espanyol ha bloquejat fins a 16 vegades la petició d'oficialitat del català a la Unió Europea (UE). 

Alsina ha explicat que a la reunió de treball del setembre passat amb Albares li va demanar el suport del govern espanyol per fer possible l'oficialitat del català a les institucions europees. La resposta del ministre d'Afers exteriors espanyol, però, va ser negativa. "Li vaig demanar el seu suport en un tema en el qual necessitem la voluntat política de l'Estat per fer possible l'oficialitat del català a les institucions europees. Li vaig expressar la meva voluntat de fer d'aquest tema un tema important, necessitem la complicitat del govern central com a Estat membre de la Unió Europea", ha declarat.

Tanmateix, la consellera va topar amb ministre i amb un govern espanyol que no té cap voluntat de col·laborar a fer oficial el català a la Unió Europea. "No hi ha la complicitat de l'Estat. Porta tancada", ha lamentat Alsina.

El català, sense oficialitat a la UE

Malgrat que el català és el 13è idioma més parlat a la Unió Europea, no gaudeix d'oficialitat. Tot i això, existeixen altres llengües com ara el lituà o l'eslovè que tenen menys parlants i que sí que són oficials. Però, quines són les conseqüències de la no-oficialitat del català a la Unió Europea? En primer lloc, la impossibilitat d'utilitzar el català davant les institucions i els organismes europeus.

En segon lloc, la limitació de certs drets lingüístics que prèviament garantia la legislació catalana, com les lleis de consum i etiquetatge per als productes alimentaris. Això és degut a que el Reglament 1169/2011 del Parlament Europeu i del Consell només garanteix l'etiquetatge en llengües que siguin oficials de la Unió Europea.

En tercer lloc, cap dels documents oficials de les institucions europees pot estar escrit en català.

En quart lloc, el català no pot formar part de l'àmbit de programes i accions comunitàries de protecció, foment i difusió de llengües de la Unió Europea.

En cinquè lloc, el català actualment no disposa del prestigi simbòlic que mereix ni d'un estatus que permeti millorar-ne la internacionalització.

El vot electrònic i l'acció exterior

Un altre dels reptes que té en el punt de mira la consellera Alsina és la "consolidació de l'acció exterior de la Generalitat". Aquesta consolidació, ha puntualitzat, passa per "reforçar" la xarxa de delegacions de la Generalitat a l'exterior, posant el focus a Europa, però també ampliant la seva presència en "regions estratègiques de la resta del món".

Un altre dels seus objectius és "donar una sèrie de serveis a tota la comunitat catalana a l'exterior", que xifra en unes 400.000 persones i que pateix el "problema del vot exterior". En aquesta línia, ha fet una crida als grups del Parlament per fer un esforç per posar-se d'acord i aprovar una llei electoral catalana que abordi, per exemple, el vot electrònic. No obstant això, Alsina ha puntualitzat que l'habilitació del vot electrònic "no depèn exclusivament" de Catalunya, sinó també d'un canvi en la Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG). Malgrat la dependència catalana de l'Estat espanyol en matèria exterior, ha assenyalat que "si s'aprovés una llei electoral catalana pròpia, es podria incloure la modernització del sistema electoral i el tema del vot electrònic, que podria arreglar els problemes del vot exterior".

Amb tot, la consellera independent de Junts ha posat èmfasi en el fet que treballa per obtenir els consensos necessaris aquí i a Madrid per poder tirar endavant totes aquestes qüestions, però que "per desgràcia, no depenen en exclusiva de la conselleria". 

 

Imatge principal: La consellera d'Acció Exterior, Victòria Alsina, en una entrevista a Efe.